Quan la mirada del retrat ha mort

En arribar a l’Espai Jove Kesse, Àlexandre Ayxendri (Tarragona, 1977) tanca una de les fases de llums de l’espai. La seva última exposició, “Garbuix post imatge“, està pensada al detall, fins i tot, pel que fa a la intensitat de la llum òptima per contemplar les 11 imatges que la conformen. Amb l’artista pactem una visita guiada a la mostra, que forma part del projecte Micro-Cicle de suport als joves creadors i que es pot veure fins al 16 de març.

L’exposició és un recorregut per diferents fotogrames de pel·lícules de vampirs, com la imatge superior d’aquest article, pertanyent a Vampyr, la bruja vampiro, un film de culte del qual, segons Ayxendri, “Hitchcock va dir que era l’única pel·lícula que realment mereix ser vista diverses vegades”. En aquesta imatge s’hi aprecia el principal tret definitori de la mostra, les cremades infligides als rostres dels personatges que hi apareixen. “Vivim en un temps en què hi ha tantes imatges a Internet que gairebé no s’hi presta atenció“, explica Ayxendri, que paradoxalment, tot i la destrucció evident, vol retre’n un homenatge. Es tracta d’un treball que trastoca els usos tradicionals de la fotografia, tenint en compte que moltes imatges ja han estat abans esmicolades pel pas del temps, la pèrdua de valor i pel consum massiu de novetats a la xarxa.

En el fotograma de El último hombre sobre la Tierra tampoc hi veiem el rostre de l’actriu que empunya el revòlver. El foc ha fet la seva feina, en un procés que, tot i ser controlat ha ofert uns resultats imprevisibles.

La teranyina pertany a La marca del vampiro. El seu director, Tod Browning, havia rodat anys abans Dracula amb Bela Lugosi, però Ayxendri s’ha quedat amb aquesta, perquè la considera molt més interessant. La immensa xarxa, captivadora i magnètica, gairebé no ens deixa veure el poc queda del rostre de l’actriu protagonista. De fet, tots els rostres eliminats pertanyen a dones, però òbviament no hi ha cap rerefons misogin: “Moltes d’elles han quedat injustament en l’oblit“, reivindica Ayxendri.

L’última de les imatges proposades és l’única que no correspon pròpiament al gènere de vampirs. Es tracta de Plan 9 del espacio exterior, considerada per a molts com la pitjor pel·lícula de la història. Ayxendri confessa el seu homenatge als films de sèrie B i el seu reconeixement cap al director de la pel·lícula, Ed Wood, qui tot i ser menystingut ferotgement per la crítica de l’època tenia un autèntic amor cap al cinema. La pel·lícula podia ser horrible, però el pla escollit té una bellesa innegable.