El Lloro de la Negrita, la botiga de regals hereva del Negrito i la Negrita i El Lloro

Melcior Bustos està al capdavant d'aquest negoci, seguint la tradició comercial que van iniciar els seus pares, en Francesc Bustos i l'Assumpció Claramunt

Ben poca gent hi deu haver a Tarragona que, en algun moment o altre de la seva vida, no hagi passat per la botiga del Negrito i la Negrita o per la del Lloro per comprar algun regal original o de darrera hora.

Actualment, ambdues botigues són història, la primera tancada des del setembre del 2018 i la segona des del juny del 2020, però la seva essència es pot seguir trobant a l’establiment El Lloro de la Negrita, ubicat al carrer Governador González, el mateix que durant molt de temps va acollir les seves predecessores.

El 1985 van decidir llogar un petit local que feia cantonada amb la plaça Corsini i on hi havia hagut una lleteria. Allí hi van seguir venent ceràmica i van introduir els marcs, fins que, poc a poc, la botiga es va anar ampliant. “El Negrito i la Negrita, en els seus inicis era una botiga molt petitona, a mi m’encantava. Recordo fer-me gran allí dins, jugant en un petit magatzem que hi havia al lavabo i ajudant cada campanya de Nadal a preparar guarniments i embolicant regals”, recorda en Melcior Bustos.

La història d’aquests comerços va començar a principis dels anys vuitanta del segle passat al carrer Escrivanies Velles. Va ser allí on el matrimoni format per en Francesc Bustos i la Assumpció Claramunt van obrir un primer negoci. Es deia L’Ou com Balla i s’hi podien trobar, majoritàriament, objectes de ceràmica. El seu fill, en Melcior Bustos, té un lleuger record d’aquell local on, segons explica, el seus pares van celebrar la festa del seu bateig.

Foto: Manel R. Granell

El Negrito i la Negrita va anar evolucionant, oferint a la ciutadania nous productes pocs vistos fins llavors. “Els meus pares van ser capaços d’introduir un sentiment de ciutat que altres negocis no tenien i van ser capaços de portar el més nou a la ciutat. Al capdavant de la botiga feien un tàndem espectacular”, explica Bustos.

No tot va ser fàcil, però. Francesc Bustos va decidir obrir una botiga al carrer Ramon i Cajal sota el nom de La Casa del Negrito i la Negrita, dedicada a productes de la llar, que va acabar tancant. En Melcior Bustos té un gran record d’aquell negoci, ja que segons diu “era una passada de botiga, però crec que va ser massa avançada pel que era en aquell moment Tarragona. Estava inspirada en les botigues de Nova York i no va quallar”.

Foto: David Oliete

D’altra banda, un dels trets diferenciadors del Negrito i la Negrita va ser sempre l’aposta per vendre productes de la ciutat. Segons Melcior Bustos això va ser pel valor que ha donat sempre la seva mare a la terra. “La meva mare era de Miralcamp i sempre ha potenciat molt moltíssim l’estima cap als orígens, per això va voler introduir productes que posessin el valor els sentiments cap a la ciutat”, explica Bustos.

Ser o no ser botiguer?

En Melcior Bustos va créixer entre les prestatgeries del Negrito i la Negrita i, tot i que explicar que mai hi va perdre el contacte, assegura que no va sentir que en formava part activa fins que es va interessar a obrir la seva pròpia botiga.

Va ser l’any 2011 quan, després d’un temps treballant per l’Ajuntament amb una situació contractual poc estable, va decidir que era el moment de seguir la tradició de casa obrint una botiga que no fes competència a la dels seus pares. Bustos explica que “em van donar tot el seu suport, però mai em van explicar els seus números perquè volien que fes el meu camí i així va ser. El Lloro va obrir les seves portes el 15 d’abril del 2011 al carrer Governador González número 18”.

A partir d’aquí, va començar a especialitzar-se en un producte ben diferenciat del que oferien els seus pares al Negrito i la Negrita i fins al juny de 2020 va ser una de les botigues amb més personalitat de la ciutat.

Ara bé, la jubilació dels seus pares i el tancament de la botiga del Negrito i la Negrita el setembre de 2018 van animar-lo a obrir El Lloro de la Negrita, amb la voluntat de seguir l’estil de producte que havien tingut els seus pares.

De fet, l’objectiu inicial de Bustos era que El Lloro de la Negrita fos el local on congregar les dues tipologies de productes, però va arribar la pandèmia. “El tancament del Lloro estava previst des de mitjan de 2019, sense una data fixa marcada, perquè havia de fer unes obres d’ampliació al local del Lloro de la Negrita, però, poc abans de començar-les ens van confinar i, ara mateix, amb la incertesa que hi ha prefereixo esperar i gestionar un únic punt de venda”, explica Bustos.

Tot i que El Lloro de la Negrita s’assimila més al que era el Negrito i la Negrita, entre les seves prestatgeria hi podreu trobar fàcilment alguns productes amb el toc característic del Lloro.

Text: Laia Díaz
Fotografies: Laia Díaz i cedides

One thought:

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>