El documental ‘Arrels de Mar’, amb el Serrallo com un dels indrets protagonistes, plasma la realitzat de l’ofici de pescador
“Volíem donar a conèixer l’ofici de pescador i fer un homenatge a la gent que es dedica al mar”. Amb aquestes paraules defineix Emanuel Munteanu el documental Arrels de Mar, que junt amb Laura Vargas-Machuca ha dirigit i produït. L’audiovisual està enregistrat en quatre municipis referents del territori en l’àmbit de la pesca, entre els quals es troba el barri mariner del Serrallo.
La idea sorgeix de l’Emanuel a les Cases d’Alcanar “quan vaig veure que arribaven les barques al port”. Era l’any 2016 i va proposar a l’ajuntament del municipi la creació d’una peça audiovisual, però aquesta es va quedar al calaix fins l’any 2020. En aquell moment va suggerir-li a la Laura, la qual va acceptar gratament, i van posar fil a l’agulla per donar a conèixer “la problemàtica de l’ofici de la pesca i fer un reconeixement als pescadors i pescadores, a les apedaçadores i als mestres d’aixa, ja inexistents al nostre territori”.
Un any fins que el projecte veu la llum
La producció d’Arrels de Mar va iniciar-se el juny de 2020, després del confinament per la pandèmia de la covid-19, amb la selecció dels protagonistes dels quatre municipis. Tot i això, fins a lal maig de 2021 no van començar a enregistrar a causa de les restriccions sanitàries. En total, entre les gravacions i la postproducció, la confecció del projecte va tenir una durada d’aproximadament un any fins a sortir a la llum.
El documental comptava amb Maribel Cera com a protagonista. Es tracta de l’única dona pescadora de la demarcació de Tarragona. A Sant Carles de la Ràpita, la Maribel es lleva a les quatre de la matinada cada dia i s’embarca al seu vaixell, la Viznago, a la recerca de peix. Ho van decidir “per donar visibilitat a la dona pescadora i trencar amb estereotips de què és una feina masculina”. A més de Maribel Cera, Arrels de Mar també va comptar amb les intervencions de la secretària de la Confraria de Tarragona, de les Cases d’Alcanar i diverses apedaçadores. En aquest sentit, Munteanu fa valdre que “hi ha molta més feina sobre terra, més enllà de sortir a pescar, i que la dona hi té un paper rellevant”.
Un ofici que s’està perdent
Durant l’enregistrament, l’Emanuel i la Laura també van apreciar que l’ofici de pescadors i pescadores “s’està perdent”. “Als joves no els interessa l’ofici i fins i tot els pares els inculquen que cerquin oportunitats fora”, esplaia Munteanu. D’aquesta forma, van viure de prop tots els diversos àmbits de l’entorn pesquer i van apreciar la duresa de l’ofici. El barri del Serrallo de Tarragona, Cambrils, Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar en són els escenaris. “Teníem molt clar a on volíem anar”, expressa el codirector del documental.
La peça audiovisual també té un vessant de sensibilització social: “Volíem donar visibilitat a tot allò que hi ha al darrere, des del moment de la pesca fins que arriba al mercat. Molts cops no ho valorem i no som conscients de tot plegat i només ens queixem del preu”.
Arrels de Mar s’ha presentat en els diversos municipis protagonistes, a TAC 12 i, el passat mes de febrer, es va incloure Al documental de 3Cat, on es podrà veure durant tres anys a la plataforma digital. A més, va ser mereixedor del premi MemoriReus del Festival Memorimage l’any 2022. Actualment, es troben analitzant en quins festivals es poden presentar. “Ens interessen certamens de Catalunya, perquè és un projecte molt català”, comenta l’Emanuel.
‘Un ofici molt dur que t’ha d’agradar i viure des de dins’
A quines conclusions van arribar sobre l’ofici després de gravar el documental? “És complicat respondre”, contesta el productor tarragoní. Afirma que “fa pena veure que és un ofici que s’està perdent i com les empreses grans es mengen les petites i treuen la feina als artesans de la pesca. És un ofici molt dur, t’ha d’agradar i l’has de viure des de dins, amb molt de sacrifici”.
Tot i això, Munteanu fa valdre que durant la gravació “hem pogut veure l’evolució del paper de la dona i la seva acceptació en un entorn generalment masculinitzat”. A la demarcació hi ha una dona pescadora -la Maribel Cera-, però a Girona n’hi ha més de 10. “Són poques, però tot és començar. No hem de tancar la porta a ningú”, conclou.
Text: Josep Gallofré
Imatges: Cedides
Deixa un comentari