Un espectacle meravellós en plena Guerra Civil

El 25 de gener de 1938 es va poder veure al cel de Tarragona una aurora boreal. Un cel rogent més enllà de les muntanyes que podia fer pensar en un incendi però que donada la gran extensió semblava improbable. El periodista Lluís de Salvador ho explica a la secció “Els dies i els fets” del Diari de Tarragona del dijous 27 de gener, en l’article titulat “L’aurora boreal roja. Com la veu l’home instruït i com l’haurà vist el supersticiós” diu: ”Ens fixàrem que la formidable aurèola ocupava uns 45 graus de l’horitzó. Que sobre el vermell moradenc i el vermell net que predominava, apareixien unes ràfegues de llum blanca, comparables a les dels grans projectors elèctrics dels grans vaixells de guerra. Que aquestes ràfegues no eren fixes, ans movibles en sentit radial. (…) ens trobàvem enfront de l’espectacle més meravellós, més fantàstic i més rar a les nostres latituds, de tota l’escenografia celeste: l’aurora polar que ara, pervinent del Nord, era “boreal”.

Per a algunes persones aquest espectacle fantasmagòric va ser esgarrifós, l’atribuïen a causes catastròfiques i pensaven més aviat en “supersticioses temences”. D’altres, en canvi, el van gaudir com un espectacle únic que possiblement mai més tornarien a veure per molts anys que visquessin i van sortir al carrer a contemplar-ho.

Lluís de Salvador també va voler fer un aclariment al voltant del fenomen: “Antigament, entre els pobles de les zones polars, l’aparició d’aurores era considerada com un fet sobrenatural i carregat de bons presagis. Alguns d’ells, el feien missatger de grans triomfs i de llargues etapes de pau i benestar”. Reconeixia a tots els supersticiosos, sobretot del camp reaccionari espanyol, “el dret a creure que aquesta aurora polar formidable és un missatge del més enllà, que anuncia triomfs i subsegüents períodes de pau duradora. Els recomanem, però que no oblidin aquest detall: en les aurores polars, poden presentar-s’hi tots els colors de l’espectre solar. Àdhuc el verd i el groc. Resulta, però, que l’aurora aquest cop anunciadora del triomf i la pau, ha estat una aurora essencialment i magníficament roja. Es a dir del color en el qual la reacció simbolitza el predomini de les doctrines de llibertat, de pau democràtica i de justícia social”.

El mateix dia el director de l’Observatori de l’Ebre va emetre una nota per explicar el fenomen que es va publicar a diversos mitjans de comunicació. Les aurores boreals en països propers al pol són freqüents però en la nostra latitud difícilment es presentava dues o tres vegades en un segle, deia. Remarcava que va ser degut a l’electromagnetisme terrestre i que estava relacionat amb una activitat intensa observada aquells dies en l’aparició d’un nou i extens grup de taques solars.

Es va poder veure a partir de les set del vespre al territori espanyol, al cap d’una hora va arribar a la seva màxima intensitat i es va anar esvaint mica en mica fins que va desaparèixer del tot a la mitjanit. S’estenia a banda i banda del nord magnètic i va assolir en total uns 45º de l’horitzó.

Lluís de Salvador ho recordava també en les seves notes manuscrites i publicades posteriorment a Tarragona sota les bombes (2005) explicant una anècdota que tingué lloc en una localitat veïna —no especifica quina— on, pensant que es tractava d’un gran incendi, el cos de bombers va rebre l’ordre de marxar amb tot el material necessari per apagar el foc. Veient que cada cop el suposat foc s’allunyava més van decidir retornar. Explica que es va fer córrer, tot fent broma de la situació, que el cap de bombers quan anaven carrereta amunt li deia al xofer: “Accelera, accelera un xic més, a veure si també aquest cop arribem primers que els bombers de X…!”

Per deixar constància del que van viure els tarragonins aquell dia escrigué: “Els lectors poden llençar a volar la seva fantasia en imaginar-se aquell meravellós espectacle celest, sense por de pecar per excés, car una aurora polar com la gaudida aquell dia pels tarragonins, és un dels espectacles més bells i grandiosos que pot ofrenar a l’home la naturalesa, tan pròdiga en espectacles de gran bellesa i color”.

Si més no els ciutadans de Tarragona van poder viure un espectacle meravellós de la natura a l’inici d’un any que la barbàrie humana convertiria en el més tràgic de la Guerra Civil.

Text: Elena Virgili, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.
Imatges: imatge d’arxiu d’una aurora boreal recent en un altre indret del planeta i BHMT.