Quan la rebel·lia del rock va aterrar a Memphis

A finals dels anys 50 del segle passat, les ciutats americanes de Memphis i Nashville eren dos punts de referència musical amb una àmplia diversitat d’estils que sonaven als seus carrers: blues, jazz, country o gospel, entre d’altres, i el rock, que acabava d’aterrar i es presentava com un tipus de música rebel i enèrgica.

En aquest punt de partida s’ha basat el tarragoní David Aresté per publicar el seu primer llibre, La gira de oro. “Crec que, per exemple, el blues i el rock no tenen el respecte que es mereixen. Com que soc un amant d’aquest món, vaig decidir tirar endavant la publicació”, explica l’autor. Parla d’expressions musicals en la gran majoria portades per esclaus africans als Estats Units anys enrere, quan encara no existien grups com The Rolling Stones o Led Zepellin.

A La gira de oro trobem un llibre amb rerefons musical però que, en paraules d’Aresté, “té un argument novel·lístic”. “Tant si t’agrada la música, com si no, et pot enganxar”, diu. Així, el blues i el rock serveixen de coixí de la trama principal, en la qual l’intrèpid periodista David Köpler és l’encarregat d’informar dels esdeveniments culturals que ocorrien a Nashville i Memphis, fins que es troba amb la misteriosa petició de formar part de la gira d’or.

El llibre es va començar a cuinar després d’un viatge de David Aresté precisament a Memphis, que el va ajudar a “ambientar-se” i li va servir “d’inspiració per escriure i veure de primera mà com era aquella època”. A La gira de oro el tarragoní ha intentat plasmar la “imatge musical més crua” dels anys 50 als Estats Units. Uns inicis on tot plegat “es vivia d’una forma més intensa”. Així, doncs, Aresté considera que ha complert amb l’objectiu de plasmar “que s’iniciava quelcom important en aquella terra”.

Una altra font d’inspiració per a l’escriptor ha estat la jam session del milió de dòlars, que va tenir lloc el 4 de desembre de 1956 al Sun Record Studios de Memphis, amb gravacions, entre d’altres, d’Elvis Presley, Johny Cash o Carl Perkins.

D’un ‘hobby’ a publicar un llibre

Aresté dirigeix des de fa 18 anys el web Metal Symphony, dedicat al rock i al heavy metal amb cròniques musicals, reportatges i entrevistes, amb un ampli protagonisme de grups de Tarragona o que hi han actuat. A La gira de oro, però, ha volgut separar clarament “el canal digital del llibre” per adonar-se que el hobby de l’escriptura pot arribar a transformar-se en una novel·la publicada. La inspiració és tanta que “em puc arribar a transportar a aquells anys” per explicar l’aventura de David Köpler “en primera persona, com si es tracés d’una regressió”.

Aresté explica que “no m’ha estat complicat escriure en primera persona”, ja que “eren tan grans les ganes i el que volia transmetre que no m’ha suposat un inconvenient”. El que sí que ha estat més complicat ha estat “cercar trames secundàries per construir el relat”. El procés de redacció de la novel·la va ser “molt fluid al principi, però ja cap al final només escrivia quan m’arribava la inspiració”. “Definiria el meu treball com a laboriós, sobretot en l’últim tram”, explica Aresté.

Es tracta de la primera obra de David Aresté i ha estat autoeditada al 100%. “Volia fer-ho el més proper a la idea que jo tenia”, argumenta. Així doncs, ha inclòs il·lustracions a cada capítol, dos pròlegs i ha fet la portada i la contraportada “com he volgut”. Fins i tot, en una de les solapes del llibre hi ha una recepta de cuina, una altra de les passions del tarragoní, que ha volgut deixar detall de la gastronomia americana dels 50 durant tota la novel·la de bracet d’Héctor Martínez, qui recentment ha tret un llibre de receptes de l’Amèrica antiga. Així, tots els plats que surten a la novel·la “són de l’època i reals”.

Aresté també ha fet l’ullet a la seva terra, a Catalunya, i ha introduït referències al modernisme català. “Tot plegat són llicències que m’han permès l’autoedició. He fet un conjunt de tot el que m’agrada amb una cohesió literària”, conclou.

Pensant en un segon llibre

Fins al moment, les opinions del llibre, segons Aresté, “han estat favorables i tothom coincideix en el fet que la novel·la es llegeix de forma amena”. Tal com detalla l’autor, les crítiques “també comenten que les descripcions són un dels punts forts del llibre, les quals li donen una visió molt realista”. Ara, després d’aquesta primera publicació, el tarragoní ja es planteja començar a treballar en “un segon llibre”, relacionat amb una altra època musical i, com no podia ser d’altra forma, ambientada en els Estats Units.

Text: Josep Gallofré

Imatges: David Aresté