Rosa Maria Ricomà Vallhonrat (Tarragona, 1954) espera l’entrevistador a les portes del Museu d’Art Modern de Tarragona. O dit d’altra manera, a les portes de casa seva. Perquè Ricomà va entrar al MAMT l’any 1976 per inventariar les obres del reconegut escultor català Julio Antonio i no en va marxar fins a l’any 2018. «És tota una vida», reconeix la protagonista de l’article, que desprèn amb les seves paraules saviesa i humilitat a parts iguals. Dels 42 anys que va treballar a l’equipament, més de la meitat ho va fer com a directora, entre el 1996 i la seva jubilació, el desembre de 2018.

«Quan vaig entrar a aquesta casa tenia dos pisos menys i ben bé no sabíem què era un museu!», recorda Ricomà. Era l’any 1976 i la Diputació de Tarragona, ens encarregat de la gestió del museu, va decidir inaugurar-lo per promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani. «Encaixava a la perfecció per explicar la història de la nostra ciutat amb l’ajuda dels altres museus. Tarragona no és només el patrimoni romà…», subratlla l’exdirectora del MAMT, i afegeix: «El Diocesà ens explica l’època medieval; les cases Canals o Castellarnau, l’època modernista; el Museu del Port, la millora al comerç, i el MAMT, l’arribada als nostres dies».

L’entrega de les obres de Julio Antonio a la Diputació va propiciar l’obertura de l’espai. De fet, la mateixa Ricomà va ser l’encarregada d’inventariar-les. «Recordo tres moments clau per al museu: l’arribada de les obres de Julio Antonio, perquè fou l’origen; aconseguir el Tapís Tarragona de Joan Miró, després d’arribar a un acord amb la Creu Roja, perquè és una peça cabdal, i, per últim, la instal·lació de la capella de l’artista tarragoní Tom Carr, perquè ha esdevingut un espai màgic, d’introspecció», relata.

Rosa Maria Ricomà somriu a La Capella de Tom Carr del Museu d’Art Modern de Tarragona.

Ricomà ha crescut personalment i professional amb el MAMT i el museu ho ha fet amb ella. «Hem aconseguit que tothom que entri al museu entengui la història que estem explicant. Però això no hauria estat possible sense les treballadores i treballadors de la casa», expressa. De fet, l’equipament s’ha convertit en un referent pel servei pedagògic que ofereix, que passa per la formació de professorat, les activitats amb les escoles del territori i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili. A més, el MAMT també s’ha vinculat estretament amb l’ONCE per tal de fer accessible el museu a tothom. «Això té un perquè i és que vam néixer amb la voluntat de ser un servei públic», subratlla Ricomà.

Per tot plegat, l’Ajuntament de Tarragona va fer-li entrega, el passat mes de novembre, del Mèrit Cultural. Li va comunicar per telèfon l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, germà de la protagonista d’aquest article. «Va ser tota una sorpresa, ho prometo. No en sabia absolutament res!», diu somrient, i reconeix que «va ser una trucada agradable entre germans». Rosa Maria Ricomà va jubilar-se el desembre de 2018, però segueix vinculada a l’art perquè «d’aquesta passió no te’n desprens mai». Tot i això, admet que té més temps per la família i altres projectes de ciutat amb els quals s’ha compromès.

Ricomà es mira el futur amb calma i alguns desitjos. «Per al museu desitjo que segueixi creixent i amb nous reptes; per a Tarragona, que segueixi sent forta, potent, solidària i amb lloc per acollir a tothom, i per a mi i la meva família, que les netes i els nets creixin grans i feliços», se sincera. Després d’un parell de fotografies a la que va ser casa seva durant més de quaranta anys, Ricomà té temps per xerrar una estona amb els treballadors del museu. «Perquè aquí tots coneixem la vida i dificultat dels altres. Som una família», acaba dient.

Text i fotografies: Carlos Domènech Goñi

Etiquetes: , ,