Fotografia promocional dels components del grup tarragoní Lecirke

Vitalistes multiinstrumentals

Els assistents al Minipop podran comprovar el bon moment de forma del grup tarragoní Lecirke

Ja en teníem ganes! Feia temps que els anàvem al darrere i per fi ens han trucat“, admet, entre rialles, Pablo Vidal, un dels components de Lecirke. Sigui com sigui, aquest grup tarragoní tocarà aquest dissabte a la tarda al Minipop, el festival d’oci familiar de Tarragona que aquest cap de setmana arriba a la seva tercera edició. Serà una nova oportunitat per comprovar el bon estat de salut d’una formació que de mica en mica va guanyant adeptes, fascinats pel vitalisme que transmet la seva música.

Vitalisme. Hi penses molta estona i continua sent la paraula que millor defineix la seva música. La utilitzen ells mateixos i la llegeixes a les nombroses ressenyes a Internet. Les seves cançons, a mig camí entre el folk i el pop i amb lletres en anglès, transmet automàticament bon rotllo. “Gairebé ningú del grup ha estudiat música i quan expresses sentiments i no virtuosismes fas coses que realment sents i pots transmetre-ho a la gent“, explica Vidal. L’amplíssim reguitzell d’instruments que utilitzen, amb violins, acordions, percussions, glockenspiel, vents i el que convingui, els ajuden a conformar un so juganer i contagiós, clarament identificable.

Tot va començar quan el mateix Pablo es reunia amb els seus amics de l’adolescència César Meler i Esther Piqué per tocar cançons, sense més pretensions que passar-s’ho bé fent música. Un bon dia del 2009 van decidir enviar una gravació d’alguns d’aquests temes al concurs DO Tarragona i, ves per on, els van seleccionar. “Vam haver d’improvisar un grup en dos mesos” explica Pablo Vidal, recordant l’estrès d’aquelles setmanes en què van haver de completar la banda fins a arribar al sextet, batejar-se i aprendre a fer el seu primer concert. Ho van aprendre molt bé, perquè van guanyar el primer premi del concurs (superant a Febrero i Don Simón y Telefunken, poca broma!). “Recordo que després d’acabar aquell primer concert vaig acabar plorant; va ser una experiència molt emocionant després d’uns mesos molt intensos“. confessa.

El 2010 van guanyar el concurs DO Catalunya i van continuar fent carretera i donar-se a conèixer en concert. L’any passat van fer una passa més i van autoeditar-se el seu primer disc, fidel reflex d’aquest so tan característic. Aquest treball homònim recull onze cançons que, com ells mateixos diuen, “són aventures que sabem que acabaran sempre bé, perquè tot és un joc“.

Per a l’estiu ja tenen concerts programats a diferents punts de Catalunya. Bones perspectives, malgrat que encara no han trobat discogràfica o empresa de management. “El fet de cantar en anglès aquí no ens ajuda“, es lamenta Vidal. Ja fa temps que treballen amb nou material i tenen ganes de publicar el seu segon disc a principis de l’any vinent, tot i que encara falten per encaixar algunes peces. L’envelat dels Lecirke té uns fonaments molt sòlids i tenen ganes de desplegar-la a tantes funcions com els deixin.

Jordi Suriñach

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>