Juan Fernández: “El flamenc és un estil de vida”

Des de l'any 2008, construeix i restaura guitarres en un taller de Torreforta

Juan Fernández Martínez (Cambil, 1957), durant les estones lliures, es tanca hores i hores en un garatge situat al barri de Torreforta, per restaurar i construir guitarres. Apassionat de la música flamenca, va aprendre l’ofici recorrent els carrers pròxims de l’Alhambra, a Granada, i parlant amb bona part dels mestres guitarrers que encara s’hi dediquen.

Delineant de formació, Fernández va restaurar la seva primera guitarra pels volts de l’any 2008, quan un familiar li’n va regalar una que havia estat abandonada entre els canyissos del riu Francolí. L’any 2010, després d’un llarg procés de preparació, va decidir fer el salt i construir-ne una de nova. Des d’aleshores, cada vegada que n’acaba una, amb prou feines disposa de temps per gaudir-la, perquè ràpidament li surten pretendents: “Jo les construeixo per a mi, per tocar-les. Però llavors entra algú al taller i s’ofereix a comprar-la”.

Fent guitarres s’ha erigit, en pocs anys, en un expert de la diversitat d’arbres que existeixen a la natura. Cal tenir present que, per definir el so d’una guitarra, la procedència, l’amplitud, l’antiguitat i les qualitats de cada fusta són fonamentals. També hi influeix la mida de la boca de la guitarra, entre molts altres factors. Fernández considera que per ser mestre guitarrer cal tenir molta paciència, i fixar-se en els detalls. “Cada guitarra ha de tenir una ànima pròpia”, assegura.

Per a Fernández, el flamenc va molt més enllà de la qüestió musical: “És un estil de vida”. Com tots els seus familiars, va aprendre a tocar la guitarra d’oïda, de ben jovenet, i sembla que porti el ritme a les venes. Recorda, pocs anys després d’haver-se instal·lat, amb els pares, a Tarragona, de visitar tot sovint el local de La Cueva, al carrer del Trinquet Vell, aleshores regentat per l’exfutbolista del Club Gimnàstic de Tarragona, Mario Duran, per gaudir-hi d’espectacles de flamenc. “Allà ens trobàvem els gitanos andalusos, que tocàvem flamenc, i els de la Part Alta, que tenien, més aviat, tradició de rumba catalana”, rememora.

Fernández, enamorat de guitarristes com Andrés Segovia, Tomatito i Paco de Lucía, es mostra satisfet amb el fet que, des de l’any passat, la ciutat reivindiqui la història i la universalitat dels sons flamencs amb l’organització del festival Tarragona Sona Flamenc. De l’edició d’enguany, que té lloc de l’1 al 16 de febrer, li interessa, sobretot, l’espectacle ‘Liminal’, amb el guitarrista Rafael Rodríguez, el ‘cantaor’ David Lagos i la ballarina Vanesa Aibar.

Text i fotografies: Enric Garcia Jardí

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>