En el marc dels actes del programa de Memòria Democràtica de Tarragona, que enguany se centra en l’homenatge als deportats tarragonins als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, destaca la restauració del Monument als Morts de Tarragona a Mauthausen. Guillem Masalles és l’encarregat d’aquesta dignificació per encàrrec de la Conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament.

El monument va ser creat l’any 1984 al Camp de Mart per José Calatrava i, des d’aquell instant, no ha sofert cap restauració, només algunes intervencions de manteniment. L’obra consta d’un bloc geomètric de dotze cares de pedra, de les quals sis tenen l’escut de Tarragona incrustat i de les altres sis en sobresurt una estructura de ferro, que, vista des de qualsevol angle, evoca la lletra M, inicial del camp de concentració nazi de Mauthausen. A la superfície horitzontal de la pedra hi ha una estrella i en cada una de les seves puntes s’hi varen inscriure els noms de tres tarragonins víctimes del nazisme.

El Guillem fa dies que treballa en la restauració del monument, per tal que estigui llest el dia 5 de maig, moment en el qual s’hi durà a terme una ofrena institucional. “Està en un lloc enfonsat i es trobava amb cops, escantonat i amb partícules de molsa”, comenta el restaurador tarragoní. A aquests fets cal afegir que la llum solar que rebia havia propiciat “l’ennegriment de tot el monument” i que l’estructura de ferro “estava degradada” a causa de la humitat.

El Guillem, al costat del monument

En referència a l’estructura metàl·lica, s’ha optat per fer una rèplica exacta i substituir-la, ja que estava degradada. L’acer són bigues en forma de u ancorades sobre el bloc de pedra. Tot i plantejar-se inicialment obrir-lo per veure fins on arribava el metall, finalment han optat per soldar-les a la part final de les velles i recobrir-ho de formigó. Així mateix, també es reposaran un seguit de boles daurades que van desaparèixer.

“Es tracta de donar-li aquesta estètica tant dels anys vuitanta”, explica Guillem Massalles. D’aquesta forma, al monument tant si pot trobar pedra negra, corten o lletres pintades de color blanc, fet que li atorga, segons Masalles, un “sentit cromàtic xocant”.

El Guillem resumeix que ha estat una “tasca laboriosa”, en la qual encara hi treballa. No els ha estat gens fàcil aconseguir gent disposada a fer una estructura de metall exactament igual, per exemple. En aquest sentit, referma que “veiem de forma constant en l’àmbit de la restauració com alguns oficis tradicionals es van perdent”. “Costa a qui recórrer”, lamenta.

A més, també els ha costat recrear-lo amb exactitud, ja que no existien plànols. Tot i això, mantenen l’objectiu de deixar-lo idèntic i “recuperar l’estètica del moment”. S’han hagut de basar en fotos amb blanc-i-negre de l’època i “intuir el que passava”, en el que ha estat “tot un exercici de recerca”.

El Guillem, durant uan de les tasques de restauració del monument

El Programa de Memòria Democràtica de Tarragona se centra en l’homenatge als deportats tarragonins als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. En total s’han programat un total de 36 actes. Entre 1940 i 1945 hi va haver aproximadament 9.370 presoners republicans espanyols en els diferents camps que va establir el règim de l’Alemanya nazi. Bàsicament foren reclosos a Mauthausen. Amb les dades actuals, es pot conèixer que 42 veïns de Tarragona, tots homes, van patir aquell odi extrem.

D’aquests 42 deportats, 22 van ser assassinats en els camps nazis, 1 consta com a desaparegut i 19 van ser alliberats pels aliats a inicis del mes de maig de l’any 1945 i, en bona part, es van quedar a viure a França.

Text i imatges: Josep Gallofré