El lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que tindrà lloc aquest dissabte a les 18 h, estrena enguany format i s’ha convertit en un acte oficial al Saló de Plens de l’Ajuntament. Una altra de les novetats és la incorporació d’una conferència de balanç de l’any literari, que en aquesta ocasió serà pronunciada per l’escriptor i periodista Jordi Llavina. Hem parlat amb ell per analitzar l’actualitat del sector a Catalunya.

Aquest dissabte tindrem l’oportunitat d’escoltar-te extensament, però pots avançar-nos quines són per a tu les claus de l’últim any literari?

Començo parlant, per variar, de la crisi. És evident que hi ha una crisi global, però en el món de la literatura en català en aquests moments la paraula crisi no hi escau. És cert que quan passeges pels carrers de les principals ciutats del país comproves que aquesta llengua cada vegada es fa servir menys i amb un ús més empobridor. En canvi, no parlaré de miracles perquè no hi crec, però l’ús literari és notable, a l’altura d’altres països amb més tradició que la nostra. Pel que fa a títols concrets, aquest últim any, a banda de grans novel·les com la de Jaume Cabré, el to general és de qualitat.

Per què creus que la crisi no afecta tan directament la literatura?

Escriure no comporta unes grans dificultats. Una persona ha de tenir el talent i les eines poder poder fer-ho. És evident que estem patint, però la literatura no és un vici car i, en canvi, el que proporciona és molt gran. Un llibre és una inversió de temps profitosa. La gent que es dedica a productes culturals més cars deu patir molt més.

El llibre electrònic ja fa temps que és una realitat però de moment no ha comportat els canvis que molts auguraven…

El llibre electrònic no arraconarà el llibre tradicional. Hi ha hagut moments de la història en què les persones, que hem estat molt dramàtiques, hem dit que la televisió acabaria amb la ràdio, i no ha estat això. Que el vídeo acabaria amb el cinema, i no ha estat així. El llibre electrònic s’acabarà consolidant una mica més perquè és una eina molt pràctica. Al capdavall, el més important és que la gent llegeixi i el suport amb què ho faci té una importància relativa. El llibre electrònic farà bé a la literatura.

Des de fora, com veus els autors i les accions literàries que s’impulsen des de Tarragona? 

Tarragona és una ciutat molt potent i que té molt bones editorials, com Arola. A Valls hi ha Cossetània, que també l’encerta. De Tarragona també conec la producció del Teatre Metropol, els Premis Literaris (que són ambiciosos malgrat la retallada, que suposo que és inevitable en els últims anys). El que trobo a faltar una mica és que les ciutats treballin en xarxa, que Tarragona es connecti amb Girona, Cervera o Vic, per exemple. Sí que de tant en tant hi ha algun cicle, però són coses minoritàries. La gràcia d’aquest país és que som a dues hores de gairebé tot arreu. Els autors hauríem de tombar molt i poder fer molts quilòmetres. Des d’aquest punt de vista, crec que Tarragona hauria d’exercir una certa capitalitat més enllà del que es faci des de Barcelona.

Fa molts anys que col·labores activament amb molts mitjans de comunicació. Quina és la salut dels espais dedicats a la literatura en els mitjans?

En general tots els mitjans de comunicació són molt actius amb la reproducció del batec literari. Per exemple, fa aproximadament un mes s’ha creat un diari digital de cultura que es diu Núvol i això em sembla una iniciativa ben interessant. En canvi, els diaris de paper, ràdios o televisions són una altra cosa. Per exemple, aquest dimecres la Maruja Torres va ser entrevistada a tot arreu, i no vull dir que la Maruja no hagi de ser entrevistada, però als mitjans tradicionals gairebé només hi surten els llibres beneïts per la moda, la fama… Es mouen per paràmetres o estímuls que naturalment no tenen res a veure amb la qualitat. Els mitjans per Internet, com blocs o butlletins, són molt més generosos o periodístics.