Jesús Gellida aconsegueix finalitzar la temible Marathon Des Sables i recaptar més de 1.000 euros per a accions de reforestació i conservació de l’entorn natural del Francolí
Una experiència més dura del que es pensava, però molt gratificant. Així defineix el tarragoní Jesús Gellida la seva participació a la Marathon Des Sables, al Marroc, una de les competicions més dures que existeixen. En total, més de 250 quilòmetres recorreguts entre dunes de sorra, tempestes, serps i llacs secs amb l’objectiu de contribuir a una causa ambiental i conscienciar sobre la sostenibilitat.
El Jesús, corredor de fons i divulgador sobre desenvolupament sostenible, va aconseguir finalitzar la cursa en la posició 318. D’entre els més de mil inscrits, només 801 van acabar-la. Tota una prova de supervivència al mig del desert del Sàhara, al sud del Marroc. Es tracta d’una competició per etapes, a ritme lliure i d’autosuficiència. “Des del primer moment ja vaig veure que seria més dur del que tenia previst”, explica al tarragoní.
Un equip de supervivència per a picades de serps i escorpins
Més enllà del recorregut, Gellida remarca dos factors que incrementen encara més la dificultat de la cursa: primer, el fet de carregar la motxilla en cada etapa amb un pes de més de 10 quilograms, on portava tot el menjar i la resta de materials obligatoris. En segon terme, el descans precari, al mig del desert en una haima compartida oberta, on els participants dormien només amb una estoreta.
El Jesús estava equipat amb un equip mínim de supervivència, com un sac de dormir, una manta tèrmica o un kit de mossegades de serp i escorpí. Per sort, aquest darrer no va haver d’utilitzar-lo. “No vaig tenir cap ensurt, però d’altres companys, sí”, expressa. Tot i això, el respecte el va inundar en la quarta etapa, la qual va trigar disset hores per completar-la i sis d’aquestes van ser de nit en zones rocoses i de sorra.
A més, cal afegir que en la segona etapa van xocar contra una espectacular tempesta de sorra. “Va ser llavors quan pensava què feia aquí podent estar a casa”, recorda el Jesús. Al seu cap només té la imatge de recórrer els sis quilòmetres d’un llac sec amb la sensació “que no avançava, sense veure-hi i amb els impactes dolorosos de la sorra”. Va ser a partir del tercer dia de cursa quan tot plegat ja va anar a millor, sobreposant-se a les adversitats i amb l’objectiu de finalitzar la prova.
Quan sobresurt l’instint de supervivència
El Jesús s’havia informat perfectament de la Marathon Des Sables i havia parlat amb altres esportistes que l’havien realitzat, com l’Albert Giné, de Roquetes, el qual “em va donar molts bons consells” després d’acabar-la tres cops. Pel que fa als entrenaments, tenia clar “que no podia reproduir les condicions amb què em trobaria”. Corria entre vint i quaranta quilòmetres al dia i en algunes ocasions s’exercitava sobre la sorra de les platges Llarga, a Tarragona, i de Riumar, al Delta de l’Ebre. “Intentes recrear sempre les situacions de la zona, però ja saps que no serà el mateix”, diu.
Més enllà del físic, l’instint de supervivència té molt a dir a la Marathon Des Sables. El Jesús Gellida defineix la competició amb dues paraules: supervivència i generositat. Era conscient al que s’enfrontava, no obstant això també el va ajudar el fet “d’estar amb altres companys durant deu dies als quals no coneixes de res i ho has de viure tot amb ells”. Així, doncs, detalla que ràpidament “s’empatitza i existeix un gran sentiment de compartir”.
Diuen que on no arriben les cames, ho fa el cap i el Jesús ho referma. Assumeix que “mai m’havia afrontat a una prova en situacions tan adverses”, tot i haver corregut altres curses de llarga distància, però de tan sols un dia. El corredor és conscient que “soc molt capficat” i dona un consell: “Cal repetir-se consignes i dir-te un cop i un altre que ho pots fer”. Gellida tenia clar, però, que no anava a competir, sinó a finalitzar la marató. Així, quan tenia una lluita psicològica amb ell mateix s’aturava i caminava, ja que tenia el marge suficient per arribar a la meta.
Tot i les adversitats que explica el Jesús, la cursa deixa paisatges espectaculars. “Mai havia estat al desert i les dunes quilomètriques i els llacs i rieres seques, impressionaven”, conta. A més, afegeix que la zona muntanyosa “era preciosa”, en la qual s’alternava al zona rocosa amb altres de dunes.
Tot per una causa mediambiental
La participació en la Marathon Des Sables la resumeix com una “experiència molt enriquidora, no tan sols com a esportista, sinó sobretot com a persona”. A més, l’objectiu global del repte esportiu era contribuir a una causa ambiental i conscienciar sobre sostenibilitat i medi ambient. Per aquest motiu, cada quilòmetre pot ser encara apadrinat per persones, entitats o empreses a favor de l’ONG Empieza el Cambio mitjançant una campanya de crowdfunding, la qual encara està oberta.
La totalitat dels diners recaptats amb la campanya de donació del Jesús aniran íntegrament destinats a organitzar unes jornades de reforestació i conservació amb les escoles de Tarragona de l’entorn natural i zones properes a la llera del Francolí. De moment ja ha aconseguit 1.035 euros i remarca “que encara falten aportacions”. Per aquest motiu té clar que s’aconseguiran els 1.500 euros previstos inicialment. “Jo ja he fet la meva part i ara continuem fent-ne difusió. Si treballem plegats, podem assolir grans coses”, conclou.
Text: Josep Gallofré
Imatges: Jesús Gellida
2 Comentaris