Roser Olivé: “Cal respectar i mantenir la història del ventall musical de les festes de Tarragona”

La música cada cop guanya més protagonisme en els actes de les festes majors. I Santa Tecla no n’és menys. Molts dels professionals vinculats reivindiquen el paper musical que han de tenir els esdeveniments de la ciutat, així com el fet de mantenir el caràcter tradicional en molts d’ells o d’innovar-lo, si es dona el cas, després d’uns estudis previs documentats. 

És el cas de Roser Olivé, nascuda a Vallmoll, però tarragonina d’arrel i de sentiment. Per aquest motiu, la Comissió Assessora del Seguici Popular de Tarragona va donar el vistiplau a la Conselleria de Cultura per tal que la grallera i pedagoga sigui la perpetuadora d’honor de les festes de Santa Tecla 2021. I no va ser només pel seu currículum professional al voltant de la música, sinó també per la seva gran vinculació amb el Seguici Popular, sempre des del vessant musical. “Per a mi és un reconeixement a tota la feina col·laborativa feta amb la ciutat. Em vaig sorprendre molt quan m’ho van dir perquè no m’ho esperava, sempre pensava que ho feien als altres”, explica orgullosa Roser Olivé.

Roser Olivé i Aymerich va participar en la creació de l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya. També va exercir, des de la seva creació i durant uns quants anys, de professora a l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola Municipal de Música de Tarragona. Actualment i des de 2012 dirigeix l’AMTP El Tecler amb les seves diverses seus arreu de Catalunya i segueix amb el mestratge dels instruments. Durant tots aquests anys, Olivé ha recuperat diverses músiques del folklore tarragoní i català i ha compost vàries músiques locals, com la Moixiganga de Tarragona, així com peces per a diferents elements de la ciutat de Tarragona.

Olivé s’estima “les festes de Tarragona i la ciutat” i és per això que intenta aportar molt amb propostes, perquè “volem que tot surti bé i millori en el temps”. La pedagoga musical ho referma: “Quan parlem de Tarragona no demano mai res a canvi, molts cops soc jo la que proposo coses i d’altres me les encomanen”.

La salut musical de les festes de Tarragona és un tema que fa parlar, per història i per sentiment. Roser Olivé creu que “s’està reconduint, que va per bon camí i que es dona valor als músics locals en tots els àmbits”. Malgrat tot, pensa que “encara pot millorar” i que caldria valorar més “els músics de carrer de les festes”.

L’Amparito Roca, l’himne de Santa Tecla

Si parlem de músiques en el Seguici Popular de Tarragona cal mencionar la seva cançó estrella per excel·lència: l’Amparito Roca. En el seu moment es va donar molta empenta a aquesta peça i s’ha convertit en l’himne oficiós de la festa major. Un fet que, en alguns casos, podria fer oblidar altres músiques tradicionals. Per Olivé “no hi ha cap mena de problema en tocar l’Amparito, però cal considerar que el fet que hi hagi aquesta música no implica que les altres no s’hagin de tocar”. En aquest sentit, considera que cada cop més “s’està equilibrant” i que no cal “que tot el bestiari toqui sempre l’Amparito Roca“. Així mateix, però, es posa en la pell del poble i valora que “la festa és d’ells i, en molts casos, s’ha de fer el que demanen”.

A la pedagoga musical li “sap greu” que no es toquin totes les músiques documentades per la festa major, peces que “s’han fet o que s’han regalat sense cap mena d’interès”. Per a la música, l’objectiu és que “tots els entremesos tinguin les seves músiques i, si no, que es facin”. Olivé pensa que s’està “treballant bé” el fet de mantenir les músiques existents i l’esforç amb “totes les estudiades”. A tall d’exemple, existeixen documentades diverses composicions dels gegants “i només se n’utilitza una”. Espera, però, que “hi hagi un canvi d’opinió amb el pas dels anys”.

Per no perdre les peces musicals de les festes cal un treball “de pedagogia i informació”. Actualment ja s’ha aconseguit que la gent relacioni la marxa dels gegants o els nanos amb l’element festiu i aquest fet, per a Roser Olivé, “és excel·lent”. Tot i això, adverteix que cal vetllar per poder escoltar totes les músiques “i que no s’acabi tocant l’Amparito“. “No és greu, però sí que cal treballar-ho, perquè moltes d’aquestes peces només es toquen a Tarragona”, lamenta.

Conservar la formació musical més fidel dels elements festius

La músic tarragonina defensa que a Tarragona “segueixi l’essència de les bandes tradicionals”, amb gralles i timbals. “No s’ha de perdre la tradició, i si un ball ha d’anar amb tres quartans, no hi ha més. Ho pots ampliar, però no canviar”, comenta, i afegeix que “tenim unes formacions històriques i s’han de respectar”.  Tal com detalla Roser Olivé fa falta que cada element festiu “conservi la seva formació musical més fidel”. Si es troba documentada cal seguir l’estil i, si no, s’ha d’estudiar i “veure el que es pot fer”. Olivé posa l’exemple de la Moixiganga: “Hi van timbals fondos perquè al Camp de Tarragona està documentat que durant una època es tocaven. Són coses boniques de cuidar”.

La música no només es troba al carrer durant les festes de Santa Tecla, també en els actes solemnes. Olivé referma que des de la Cobla de Ministrers del Consell Municipal de Tarragona “hem proposat a l’Ajuntament poder ampliar l’apartat musical en certs moments de solemnitat”. “Sortim a la processó i hem adaptat les músiques. Cal una mica més de respecte al que es toca en alguns moments, tot i que ja hi ha una forta exigència implantada des del consistori”, explica la grallera.

Per donar encara més valor a la part musical de la festa insisteix de nou en  “la pedagogia”. Així les coses, per a Olivé “cal treballar d’alguna forma l’apartat de les músiques”. És el cas, tal com explica, del Cant dels Goigs. A Tarragona hi ha dos moments que es canten, a l’Ofici i quan arriba el Braç de Santa Tecla. Són instants on “totes les persones del seguici no hi som i caldria buscar que hi fóssim. Es podria mirar de produir d’una altra forma”.

Retorn a les aules pensant en Santa Tecla

Totes les peces musicals de Roser Olivé han estat sota petició i fetes “amb molt de gust”, però remarca “que no em dedico normalment a compondre, tot i que alguns cops em ve de gust”. Així, va compondre, per exemple, un pasdoble als Gegants Vells Petits del Cós del Bou. El que li agrada de debò a la Roser és “buscar coses en l’entorn de la música, poder-les recuperar i, a partir d’aquí, treballar-les”. Més enllà de Santa Tecla, li encanta, per exemple, “veure que per l’Home dels Nassos vam aconseguir introduir els instruments tradicionals i una música pròpia perquè els nens la puguin cantar”. “Això m’omple”, comenta cofoia. Olivé és una gran defensora del ventall musical de les festes de Tarragona i se l’estima. Per aquest motiu referma “que cal respectar i mantenir-lo i, si es modernitza, fer-ho tot de la forma correcta”.

I més enllà del seguici festiu, la Roser es troba immersa en l’inici de les classes. Tot i que s’inicien el mes d’octubre, alguns dels joves de l’aula “ja han començat a assajar aquesta setmana per Santa Tecla”. Admet que en molts casos és feixuc, però per a Olivé “és motivador i bonic a la vegada i tinc el coixí de la gent que treballa amb mi, que s’ho estima igual o més que jo”.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Roser Olivé