David Cornadó (Tarragona, 1986) és enginyer de formació, tot i que des del 2009 viu a Hong Kong, on treballa com a professor d’una acadèmia de repàs. Amb ell ens endinsem en aquesta ciutat i regió que, actualment, forma part de la República Popular de la Xina.

Quan i com va fer cap a Hong Kong? Ja hi havia estat de vacances abans, oi?

Havia estat a Hong Kong per primera vegada l’any 2007. Hi vaig estar de pas, tan sols dos dies, de vacances amb diversos amics que treballaven en una companyia aèria, i que em van convidar a acompanyar-los durant el viatge, com un regal d’aniversari. La ciutat em va encantar, i aleshores el 2009 vaig decidir instal·lar-m’hi per estudiar-hi un màster.

Vostè es dedica a fer classes en una acadèmia de la qual n’és fundador, oi? Com va afrontar aquest canvi?

El canvi va ser bastant natural, i el vaig viure sense adonar-me’n. Simplement vaig descobrir que m’agradava ensenyar. El màster que vaig anar a fer a Hong Kong tractava sobre negocis enfocats a l’àmbit de l’enginyeria. Però quan l’estudiava tenia molt de temps lliure, i em vaig implicar en el tema d’oferir classes com un extra, per pagar-me les despeses diàries. M’ho passava molt bé fent classes a adolescents que es preparaven per als exàmens. Vaig entendre que tenia certa traça a l’hora de motivar-los i així va començar el tema. En l’actualitat, tinc una acadèmia d’espanyol amb més de 1.000 estudiants. És la més gran de la ciutat.

Quines dificultats planteja, l’aprenentatge del xinès mandarí?

D’entrada, és com aprendre dues llengües al mateix temps. Una cosa és aprendre a parlar-lo, i l’altra és aprendre a llegir i escriure. Tu pots saber parlar perfectament el xinès mandarí, però no saber-lo llegir. Llegir i escriure és, en el fons, com aprendre a dibuixar i memoritzar un munt de dibuixos diferents! A banda d’això, hi ha la dificultat afegida dels tons. Per exemple, si dius “ma”, pots pronunciar-ho de quatre maneres diferents, que tenen quatre significats. Per si no fora suficient, a Hong Kong parlen el cantonès, que diuen que és una de les llengües més difícils del món! Jo, per exemple, el cantonès el sé parlar, però no el sé ni escriure ni llegir.

La manera de viure, a Hong Kong, és molt diferent de la nostra?

En haver estat colònia anglesa fins al 1997, estan bastant occidentalitzats, en alguns aspectes, i en d’altres certament són molt diferents, de vegades per motius simplement pràctics. Per exemple, els horaris dels àpats són iguals que els dels britànics, però la majoria mengen a fora, tant per esmorzar com per dinar i sopar, ja que la gent viu en cases tan petites que no tenen ni cuina.

D’altra banda, són una societat molt disciplinada. Això s’ha vist molt en la manera com s’ha controlat la COVID-19 a casa nostra, i a Hong Kong o la Xina.

Si vinguéssim a Hong Kong, què ens recomanaria de visitar?

Els llocs “obligatoris” són el Peak, on hi ha unes vistes espectaculars de tota la ciutat des de dalt de la muntanya (s’hi pot pujar en tren cremallera), el Big Budha, els barris de Causeway Bay, Central, Tsim Sha Tsui… Però, sobretot, us animaria a tastar el dim sum, que és el menjar més típic de Hong Kong, i que serien, perquè ens entenguem, com “les tapes” d’allà.

Ha viatjat a d’altres regions o països d’aquesta zona del món? Quins indrets destacaria?

Vaig venir a Hong Kong justament per poder viatjar per Àsia, així que he estat a pràcticament tots els països asiàtics. Sona molt tòpic però Tòquio, Bangkok i Pequín són ciutats que valen molt la pena. Si el que es busca són platges paradisíaques, de sorra blanca i un ambient “de relax”, us recomanaria Boracay, a les Filipines.

Com ha viscut, de Hong Kong, l’arribada de la pandèmia, i el posterior confinament? En quin moment es troba, la COVID-19? Com ha respost la ciutadania?

El cert és que, com a ciutadà, i com a propietari d’un negoci, al començament ho vaig viure amb bastant por i desconcert. L’impacte que hi va haver a Hong Kong, al febrer, va ser brutal. Aquí ja van patir un virus similar, i en qüestió de, literalment, 2-3 dies, tothom va començar a cancel·lar-ho tot i va deixar de sortir al carrer. D’un dia per l’altre, ja estava tot tancat. No ho va imposar el govern, sinó que la gent, automàticament, per pànic, i pel record del virus del SARS, va prendre la iniciativa. La majora de negocis van tancar temporalment, i el virus es va poder controlar ràpid.

El mes passat hi va haver un repunt, a causa de la relaxació. Ara sembla, però, que, a poc a poc, tornen a controlar la situació. Als països asiàtics la gent està molt conscienciada, i actua sempre amb molta disciplina. Si alguna cosa defineix la gent de Hong Kong, jo diria que és l’expressió safety first, és a dir, “la seguretat, el primer”. En tots els sentits de la vida ho viuen així.

Quan veiem imatges de Hong Kong, ens imaginem una ciutat financera, que genera molta activitat econòmica, i amb grans gratacels. Però quines altres realitats hi ha? Entenc que aquesta no és l’única Hong Kong que deuen haver vist els seus ulls!

A Hong Kong es pot trobar de tot, us ensenyaria fotos que no diríeu mai que són de Hong Kong. Des d’un barri pesquer que sembla Venècia, a l’estil asiàtic, fins a platges desertes enmig de la natura i les muntanyes des d’on no es pot veure cap senyal de civilització! També hi ha una realitat de molta misèria, gent que viu al llindar de la pobresa en un espai de 2 metres quadrats, i, d’altra banda, cases de luxe que no les veus a casa nostra.

Com va viure el moment àlgid de les protestes socials a Hong Kong, i quina lectura en fa?

Realment, hi ha hagut molts moments àlgids. Jo era dels qui, quan van començar les protestes, pensava que els manifestants aviat es cansarien, però no es cansaven mai. Cada setmana hi havia protestes diferents, cada vegada anaven evolucionant… Des de les protestes massives amb 2 milions de persones al carrer, l’assalt al parlament, les guerres de guerrilles pels barris cèntrics de la ciutat entre protestants i policies, el tancament dins de diverses universitats com si fossin quarters militars… L’únic que ha pogut calmar les protestes ha estat la COVID-19.

Què troba més a faltar, de Tarragona? Algun lloc, en particular?

La platja Llarga. Després d’haver visitat tants llocs, un s’adona que a casa nostra tenim de les millors platges del món.

Té previst de tornar a viure a la ciutat, algun dia?

La vida és molt llarga, i dona mil tombs. La meva família viu a Tarragona. És molt probable que torni, però no serà a curt termini.

Text: Enric Garcia Jardí
Fotografies: Cedides

Etiquetes: , ,