Pere Grané: “En l’àmbit del muralisme m’identifico amb l’aerosol, perquè és la tècnica que més he utilitzat”

Quin és el teu color preferit?

M’agraden els roses i, en concret, el meu preferit és el color magenta, perquè és càlid i al mateix temps transmet molta força. Es tracta d’un color que sovint utilitzo per donar contrast i energia a les intervencions visuals que realitzo.

Hi ha algun il·lustrador o il·lustradora que sigui un referent per a tu? Qui?

Disposo de molts referents. En l’àmbit de la il·lustració segueixo molt de prop la feina de: Riki Blanco, Sonia Pulido o Joan Negrescolor. En el cas de l’art mural, m’agrada molt tot allò que pinten Aryz, Sainer o Anna Taratiel. En l’àmbit tarragoní, les feines de l’Armand i el Justo Heras són les meves preferides.

Quin és el primer dibuix que et va fer sentir orgullós? Descriu-lo.

Un dels dibuixos que encara em fa sentir orgullós és un mural d’un personatge sobre un cotxe vermell que vam realitzar fa tretze anys amb Leopold Riola a l’estació d’autobusos. Es tracta d’un mur de grans dimensions que confina amb el carrer de Pere Martell i que té molta visibilitat. En el seu moment, vam rebre l’encàrrec de fer una intervenció visual acolorida que, a més a més, senyalitzés l’accés a l’aparcament de l’estació. Vam optar per pintar un personatge sobre un cotxe al costat d’una P blava. Aquesta va ser la primera intervenció visual que es va realitzar a l’estació i, des de llavors, roman intacta.

Recomana’ns un llibre il·lustrat.

Qualsevol dels llibres de Shaun Tan. Tot i que és un mestre de la pintura i el color, recomanaria el llibre Emigrantes. La història, la tècnica i l’univers que crea l’autor són una meravella.

Amb quina tècnica t’identifiques més?

En l’àmbit de la il·lustració em sento molt còmode treballant digitalment. En les fases inicials del procés creatiu faig ús de tècniques tradicionals, com el llapis de color i el llapis grafit, però en les finals incorporo la pintura digital. En canvi, en l’àmbit del muralisme m’identifico amb l’aerosol, perquè és la tècnica que més he utilitzat.

Què és el que t’agrada més dibuixar?

Els motius vegetals i orgànics, perquè m’agraden molt les plantes. Transmeten moviment, vida i es contraposen al gris de les ciutats. He realitzat intervencions d’aquest tipus en repetides ocasions, com per exemple, als centres cívics de Torreforta i Sant Pere i Sant Pau.

Per què i quan vas decidir ser il·lustrador?

He dibuixat des de ben menut, però, com que guanyar-se la vida en l’àmbit de la il·lustració és complicat, sempre havia ajornat formar-me acadèmicament com a il·lustrador. Vaig començar a viure professionalment com a muralista arran d’una tesi que vaig realitzar sobre educació i art mural i va ser llavors quan vaig veure que em faltaven eines d’expressió visual i plàstica per poder seguir endavant. En aquell moment vaig prioritzar cursar els estudis d’il·lustració i els encàrrecs professionals vinculats en aquest àmbit.

Com veus la il·lustració a Tarragona?

La ciutat té molt de talent. Disposem d’una escola d’art que forma professionals de qualitat i iniciatives molt interessants, com, per exemple, l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona. El gran repte és retenir els i les il·lustradores al territori i evitar que Barcelona ho absorbeixi tot. Per tal que això sigui així, ens calen projectes públics i privats temporalment i econòmicament sostenibles; així com un compromís ferm amb tot el teixit cultural de la ciutat, que, en definitiva, és la nostra personalitat pròpia.

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, a Instagram, Facebook i Twitter.]

Text i il·lustracions: Pere Grané (Pere Grafe)
Vídeo: Laia Marín