Si Roma no es va construir en un dia, Tarraco Viva tampoc va ser un gran festival de referència a la primera. Res de rèpliques a escala 1:1 de l’Ara Pacis, ni de 800 actes repartits en tres setmanes, ni de desenes de grups de reconstrucció explicant-nos la vida dels nostres avantpassats pels nostres racons de la ciutat. Res de tot això! Bé, res, tampoc. En la primera edició, l’any 1999, el Festival ja deixava entreveure elements de la seva filosofia que s’han mantingut fins als nostres dies.

El precedent de Tarraco Viva el trobem a la cuina. Al 1998, diferents restaurants de la ciutat van unir esforços per crear les jornades Tàrraco a Taula, uns menús de receptes romanes que es manté amb èxit fins als nostres dies. L’any següent l’Ajuntament de Tarragona promou les “primeres jornades de divulgació de la cultura i la civilització de l’època romana“. Eren els temps en què Tarragona encara no gaudia de la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat, i aquell festival novell complementava, en certa manera, la candidatura a la UNESCO.

La primera edició de Tarraco Viva va comptar amb una trentena d’activitats concentrades en només tres espais de la ciutat: la plaça del Rei, escenari del Fòrum Tàrraco, la fira de productes de difusió de la cultura romana, i on també es trobava la termopòlia per fer un mos; l’antiga Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, on es projectaven diferents pel·lícules de romans; el Fòrum de la Colònia, on la gent de Némesis assajava el format d’espectacle de Tarraco Viva mostrant escenes de la vida quotidiana al Fòrum de la Colònia i el Camp de Mart, que ja encertadament es va intuir que seria el lloc adequat per a les exhibicions dels grups de reconstrucció militar. Com a complement, a banda de la segona edició de Tàrraco a Taula, diferents perruqueries de la ciutat oferien la possibilitat de pentinar-se com ho feien els nostres avantpassats fa 2.000 anys.

Les exhibicions dels legionaris i les primeres lluites de gladiadors van ser les activitats que van captivar un nombre més gran d’espectadors. Curiosament, al Camp de Mart es van trobar quatre grups de reconstrucció de fora de Catalunya: de Cantàbria, del Regne Unit, d’Holanda i d’Hongria. En l’actualitat, tot i que la presència de grups de fora es manté, el pes del Festival el suporten diferents grups de reconstrucció civil i militar que han crescut de forma paral·lela a Tarraco Viva.

“L’eco de Tarraco Viva s’esté a tot Catalunya”, titulava una obertura el Diari de Tarragona en la seva edició de 19 de maig de 1999. En el cos de la notícia es parlava d’una allau de trucades al Patronat Municipal de Turisme de visitants interessats per aquella iniciativa. De ben segur, però, res a veure amb la situació actual, en què hotels i restaurants gaudeixen d’una bona ocupació. L’any 2013 el festival va registrar més de 100.000 visitants i s’espera que l’impacte econòmic de l’edició d’enguany arribi als deu milions d’euros.

El ressò als mitjans de comunicació també ha crescut de forma exponencial. Si aquell 1999 el Festival només va tenir presència als mitjans locals, el 2013 es van acreditar 131 professionals, una quinzena d’ells estrangers. I per enguany s’espera la presència de prop de 180 periodistes i reporters gràfics. Tarraco Viva no es va construir en un dia, però déu n’hi do la feina que s’ha fet en setze anys!

Jordi Suriñach

Etiquetes: