Luis de Miguel. Persones de Tarragona

Un àlbum de retrats viral

El projecte 'Persones de Tarragona' triomfa a les xarxes oferint imatges de gent corrent de la ciutat

Potser els heu vist alguna vegada, tot i que intenten passar desapercebuts. En Luis i la Xell es planten en un punt cèntric de la ciutat, tranquils, tot veient la gent passar, fins que es troben algú que, pel motiu que sigui, els crida l’atenció. En la majoria de casos no el coneixen. S’hi acosten, es presenten i, si el transeünt no té pressa, inicien una conversa tranquil·la que, molt probablement, s’acabarà amb la presa d’una fotografia. El mateix procediment es repeteix una vegada i una altra sense cap altre objectiu que obtenir un bon retrat. Aquesta és la dinàmica de treball de l’equip impulsor de Persones de Tarragona, una pàgina de Facebook que en les darreres setmanes està aconseguint una gran notorietat publicant només imatges de gent de la ciutat.

En Luis de Miguel és el promotor d’aquest projecte i, ràpidament, ens adverteix que la idea no és seva. La inspiració prové del Humans of New York, una reeixida iniciativa del fotògraf nord-americà Brandon Stanton amb què l’any 2010 va retratar prop de 10.000 ciutadans de la Gran Poma, fet que li va reportar un gran èxit a les xarxes socials. La mateixa mecànica, la de fotografiar gent no famosa d’una ciutat, s’ha repetit des d’aleshores en moltes ciutats, també de l’Estat espanyol, com si fossin gairebé franquícies. En Luis, fotògraf semiprofessional de trenta-quatre anys a qui sempre li havien interessat els retrats, es va quedar amb la idea però la va portar al seu terreny. D’entrada, a diferència dels altres clons, hi va treure “Human” del nom i va batejar la pàgina com a Persones de Tarragona.

De moment ja han publicat més d’un centenar de retrats, i en tenen una desena més a la nevera. Qui hi surt? “Simplement busquem aquells perfils que ens semblen interessants, sense cap objectiu concret. De vegades algú ens crida l’atenció i de vegades podem estar mitja hora en un mateix lloc i no parlem amb ningú. No hi ha res premeditat“, ens explica el Luis. Al carrer l’acompanya la Xell Fernández, que és qui normalment dóna el primer pas per trencar el gel. “Hi ha gent amb qui hem parlat durant prop d’una hora i després no ha volgut que li fem la foto. Cap problema! Com a mínim hem gaudit d’una bona conversa“, afegeix.

Només busquen gent que en aquells moments es trobi físicament a la ciutat, independentment de si hi viuen, treballen o només hi estan de pas. Des del punt de vista artístic, totes les fotografies presenten el mateix enquadrament i un tractament gràfic similar per oferir una sensació d’homogeneïtat. La fotografia que encapçala aquest article intenta reproduir el seu estil. Després, cada imatge està acompanyada d’un apunt personal del protagonista, en molts casos especificant la seva relació amb la ciutat.

Logotip de Persones de Tarragona

Persones de Tarragona va arrencar al setembre i en menys de tres mesos ja ha aconseguit prop de 1.400 seguidors a Facebook i un miler a Instagram, xifres gens menyspreables per a un projecte d’aquestes característiques. La bona acollida l’ha fet rebre peticions de gent que vol sortir fotografiada i, fins i tot, propostes publicitàries. A les primeres hi deixa la porta oberta, mentre que a les segones s’hi mostra contrari.

De moment el Luis i la Xell continuaran amb les seves sortides un o dos caps de setmana per buscar nous retrats i noves històries personals, sense cap altra motivació. No tanquen la porta a poder reaprofitar aquest material per a un llibre o per a una exposició. Tenen el consentiment i el correu electrònic de tots els protagonistes per mantenir-hi el contacte. Sigui com sigui continuaran regalant a les xarxes una fotografia gairebé cada dia per demostrar que Tarragona és, al cap i a la fi, la seva gent.

Jordi Suriñach

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>