El perpetuador de les Festes, ambròs domingo murtra, vestint un dels Nanos de la ciutat

“Sempre m’he considerat el sastre de les persones, perquè darrere de cada element festiu hi ha la gent que posa l’ànima a la festa”

Entrevista a Ambròs Domingo Murtra, perpetuador de les Festes de Santa Tecla 2012

Sastre vocacional i tarragoní militant, des del seu taller de sastreria del carrer Merceria Ambròs Domingo Murtra ha vestit bona part del Seguici Popular de la ciutat. Aquesta tasca, que en moltes ocasions ha passat desapercebuda, li ha valgut el reconeixement com a perpetuador. De fet, ell serà el principal protagonista de la Crida de les Festes, acte que marca el tret de sortida a les Festes de Santa Tecla.

Què suposa aquest reconeixement?

És tot un honor i un goig ser reconegut com un tarragoní més que ha viscut des de sempre les festes de Tarragona i ha pogut participar activament vestint gran part del seu Seguici Popular, tenint una relació molt directa amb Santa Tecla.

Com va començar la seva relació amb el Seguici Popular?

El fet de treballar com a sastre ha fet que fos el sastre de molts tarragonins, perquè anys enrere era freqüent fer-se la roba a mida. Em van començar a demanar vestits per al Ball de Bastons, camises i pantalons per als castellers…. i, de cop i volta, cada vegada eren més entitats les que confiaven en la meva sastreria, fins a arribar a vestir gran part de tot el Seguici Popular de Tarragona.

Quins elements festius ha vestit?

Vestits dels gegants i nanos, del Negrito i la Negrita, dels gegants vells i nous del carrer Merceria, dels gegants del Miracle, vestits del Ball de Diables, dels portadors de l’Àliga, dels portadors del Lleó, dels portadors del Drac del Cós del Bou, la roba del Bou, la de les mulasses, vestits dels trompeters de la ciutat… De tota manera, sempre m’he considerat el sastre de les persones, no dels gegants o dels nanos, perquè darrere de cada element festiu hi ha la gent que posa l’ànima a la festa i cada vestit que he fet l’he personalitzat segons qui l’havia de portar i he procurat que s’hi sentís còmode.

Hi ha algun treball del qual n’estigui especialment orgullós?

De tots, perquè sempre he estat molt perfeccionista. Ara bé, tinc molts records de l’últim que vaig fer abans de jubilar-me: vestir els nanos de Tarragona quan es van renovar.

La moda del Seguici Popular evoluciona amb el pas del temps?

No parlaria d’evolució de modes, perquè sempre que s’estrena un element del Seguici es procura ser fidel a la tradició i buscar documentació sobre el vestuari, de manera que la creació es fa sobre un estudi previ i s’acostuma a interpretar el vestuari a partir de models existents. El que també passa és que els teixits varien i la roba que en un moment donat vols trobar no els tens, perquè ja no es fabrica, i llavors és quan fas la creació buscant teles similars, que no pesin tant, perquè siguin més còmodes de dur i perquè, sobretot, facin el seu efecte com en altres temps, perquè el Seguici és tradició.

Quantes hores de feina es necessiten, per exemple, per vestir els gegants?

Hores, no ho sé, perquè com a sastre no he mirat ni he comptat mai les hores que he dedicat al treball; és una feina artesanal, mai no he mirat el rellotge. Per vestir els gegants, per exemple, pots estar no menys de tres mesos. Pensi que aquests vestits porten brodats i passamaneria i s’han de cuidar tots els detalls… Són molts dies de feina.

Crec que va confeccionar les primeres camises dels Xiquets de Tarragona, l’any 1970. Ens en podria donar més detalls? Per què els Xiquets llueixen aquesta camisa a ratlles tan especial?

No van ser només les camises, també els pantalons i mocadors de casteller. Em vaig trobar amb la roba i el patró a seguir i a partir d’aquí vaig anar confeccionant aquest vestuari tan significatiu.

Li hem donat a la roba dels elements festius la importància que es mereix?

Des del punt de vista de la feina que pot donar fer un vestit, crec que no, perquè s’ha de saber apreciar la confecció artesanal. Miri, trobar una roba per vestir els nanos Arlequins em va ser impossible i vaig decidir fer-la jo mateix. Vaig passar molt de temps tallant els rombes de diferents colors i cosint-los d’un en un per poder tenir la tela. Això qui ho sap? Quant val aquesta roba?

Com a tarragoní militant ha tingut l’oportunitat de veure l’evolució de les Festes durant les darreres dècades. Com ha viscut aquest procés de creixement i democratització?

Sempre he sigut un enamorat de Tarragona i les seves Festes són molt especials, perquè el que sempre he vist és que al carrer hi sortim tots. Santa Tecla sempre ha sigut diferent d’altres festes; amb el temps s’han anat organitzant cada vegada més actes, recuperant els balls parlats… La participació de petits i grans… Tothom té el seu espai i la ciutat és molt acollidora amb totes les persones que volen veure i viure les nostres Festes.

Més enllà de la seva feina com a sastre, quin és el moment de les Festes de Santa Tecla que més li agrada? Per què?

Veure el Seguici. És un moment màgic, poder contemplar les actuacions de cada grup, els balls, els pilars, la música, els vestits, els colors…, la festa. M’agrada molt veure quan surt el Seguici al complet la vigília de Santa Tecla, també l’anada a la Professó del Seguici amb les colles castelleres i la Professó del Braç de Santa Tecla. Procuro anar a tots els actes que puc; mai no em perdo el castell de focs de Santa Tecla.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>