El dia 12 de febrer de 1993, ara fa trenta anys, el vaixell amb bandera danesa Robert Maerks, que anava carregat amb 22.000 tones de nafta, va xocar a tres quarts de nou del matí contra el pantalà de Repsol. El vaixell estava fent la maniobra d’atracament per iniciar la descàrrega, i al topar contra el pantalà va trencar les tuberies del rack, que van deixar anar milers de tones de nafta al mar.

L’incendi i la columna de fum que va provocar la topada van ser visibles des de les poblacions veïns. Es van destruir 200 metres de pantalà, que va partir-se en dues parts i es va enfonsar. Tot i no haver cap perill per a la població es va activar el Plaseqta, la revisió del qual justament s’havia presentat quatre dies abans.

Dos vaixells que en aquells moments estaven descarregant nafta i butadiè a la zona van haver d’allunyar-se ràpidament per evitar un possible incendi i que la catàstrofe fos de proporcions més grans. Era el tercer incident greu que patien les instal·lacions de l’empresa Repsol, tot i que les dues anteriors havien estat causades per dos atemptats terroristes. El 12 de juny de 1987 l’explosió havia estat obra de la banda terrorista ETA i va provocar la fugida de milers de ciutadans de Tarragona. Tres anys més tard, el 10 de setembre de 1990, els GRAPO es van responsabilitzar de l’atemptat a les mateixes instal·lacions.

La premsa local va omplir diverses pàgines sobre els fets durant uns dies, i l’incident va generar força polèmica, el Diari de Tarragona  amb el titular “Mil millones de pérdidas” obrirà la portada de l’endemà, mentre que l’altre diari local, el Nou Diari ho feia amb: “El xoc d’un petrolier posa a prova el Plaseqta”.

Però no només se’n fa ressò de premsa local, els diaris de tirada nacional s’ocupaven de l’accident i l’endemà, el 13 de febrer, publicaven grans fotografies de l’incedi en portada, amb titulars com: “Un incendio en el Puerto de Tarragona aterroriza a la población” a El Periódico. Per la seva banda, La Vanguardia titulava: “Tarragona rozó de nuevo la catàstrofe”. El País en l’edició catalana, acompanyant la imatge, destaca: “La catàstrofe bordeó Tarragona”. El diari Avui també se’n feia ressò amb el titular “Nafta vessada al mar s’incendia en aigües del port de Tarragona”. Per últim, el rotatiu El Observador, amb una fotografia a mitja pàgina de la columna de fum titulava “Tarragona revive el miedo a la petroquímica”.

Els 4.000 alumnes de la Universitat Laboral van haver de ser evacuats per la proximitat de les flames i la immensa columna de fum que havia provocat l‘incendi. Uns dies més tard l’alumnat es va manifestar pels carrers de Tarragona per protestar i reclamar més seguretat, unes vies d’evacuació més apropiades, la realització de simulacres i el repartiment de mascaretes entre tots els estudiants del Complex Educatiu. Segons la premsa uns 1.500 alumnes van desplaçar-se des de l’antiga Universitat Laboral fins al centre de la ciutat per realitzar una asseguda a la plaça Imperial Tàrraco, davant el Govern Civil.  Van lliurar un comunicat al governador, que aleshores era Ramón Sánchez. Dos-cents d’aquests alumnes van passar la nit tancats al menjador del Complex per continuar la protesta. Diferents associacions de veïns i algun bar i restaurant de la zona van portar-los menjar com a mostra de solidaritat.

La refineria va haver de reduir la seva producció en un 40 % i es van avaluar les pèrdues en 5 mil milions de pessetes. Es van trigar mesos a recuperar la normalitat.

M. Elena Virgili Bertran. Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona