Durant la teva trajectòria com il·lustrador has fet il·lustracions per a la premsa, has treballat per a clients ben diversos i, fins i tot, has il·lustrat alguns llibres, tal com ens expliques. Ara dius que estàs més centrat en la feina d’animació. Ens podries fer cinc cèntims de com i quan t’hi vas iniciar? 

Des de sempre m’ha fascinat el món de l’animació i havia anat fent experiments, ja des de ben petit amb una eina per MS-DOS que es deia Autodesk Animator i posteriorment amb Flash. Però no eren més que provatures i evidentment molt amateurs, ja que no tenia cap noció d’animació.

Però va ser al 2012 que vaig decidir aprofundir més i em vaig apuntar a un seminari de Rafa Cano (@rafikisland) a l’escola Pepe School Land de Barcelona. No era més que un seminari, però em va fer obrir els ulls, i arrel d’aquí vaig començar a formar-me.

Primer vaig fer un curs presencial a l’escola Digital Rebel impartit per la Núria Aparicio (@lapendeja), i posteriorment tot un seguit de cursos online de Domestika i Crehana, a més d’infinitat de tutorials a YouTube.

Hi ha algun ilustrador o alguna ilustradora que sigui referent per a tu?

Uf, moltíssims! Per mi tot va començar amb el Mortadelo i el Superlópez, així que d’entrada he de dir el Francisco Ibáñez i el Jan, i incloc també l’Uderzo (Astèrix) i l’Hergé (Tintín).

A nivell de disseny de personatges, m’encanta Stephen Silver. Vaig fer un curs amb ell a l’escola Schoolism i vaig aprendre molt. En recomano moltíssim el seu llibre The Silver Way.

Altres que m’encanten: Justin Rodrigues, José Manuel Fernández Oli, Òscar Julve, Ágreda, Núria Aparicio, John Bond, Nico Marlet, Peter Chan, Sasek,  BrosMind, Magoz, Mikel Casal… i segur que me’n deixo un munt.

Per últim, destacar també alguns il·lustradors a nivell local: el Pep Serra, l’Anduluplandu, l’Hernan En H, la Sara Porras, l’Octavius, l’Armand…

En el món de l’animació, últimament em fixo molt en la feina del Pedro Alpera o la Julia Simas, que fan l’estil d’animació que més m’agrada. És semblant al que fa el Txesco Montalt, de l’estudi Alla Kinda, que potser és el meu principal referent.  També esmentar els clàssics: Glenn Keane, Richard Williams, Chuck Jones… que es podria dir que van inventar l’animació. Imprescindible el llibre de Richard Williams The Animator’s Survival Kit.

I finalment destacaria alguns estudis: Headless Studio, Cartoon Saloon,  Sunshine Animation… I evidentment els grans: Disney, Pixar, Ghibli, Aardman, Laika…

Si haguessis de definir a quin tipus de públic van destinats els teus dibuixos, què ens en diries?

Diria que per a tots els públics. Crec que faig un tipus d’il·lustració visualment atractiva, fàcil d’entendre i en general poc controvertida. A vegades sí que tiro una mica d’escatologia o “sang i fetge” (com diu ma mare). Sempre ho faig des de l’humor, però en aquest cas no seria recomanable per la canalla.

Ens comentes que en un futur pròxim desenvoluparàs un projecte relacionat amb els videojocs. Quin seria el teu somni en aquest camp? 

La meva idea és fer com a Ocean’s Eleven, en el sentit de muntar un superequip amb especialistes de diferents branques artístiques i tècniques i realitzar el “robatori perfecte”, que en aquest cas seria fer un videojoc. Jo seria el George Clooney, evidentment, i ja tinc alguns dels altres membres de la banda pensats (tot i que alguns d’ells encara no ho saben).

Pel que fa al joc, encara no tinc molt perfilat com serà ni en el fons ni en la forma… Però sí que sé que serà un joc joc, no una cosa casual per a mòbils. És a dir, que sortiria en PC i consoles i tindria mecàniques pròpies de videojoc i una història interessant. I això sí, la direcció d’art seria el pilar de tot. 

Per fer un paral·lelisme, i salvant les distàncies, m’agradaria fer com un Gris, el joc de Nomada Studio, que té la direcció d’art del Conrad Roset (@conradroset). Evidentment amb un estil gràfic més meu i segurament un to menys contemplatiu i unes mecàniques més canyeres. Però bé, és un projecte que està a les beceroles encara.

Recomana’ns un projecte d’animació que t’hagi impactat recentment.

Recentment he vist la peli Klaus, de l’estudi del Sergio Pablos, i em va semblar al·lucinant. A nivell tècnic és una passada: l’animació, el disseny de personatges i d’escenaris… fins i tot s’han inventat un sistema d’il·luminació que fa que l’animació 2D sembli 3D! Però és que a més és una molt bona pel·lícula. Molt recomanable!

Per altra banda, fa poc he descobert la feina del Renato Roldan (@renato3xl) i em sembla brutal. Ell tot solet està recreant en animació la batalla de l’Estrella de la Mort d’Star Wars.

Què és el que et resulta més complicat a l’hora d’iniciar un encàrrec des de zero? Acostumes a utilitzar algun mètode per inspirar-te prèviament?

Crec que el més complicat a vegades és ficar-te en la pell del client, entendre exactament què és allò que té al cap quan et fa un encàrrec. M’he trobat de tot: des de brífings molt detallats que gairebé no et deixen marge de maniobra, fins a algun client que no té gaire clar què vol i et dona confiança per proposar.  Una vegada fas els primers esbossos i es fa aquest “clic” amb el client, ja va tot més rodat.

Per inspirar-me en realitat no tinc cap litúrgia especial. Simplement, com a part del procés de documentació de tot projecte, reviso llibres, Pinterest o gent que segueixo a Instagram. 

Què aconsellaries a algú que està acabant de cursar els estudis d’Il·lustració i que es vol iniciar en aquest món a nivell professional?

Ui, no sóc gaire de donar consells jo, però donaré algunes idees:

Primer, tenir presència online. Ja sigui amb una web o amb perfils actius a xarxes socials. Avui en dia, sobretot, imprescindible l’Instagram. Demà qui sap, que això canvia molt ràpid. I tot i que no es vulgui tenir web, jo sí que crec interessant tenir un domini propi. Així pots tenir una adreça electrònica més professional i una URL pròpia que redirigeixi a les teves xarxes, per exemple.

En segon lloc, fer un procés d’introspecció i intentar definir-se com a artista. Intentar respondre’s preguntes com: què és el que vull fer? Què és el que se’m dóna bé fer? Quina imatge vull donar com a artista? A quin públic vull arribar? És complicat, i sovint no s’arriba a conclusions gaire esclaridores, però només el fet de reflexionar-hi crec que ajuda molt.

Finalment, crec que és important buscar-se algun suport. És a dir, començar tot sol aquesta aventura és força descoratjador, i si tens algú amb qui compartir experiències o resoldre dubtes tot es fa més fàcil. En el meu cas, tot just sortir de l’Escola d’Art vaig muntar Mènsula Studio amb el Pep Serra i l’Albert Cilveti. Però altres opcions serien apuntar-se a un coworking, buscar-se un agent, tenir una parella del “mundillo”, anar a tallers i xerrades i fer networking, etc. En aquest sentit, precisament s’ha muntat fa poc l’Assocació d’Il·lustradores de Tarragona (AIT), i voldria destacar la gran feina que estan fent.

Com veus la il·lustració a Tarragona? 

L’activitat cultural a Tarragona, i en concret la il·lustració, sempre ha estat una mica soterrada. Hi ha molta gent amb talent i amb ganes de fer coses, però mai ha acabat d’explotar i arribar al gran públic. 

Quan jo vaig començar professionalment, a més de Mènsula hi havia diferents col·lectius que muntaven saraus al voltant de la il·lustració. Els Caldodecultivo feien el seu fanzín, es va crear la Lleteria, que va aplegar un munt de gent talentosa de diferents disciplines, el Pajaritu anava fent de les seves, la gent de Laboratori Visual tenien el seu projecte Display, hi havia Tallers Oberts…

Actualment, que jo sàpiga, només queda la Nit de la Il·lustració (que ara organitza l’AIT però que va crear el Joan Rioné i després va passar per les mans de Mènsula i l’Anduluplandu), el Big Draw que munta la Escola d’Art i la Setmana del Còmic que fa la gent de Delirópolis, amb ElChicoTriste al capdavant. 

Probablement hi ha més coses, no ho sé. He de dir que recentment he sigut pare i tot plegat ho veig des d’una certa distància.

Però, tot i això, en la meva opinió crec que s’està en un bon moment. Sobretot arrel de l’arribada de l’AIT. Crec que són un grup de creatius joves i amb moltes ganes, i em fa la impressió que aconseguiran aplegar talent i donar una empenta al panorama de la il·lustració a Tarragona.

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, a Instagram, Facebook i Twitter.]  

Entrevista: Laia Marín 

Il·lustració: Txomin Medrano


Etiquetes: ,