Una realitat desconeguda

Juliol de 2018. Quatre intrèpids periodistes tarragonins decideixen llogar una furgoneta, adaptar-la, i desplaçar-se als Alps, just a la frontera entre França i Itàlia. El motiu? L’enregistrament del documental Alpes: última salida. La producció narra els obstacles que es troben els joves migrants en aquest territori amb l’objectiu d’assolir una vida millor, creuant d’Itàlia a França. Muntanyes i pics de gairebé 2.000 metres d’altura sense la indumentària necessària, vigilats per la policia i l’exèrcit, els separen del seu propòsit.

El documental es podrà veure aquest divendres, 18 de febrer, a partir de les 7 de la tarda a l’Antiga Audiència. “Parlem molt del viatge que els migrants fan des d’Àfrica i com creuen el mar, però no pas dels obstacles que descobreixen quan arriben a Europa”, expressa Carlos Domènech, un dels autors del documental juntament amb Sandra Pascual, Robert Gassó i Àlex Folguera. Una de les intencions de la peça audiovisual és mostrar les fronteres “que només existeixen per a ells i no pas per la resta d’europeus”, amb una forta repressió policial i militar.

Després de creuar el desert i el mar Mediterrani, els sorgeix encara un obstacle més: els Alps. Creuar d’Itàlia a França no és gens senzills per a ells, al contrari de qualsevol persona membre de la Unió Europea. Mentre que per a aquests les fronteres no existeixen, pels migrants sí. És per aquest motiu que ho han de fer de forma clandestrina, per arribar a territori francès i demanar asil. A Itàlia els resulta més complicat. Existeix una impossibilitat de treballar-hi i un sentiment xenòfob a causa dels anys de la política migratòria de Salvini. Si els cossos policials els intervenen, els tornen a l’indret de partida. Les seves pretencions són, habitualment, desplaçar-se cap a grans ciutats com París, Brussel·les o, fins i tot, Barcelona i Madrid.

Jordi Évole els fa replantejar el documental

El Carlos havia estat cooperant als camps de refugiats grecs i en tornar a Tarragona es va plantejar, junt amb els tres companys, iniciar algun projecte audiovisual vinculat a la migració. Un tema que continua candent actualment, malgrat que no se’n parla tant, però que, segons Domènech, “continua ocurrent, i la gent continua creuant els Alps hivern i estiu”. Així, doncs, en un primer moment es van plantejar desplaçar-se a Ventimiglia, a la costa. La casualitat va fer que quan ja tenien feta tota la producció, Jordi Évole va fer un programa de Salvados “i vam decidir avortar la missió”. Cercant informació van descobrir articles on comentaven la dura fita des de la muntanya. “Vam documentar-nos i vam optar per tirar-ho endavant”, recorda el tarragoní.

En el moment d’arribar al destí, Alpes: última salida no tenia un guió definit. Tenien alguna entrevista tancada, però poc més. Gairebé tota la producció va ser sobre el terreny. Sempre, remarca Carlos Domènech, amb “molta cura, responsabilitat i un tracte humà i transparent”. “Els migrants ens van acollir molt bé i vam poder fer les entrevistes”, explica. Alternaven la part italiana amb la francesa. Van poder apreciar des de com es preparaven per creuar, el camí i l’arribada a França. Posteriorment, intentaven fer les entrevistes, el temps que els fes falta, “deixant-los expressar amb tota la llibertat del món”. Domènech, Pascual, Gassó i Folguera també van tenir temps per col·laborar en el refugi solidari de Briançon.

Temperatures per sota dels zero graus

La presència d’ONG als Alps era molt minoritària. Actuava la gent del poble de forma voluntària, a tall de xarxa i autogestió. El Carlos remarca que “no és un assentament i no hi ha milers de persones creuant cada dia. Parlem de xifres menors, però no deixen de ser situacions molt complicades”. Temperatures per sota de zero graus de novembre a març, a 2.000 metres d’altitud. Després d’haver viscut la situació de primera mà, els documentalistes han vist la crua realitat dels migrants. El Carlos explica que “estan totalment desemparats i l’únic que els indica on és França són uns cartells, trossos de roba vermella o senyals als arbres”. “És una bogeria el que fan, no entenc com no hi ha més morts”, rebla. Pel que fa al tracte amb les autoritats, recorda que, més enllà d’alguna identificació i moltes preguntes “no vam tenir problemes, malgrat que notàvem que no érem ben rebuts”.

Al documental també han volgut mostrar els contrastos entre els migrants i el turisme d’alt poder adquisitiu. Pistes d’esquí o de descens en BTT i camps de golf, envoltats de luxosos xalets. Així, Domènech va apreciar en una sola imatge “una diferència abismal entre el turisme elitista i la deshumanitat d’Europa”.

Alpes: última salida ha estat possible gràcies a la campanya de micromecenatge que van fer a la plataforma Verkami. Les despeses van cobrir un mes de gravació, el lloguer d’una furgoneta, l’adaptació per pernoctar-hi i l’adquisició del material. Carlos Domènech i els participants del documental només tenen paraules d’agraïment per a tots els mecenes que han col·laborat en el projecte, com també per la Universitat Rovira i Virgili i companys de professió.

El passat juny de 2019 ‘Alpes: última salida’ va tenir el seu protagonisme amb l’exposició fotogràfica al pati de Jaume I. Estava formada per 19 imatges del viatge dels quatre periodistes als Alps. Ara, arriba amb forma d’estrena audiovisual. La presentació del documental està organitzat per la Conselleria de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Tarragona i la Taula Intercultural, amb el suport de Conselleria de Cooperació.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Equip Alpes: última salida