La recent desaparició del dissenyador Josep Pérez Vázquez Pitu ens ha deixat emmudits a tots els que el vam conèixer. El Pitu va ser el dissenyador de l’Ajuntament de Tarragona durant més de trenta anys. Per citar-ne un parell d’exemples, va dibuixar tots els monuments de Tarragona per a un dels primers fullets turístics i va dissenyar tota la col·lecció de pins del Seguici Popular l’any 1990, que es va convertir en un fenomen del col·leccionisme a la ciutat.

Diuen els experts que la professió de dissenyador a Catalunya va trobar el seu impuls gràcies a l’activisme cultural i social de finals del segle XX, i que va arribar al seu màxim esplendor amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. El Pitu respon exactament a aquest perfil. Va ser una persona compromesa amb el seu temps, amb la seva gent i amb la seva ciutat. Va estudiar al Taller-Escola d’Art de Tarragona, quan aquest encara estava al carrer Santa Anna, on va aprendre l’ofici. La plaça de la Font va ser el seu centre vivencial, primer com espai on jugava de petit, ja que residia al carrer Ferrers, i, sobretot, perquè hi va treballar.

Col·lecció de pins del Seguici Popular

El mèrit de la feina del Pitu com a dissenyador municipal és doble. Per una banda, perquè va ser pioner en una feina —la de dissenyador gràfic— que era una professió nova i, per l’altra, que encara era més difícil, perquè va aconsguir que l’administració pública reconegués que la seva tasca era necessària. No oblideu que l’Ajuntament de Tarragona, per molt democràtic que fos a inicis dels anys vuitanta del segle passat, seguia tenint un engranatge gris i encotillat, format per funcionaris que podríem qualificar de poc innovadors i menys respectuosos pel treball d’aquells joves moderns i progres que venien a destorbar les seves rutines de muntanyes de paper i llenguatge enrevessat. Però el Pitu va picar pedra i va treballar per apropar l’administració al poble.  

L’obra del Pitu mereix un treball en profunditat, que aprofito per reivindicar des d’aquestes ratlles, en forma d’exposició i catàleg. Per a fer-ne un tast, em centraré en els seus dissenys per a les festes de Santa Tecla. La seva petjada es comença a albirar en el cartell Sant Magí i Santa Tecla del 1984, on el seu dibuix del vestit de la Negrita defineix i sintetitza perfectament les festes de Tarragona. Però és a partir de l’any 1987 en què s’inicia, amb el cartell del gegant moro, una col·lecció de cartells de la festa major en la qual el Seguici Popular serà el protagonista, on el Pitu definirà i posarà ordre a tota la informació que es generarà sobre les festes. L’àliga, el drac, la mulassa, els diables, els turcs i cavallets, els cercolets, les gitanes, etc., protagonitzaran any rere any la imatge de Santa Tecla i poc a poc construiran, gràcies a l’empenta de les entitats festives i l’aposta política i tècnica, els que, per a molts, són els anys més reeixits de les festes.

 

Cartell de les festes de Santa Tecla de. 1984 Cartell de les festes de Santa Tecla de 1987

 

Tots els cartells responen a un mateix patró (fotografia Joan Farré + disseny Pitu), a excepció del cartell de l’any 1994, dedicat als Turcs i Cavallets, en què va reproduir l’estètica dels cartells de les festes de les darreries del segle XIX, incorporant els actes al cartell i donant tot el protagonisme al rei Jaume I, un dels personatges principals del ball. Fins i tot aquell any el ban de l’alcalde està escrit en català antic.

Feina a part mereix el treball de maquetació dels programes, de la postal, dels quaderns, de les acreditacions i de la quantitat ingent de material que cada any, a finals d’agost, quan es reincorporava de les seves merescudes vacances, li queia damunt la taula i entomava i resolia amb agilitat i brillantor, acompanyat del seu sempre escàs equip. Amanit, això sí, amb comentaris sorgits des del seu humor corrosiu, encara que també indicaven el seu respecte i reconeixement cap a una feina que estàvem fent pel be comú. Us recomano fer un recorregut per les postals de la festa major, on es pot apreciar una unitat estilística en les fotografies d’estudi proposades i supervisades per ell, i realitzades magníficament també per Joan Farré, i les que no ho estan.

Quaderns de la Festa Major. Santa Tecla 1987. Ball d'en Serrallonga

Una de les col·leccions més completes on podem trobar d’una manera més definit l’estil del Pitu és en la col·lecció del butlletí Tarragona Municipal, que va tenir dues etapes, la primera amb un disseny més reivindicatiu, de 1983 a 1989, i la segona, fins a l’any 2011, marcada per un to més informatiu. Us recomano una visita al magnífic fons digital de la Biblioteca – Hemeroteca Municipal, on us podreu entretenir passejant per la història recent de la ciutat. La informació municipal arriba d’una forma ordenada i clara i part del mèrit es deu al seu disseny. És divertit veure com ha passat el temps, quins projectes s’han realitzat i quins no. I veure quines persones han estat protagonistes. Hi trobareu més d’una sorpresa.

Portada butlletí municipal octubre 1986 Portada butlletí Tarragona Municipal octubre 2006

Un dels darrers treballs que va fer el Pitu per a l’Ajuntament de Tarragona va ser la redefinició de la imatge corporativa municipal. Sempre deia que era prioritari i ho va deixar enllestit abans de jubilar-se, encara no fa deu anys. Vist ara en perspectiva era lògic que ho fos. Va passar trenta anys posant ordre a les propostes municipals a través de la imatge. I no desvetllaré cap novetat dient-vos que la gestió de informació municipal no és precisament fàcil. Actualment, però, hi ha una imatge corporativa ordenada, desenvolupada gràcies al treball tenaç i discret de les persones que van formar part del seu equip com són la Gemma, la Montse, la Marta, el Rafa i el Pere. Però ell en va ser el pioner.

Sílvia Ferreres
Tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona

Etiquetes: