De petit jugava a futbol al CUSA La Granja. Anys més tard, va entrar a formar part de la colla castellera Xiquets de Tarragona i va fundar els Bergants del Campus Terrassa de la UPC. Durant diversos estius, ha realitzat voluntariats humanitaris en països com Cambodja o Vietnam. I tant a l’escola com a la universitat ha estat implicat socialment, en intercanvis culturals i d’idiomes —de fet, parla català, castellà, anglès, francès, alemany i una mica de xinès—. Tot plegat, sense perdre de vista els estudis. Perquè el Pol Alonso Rodrigo (Tarragona, 1995) ha estat un alumne impecable durant tota la seva vida acadèmica, i aquest és un dels secrets del seu èxit.

Rodrigo respon a les preguntes d’aquesta entrevista des d’Amsterdam. És la tercera ciutat europea on viu en els darrers dos anys, després de París i Milà. «Amsterdam és la ciutat que més m’agrada de les tres. No has de fer cues als restaurants, i la mobilitat és molt més senzilla. A més, està enfocada a la sostenibilitat, fet que a París i Milà no es troba», defensa Rodrigo. D’altra banda, considera que s’ha adaptat «prou bé» als horaris europeus. «Els horaris, lleugerament diferents, em permeten tenir la tarda lliure, però al matí entrem més aviat i gairebé no ens aturem per dinar», explica. 

L’aventura de Rodrigo als Països Baixos estarà marcada per una de les grans corporacions mundials. «M’he incorporat a l’equip d’Uber Delivery a les oficines centrals, on treballaré com a analista d’operacions d’Europa, Àsia i Àfrica», explica el tarragoní. Uber serà la seva segona experiència dins d’un gegant empresarial. Durant l’any passat, Rodrigo va formar part de l’equip d’Amazon de la seu central a Luxemburg. Però l’arribada de la pandèmia va impedir-li treballar presencialment, per això desenvolupava la seva tasca com analista de negocis des de París —on estudia un màster— i Milà —on ha engegat projectes empresarials—.

«Considero que he invertit molt en educació, i ara està donant els seus fruits», se sincera Rodrigo. Després d’acabar ESO i Batxillerat a La Salle Tarragona, el protagonista d’aquest article va marxar a Terrassa, rumb a la Universitat Politècnica de Catalunya. «El meu somni era fer aeronàutica, però em vaig decebre quan portava uns mesos. Esperava innovació tecnològica i no la vaig trobar », reconeix. Per aquest motiu, a segon de carrera va iniciar Administració i Direcció d’Empreses a distància. «Vaig descobrir que ADE m’aportava llibertat creativa, això per mi és important, perquè m’estava encaixonant», revela.

Pol Alonso somriu al davant de la Torre Eiffel de París.

Un cop va finalitzar el doble grau, Rodrigo va apostar per seguir formant-se. Aquest cop, a la prestigiosa escola HEC de París. «Estic en el camí de trobar la fusió perfecte entre el que he aprés a aeronàutica i el que m’ha aportat ADE i el màster de negocis», manifesta. L’estança a França li ha donat l’oportunitat d’arrencar nous projectes empresarials i augmentar la seva xarxa de contactes. A més, el pròxim any podrà finalitzar el màster a l’estranger. «Possiblement marxi a Austràlia, Sudàfrica, Brasil o Xile», explica.

De cara al futur té clar que seguirà a l’estranger. «Perquè malauradament, penso que tindré més oportunitats a fora», assegura. Tot i això, recalca que seguirà visitant família i amics, i que participarà en les grans cites castelleres amb la colla del seu cor, els Xiquets de Tarragona. «Encara se’m posa la pell de gallina amb el 2d9 amb folre i manilles que vam fer a la plaça de les Cols», recorda Rodrigo, que en aquell castell pujava al folre.

Sigui com sigui, el matalasser seguirà estimant la ciutat que l’ha vist néixer des de la distància. Perquè Rodrigo, que ha estat educat en una família on «viatjar era una cultura», està més que acostumat a viure fora de casa. Tot i això, seguirà trobant a faltar els seus. La seva germana Radha, nascuda a Katmandú. El seu germà Cristian, nascut a Romania. I els seus pares, la Maribel i el Carles, «a qui sempre estaré agraït pel que han fet per mi».

Text: Carlos Domènech Goñi

Fotografies: Cedides

Etiquetes: , ,