Una vida dedicada a Sant Salvador

L’Ascensión Callejero Sebastià (Casp, 1947) no pot anar pels carrers del barri de Sant Salvador sense que a cada pas algú la saludi. Deu ser una de les persones més famoses, sinó la que més. Als seus 76 anys, es pren aquestes salutacions com el que són: una mostra d’estima, d’amistat i de reconeixement pels seus anys de lluita pensant en el bé comú del veïnat del barri tarragoní. També, en paral·lel, per la seva revolta personal a favor dels drets de les dones en diverses entitats, com el Col·lectiu de Dones de Sant Salvador o el Consell Comarcal de Dones.

Tota una vida de treball obstinat i sense demanar res a canvi, en favor del veïnat i de la gent que li és propera li han valgut el reconeixement de ser una de les protagonistes dels punts de llibre de la col·lecció Dones Tarragonines de l’Ajuntament de Tarragona, dedicats a dones amb trajectòries rellevants, en commemoració del 8M.

Un barri ‘on tot estava per a fer’

Quan l’Ascensión Callejero va venir a Tarragona, tot just començava la dècada dels 70. El primer contacte que l’Ascensión va tenir amb Catalunya va ser per examinar-se de Batxillerat a Reus. Va trobar aquí una terra acollidora, i més encara quan, posteriorment, amb el seu marit Fernando van decidir establir-se a Tarragona amb la filla acabada de néixer. La seva elecció va ser Sant Salvador que, als anys 70, era un barri en el qual, tal com detalla, “estava tot per a fer”. Però l’Ascensión va veure que en els descampats plens d’arbres, els seus fills hi podrien córrer i jugar.

Molts dels coneguts del barri l’anomenen “Chon, la maña”. La Chon és un bon exemple de tossuderia que, junt amb la implicació, l’han fet destacar en molts aspectes dins i fora de Sant Salvador.

Dona d’estatura menuda, mirada espurnejant i paraula franca, la seva força a la seva voluntat és infrangible. La Chon va veure clar que “el barri tenia moltes possibilitats”. En aquells moments no hi havia de res i estava a quilòmetres del centre de Tarragona. Per això, el primer era constituir una associació de veïns que organitzés i representés la gent del barri. El seu president, el senyor Anglada, va dipositar en ella tota la seva confiança i l’Ascensión va començar a actuar.

L’autobús urbà, el primer pas

El primer que es va aconseguir va ser que l’autobús urbà passés per Sant Salvador. Ho feia cap a quarts de sis del matí i portava fins al centre. La gran majoria de les noies del barri treballaven a la Tabacalera. Era un pas endavant. Un primer objectiu aconseguit que servia per salvar distàncies.  

En aquells dies, Sant Salvador era una agrupació de cases amb grans espais de descampat. Avui dia, Sant  Salvador té serveis municipals, comerços, escola, CAP i molts dels avenços que la Chon havia somiat per fer-lo més habitable. Com es va anar aconseguint? “Doncs lluitant, tal com s’assoleixen els èxits. I no poc”, rebla. Si l’objectiu era fer el possible per integrar-se, per participar de la vida social i festiva de Tarragona, la Chon Callejero havia anava veure i a parlar amb qui fos. I no parava fins que l’escoltaven.

La Chon també va tenir presència a la vida cultural del barri. El Carnaval porta una mica del seu segell personal. I no només es tracta del Carnaval, sinó de la vida social i associativa de Sant Salvador, que permetia “donar vitalitat al barri en tots els sentits”.

L’Ascensión sempre ha sigut una dona conscient de les circumstàncies en les quals es movia. La seva voluntat de ferro l’ha ajudat a transitar pel camí de la lluita feminista. De fet, va aprovar el carnet de conduir a la primera quan la van reptar a fer-ho, i el primer vehicle que va conduir va ser una furgoneta amb la qual portava les seves companyes de feina amunt i avall. 

El Consell Comarcal de les Dones i el Col·lectiu de Dones de Sant Salvador

La Chon Callejero sempre ha cregut molt en les possibilitats de les dones i en “treballar per aconseguir oportunitats perquè poguessin expressar-se en llibertat, equiparar-se als homes en tots els sentits i que es reconeguessin els drets propis de formar part de la societat, aportant valor en tot el que fem”.  Amb aquesta mateixa intenció va néixer el Consell Comarcal de les Dones, del qual també formava part. Així mateix, va ser una de les fundadores del Col·lectiu de Dones de Sant Salvador, que va presidir durant més de 30 anys. El seu compromís era proporcional al seu caràcter i a la seva voluntat indoblegable.

Sempre ha estat tossuda i rebel. Si li ordenaven “has d’anar cap aquí”, ella feia tot el possible “per anar cap allà”. “Però és que molt sovint, anar cap allà era millor”, comenta entre rialles. Per això no escatimava esforços.

Amb calma i cara d’entremaliada encén una cigarreta. Aspira el fum i l’assaboreix. Aquest també és un acte de rebel·lia. Tota la vida ho ha donat tot sense demanar res a canvi, i ha passat llargues hores en reunions d’associacions, d’entitats del barri o amb els representants polítics als quals ha reivindicat atenció de forma incansable. I ara, convertida en un símbol del barri, no se’n sap avenir de l’interès que els veïns li presten, mentre la seva vida discorre tranquil·la. Els veïns, el barri, la família amb els seus quatre fills… i un futur amable pel qual sospirar.

Text : Roser Pros-Roca

Imatges: Roser Pros-Roca i cedides