Tarragona va vibrar amb la festa de l’aviació de l’any 1913

A mitjans del mes de març de 1913 arribaven a la ciutat el jove Lucien Demazel i el seu company Henri Labatut amb la idea de fer uns vols d’exhibició amb el seu biplà de fabricació pròpia. La premsa de l’època va fer una bona cobertura de l’esdeveniment per la novetat que suposava. S’anunciava com “La fiesta de la aviación” i de fet era el primer cop que els tarragonins veurien una exhibició aèria.

La festa va ser organitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració dels industrials de la ciutat  i la junta d’atracció de forasters. El temps va jugar una mala passada: el dissabte 22 de març es va haver d’ajornar per la pluja i el diumenge el vent va impedir l’enlairament del biplà.

Milers de ciutadans de Tarragona i vinguts dels pobles del voltant van assistir el dia i l’hora indicat. Segons el diari Catalunya Nova hi havia prop de 20.000 persones i en veure que no s’enlairava van protestar. Reproduïm textualment el que van escriure els periodistes l’endemà a la premsa local. Al Diario de Tarragona del 25 de març: “El público, ignorante en su mayoria de lo que es la aviación, viendo que no se elevaba y creyéndose engañado, protestó tumultuosamente, viendo se precisada la guardia civil a proteger a Mr. Demazel cuando se retiró con el aparato al hangar”.

Al setmanari Catalunya Nova del 30 de març llegim: … “El temps empitjorava, no fou possible volar. Bona part del públic invadí el camp en actitut gens tranquil·litzadora, envoltà l’aparell, i’l jove aviador oí paraules malsonantes i fou amenaçat per la turba barbre”. …”milers de forasters se n’anaren renegant, mils de tarragonins restaren injustament agraviats.”.

L’endemà, a les sis del matí, va sobrevolar el cel de la ciutat i els pobles veïns anunciant el vol que tindria lloc a la tarda. A Catalunya Nova ho recollien així: “El que’l diumenge era un cobart, el dilluns era héroe. Els forasters tornaren, i’ls malcontents de aquí enmudiren”

Per la tarda l’enlairament va provocar grans aplaudiments. Segons les cròniques, l’aparell passava per damunt del públic a poca alçada “fent viratges difícils i descensos soptats, que feien pensar en una possible desgràcia i remontat-se de nou triomfador, per a baixar altra vegada, a oir una ovació delirant que ofegava el soroll del burinot monstre”. Però després d’ascensos i descensos que feien aplaudir al públic l’avió va patir una avaria i va haver d’aterrar d’emergència en una vinya propera, a dos quilòmetres de la ciutat. “El públic passa uns minuts d’angunia perque s’estima al aviador amb tot el cor, tal com ahir l’odiava”.

Imatges dels exemplars del ‘Diari de Tarragona’ i de ‘Catalunya Nova’, del 25/03/1013 i del 30/03/1913, respectivament.

Per sort l’aviador no va prendre mal, tot i que l’aparell va patir desperfectes considerables. L’Ajuntament va cedir els baixos del consistori per tal que pogués ser reparat. El 13 d’abril l’avió estava a punt amb un nou motor i es va repetir la festa, aquest cop amb la benedicció del biplà al Camp de Mart, en un acte al qual van assistir les autoritats. El Dr. Ramon Prieto va ser l’encarregat de la benedicció i van actuar de padrins el governador militar, Carlos Palanca, i Josepa Muller de Guasch, esposa de l’alcalde de Tarragona. Li van posar de nom Susana en honor a l’esposa del governador militar, Susana Morales.

Es van programar tres vols amb els següents preus: “Entrada en la Falsa braga con derecho a libre circulación : 1 peseta. Entrada general en el Campo de Marte (con asiento), 1 peseta. Entrada general, 0,50 pesetas. Media entrada, 0,25 id.”.

Els ciutadans també van tenir la possibilitat de visitar el biplà a l’hangar i rebre explicacions del funcionament de l’aparell. Es van habilitar espais propers al Camp de Mart per a l’estacionament d’automòbils i carruatges per a tot el públic que venia des dels pobles del voltant.

Uns dies més tard Demazel va realitzar vols d’exhibició a la platja de Salou amb gran acollida per part del públic. El 7 de desembre de 1913 el mateix pilot va fer el primer viatge aeri que es va completar en territori català, des de Barcelona fins a Sant Feliu de Guíxols.

El biplà, de dues places, estava equipat amb un motor de 100 cavalls, una hèlix de 2,70 metres de llargada i podia arribar als 120 quilòmetres per hora, amb un pes en buit de 360 quilos que, amb combustible, oli, aviador i passatger, podia arribar fins als 600. A la Casa Castellarnau hi ha exposada una maqueta del biplà, construïda per Antoni Quintana Rufas i Tomàs Lorenzo.

Text: M. Elena Virgili Bertran, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.