M’adono de l’amor de Federico Adan vers Tarragona només iniciar la conversa amb ell. Resulta a vegades estrany com una persona de fora vila pot arribar a fer aquestes arrels amb el municipi. Li brillen els ulls i s’emociona cada cop que parla del municipi. Entregat a la gent, des del seu àmbit personal i també des del professional, ha rebut a principis d’aquest desembre la distinció al Mèrit Cívic per part de l’Ajuntament. “Encara no he trobat paraules al diccionari per definir el que vaig sentir durant l’acte”, expressa.

Natural de Calahorra, a La Rioja, va arribar amb 27 anys a Tarragona per obtenir una plaça vacant de pediatria a l’ambulatori del carrer de Canyelles. Actualment en té 88. El que havia de ser una feina de 3 o 4 mesos s’ha convertit en una estada per tota la vida. “En trepitjar-la, la ciutat va entrar dins meu i em vaig enamorar”, comenta el Dr. Adan que, des de diferents centres sanitaris, ha tractat amb diverses generacions de tarragonins i tarragonines.

Federico Adan, al patri de Jaume I de l’Ajuntament

El que sent Adan per Tarragona “és una cosa que no puc explicar”. Ho defineix com amor. Existeixen moltes formes d’enamorar-se. “I no és la platja, com molts poden pensar perquè vinc d’una zona d’interior”, referma. De fet, és de les úniques zones de la ciutat que no acostuma a trepitjar.

Del carrer de Canyelles a Centre d’Atenció Primària de Jaume I

Després de la seva estada com a pediatra a l’ambulatori del carrer de Canyelles va viure un impàs per l’Hospital de Joan XXIII i Centre d’Atenció Sanitària de Jaume I, passant per l’Hospital de Santa Tecla. Aquest darrer va ser el més important per a Adan. Hi va arribar de la mà del doctor Anselm Allué, un altre reconegut pediatre a qui “admirava en tots els aspectes”. “Ell és el mirall on m’he observat, un gran professional que només pot rebre tots els meus respectes”, expressa.

Durant el seu pas per Santa Tecla, Adan va coincidir amb molts metges que han estat referents, però en destaca el doctor Adserà, qui “amb un sacrifici immens va aconseguir les instal·lacions de l’actual hospital”. “Tarragona li deu molt”, diu de forma rotunda. Alhora, el Federico obria la seva consulta privada al carrer de Sant Agustí. Eren èpoques on gairebé només vivia per treballar. Reconeix que “ho feia amb estima per a les persones que em necessitaven, sense adorna-me’n”. Tanta era la seva entrega que hi havia nits que s’aixecava tres o quatre vegades per anar a l’hospital. Fins al punt que “molts dies acabava dormint a la llitera”.

També durant aquesta època, Federico Adan va ser professor i posteriorment director de l’Escola Universitària d’Infermeria. Va ser aquí on va conèixer la que és la seva esposa, la Montse. A la vegada, obria la primera llar d’infants a Tarragona i a la província.

Federico Adan, a l’esquerra, va rebre el guardó junt amb Rafael Vidal

Als anys setanta, aconseguia una plaça fixa al Centre d’Atenció Primària de Jaume I. Continuava treballant amb escreix, gairebé sense veure la família. Va ser llavors quan “em vaig adonar que havia de reduir el ritme”. De les seves paraules se n’extreu que la pediatria és totalment vocacional per a Adan. “Ja volia ser pediatra amb 11 anys. Sempre deia que volia ser metge de nens”, explica entre rialles. En resum, una passió, que s’uneix a la que sent per la seva família i Tarragona.

Adan considera que ha tractat de la “millor forma que he sabut” als pacients i a les persones amb les quals ha tingut relació. Potser per això “encara em paren pel carrer”. “Fixa’t, des que he sortit de casa m’han aturat 8 o 10 persones!”, em diu. Ho referma amb una divertida anècdota: “Quan passejava amb la família, ells ja eren a la Catedral quan jo encara estava a la Rambla”.

Devoció per la Setmana Santa Tarragona

Prova de l’estimació que sent per la ciutat, Federico Adan ha participat de forma activa en el seu teixit social i cultural. No volia res més que “retornar a Tarragona el que ella m’ha donat a mi”. Així, també ha ofert infinitat de conferències sobre la ciutat i té marcada en vermell al calendari la Setmana Santa. El doctor ha escrit articles en opuscles de moltes confraries i n’ha format part de diverses, com la dels Pagesos i Sant Magí. Durant vint anys, Adan ha portat el patró de la ciutat a durant la professó del 19 d’agost i la bandera en dues ocasions. També ha mostrat la seva cara més solidària, amb una estreta col·laboració amb UNICEF.

Ara, després de molts anys, Federico Adan ha rebut el reconeixement per deixar aquesta empremta a la ciutat “que m’ho ha donat tot”. “A Tarragona soc feliç”, em diu mentre se li escapa una llàgrima. La seva satisfacció és “que em segueixin aturant pel carrer i em diguin que tenen moltes ganes d’abraçar-me i fer-me dos petons quan passi la pandèmia”.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Marc Colilla i Josep Gallofré

Etiquetes: , , , , , , , ,