El Marc Manyé tenia molt clar que el darrer any de carrera volia realitzar una mobilitat d’estudis a l’estranger. Així, va optar per desenvolupar el darrer curs del Grau d’Enginyeria Química de la URV a la Universitat d’Arizona, als Estats Units. Es va decidir per Arizona pel repte personal que li suposava fer una estada lluny d’Europa, amb l’afegit que sempre havia somiat viure una temporada als EUA. A més, cal afegir que el Marc ha estat seleccionat per cursar un programa especialitzat en la gestió de la família de productes, des de l’estratègia fins a la implementació, de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT).

És un territori multicultural i de contrastos, que barreja a la seva història les tradicions del salvatge oest amb les índies i les mexicanes. Els paisatges sorprenents d’Arizona van des del místic Desert de Sonora, al sud, fins a la neu de l’estació d’esquí de Snowbowl al Nord.

El fet de millorar l’anglès i que fos una universitat amb un bon programa d’enginyeria química també suposaven al·licients per a ell. En concret viu a Tucson, una ciutat tranquil·la, molt influenciada pel clima universitari, envoltada d’un territori molt àrid i amb un clima extrem. “Tot plegat fa que sigui un indret atractiu pels estudiants, amb moltes opcions per fer activitats a l’aire lliure i amb opcions d’oci al centre de la ciutat”, explica. Així mateix, tenir la capital, Phoenix, a menys de dues hores, complementa a la perfecció les seves necessitats.

Mèxic i Califòrnia, a tocar

Manyé destaca de Tucson la tranquil·litat i la seva localització. Té Mèxic, Califòrnia i altres llocs d’interès com Las Vegas o el Gran Canyon, pràcticament al costat. Es tracta d’una ciutat amb grans contrastos de temperatura. Quan hi va arribar l’agost de 2021 va tenir “un gran xoc”, amb temperatures al voltant dels 40 graus. “Un forn en tota regla”, diu. On també ha notat el canvi de clima és a l’hora d’eixugar la roba: “a Tarragona t’has d’esperar moltes hores per la humitat i aquí és un instant”.

El fet de tenir la frontera amb Mèxic a una hora fa que Tucson tingui una clara influència mexicana, tant en la societat com en la gastronomia. Fins i tot s’hi pot escoltar un dialecte barrejat entre espanyol i anglès, el que es coneix com a spanglish. El Marc recorda que “els primers cops que el vaig sentir em va semblar molt curiós”. A més, ha fet amics mexicans i ha tingut l’oportunitat de visitar el nord del país en diverses ocasions. També ha aprofitat els dies de vacances per visitar ciutats importants de la costa oest com Los Angeles i San Francisco.

Tucson i l’estat d’Arizona viuen l’esport com una religió. El bàsquet, el beisbol i el futbol americà són fonamentals per a bona part de la societat. El Marc explica que famílies senceres passen part del cap de setmana gaudint del partit del seu equip. La resta, als centres comercials. A més, “la salsa i posada en escena dels encontres fan que sigui alguna cosa més que esport”, detalla. “Per no parlar dels partits eterns de beisbol, on part del públic no acaba d’entendre les normes”, bromeja. A més, bona part d’aquest aquesta fort interès per a l’esport gira al voltant dels equips de la mateixa Universitat d’Arizona.

L’ús del vehicle privat i les males comunicacions del transport públic

La ciutat americana no s’estalvia els problemes de mobilitat generalitzats dels Estats Units. Així, doncs, el Marc detalla que no disposa de vehicle propi i que ho va compensar “amb un apartament proper a la universitat per anar-hi caminant”. Malgrat tot, per la resta d’activitats, comenta que la mobilitat “és bastant difícil”, amb un transport públic “de mínims i poc puntual”. Això sí, gratuït.

La dependència del vehicle privat es pot veure en moltes situacions quotidianes. Per exemple, la majoria de restaurants tenen servei de recollida ràpida sense baixar del cotxe. També les oficines bancàries, que permeten interactuar amb un caixer des del teu cotxe o moto. En definitiva, pur estil americà.

Acostumat a la dieta mediterrània, l’estudiant de la URV ha trobat “limitacions importants per poder-la seguir”, sobretot a l’hora de trobar fruita fresca de qualitat. Així, els alts preus i la dificultat en la mobilitat per fer la compra li han fet “modificar els costums alimentaris a les opcions de menús més simples i pràctiques”. Considera difícil poder “coordinar una alimentació equilibrada i saludable com la que podem tenir a Tarragona”.

Ara, el Marc compaginarà el darrer curs del Grau d’Enginyeria Química amb una beca de l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Es basa en la promoció d’un programa de tecnologies emergents, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de les eines més innovadores “per cobrir les necessitats futures de les empreses pioneres del mercat”. Manyé es mostra “molt satisfet” d’haver-la obtingut. El procés de selecció va durar quatre mesos i constava de dues fases. En la primera, es van avaluar les competències i els coneixements de cada candidat. Un cop acabada l’etapa inicial, els estudiants amb millor rendiment eren convidats a participar en la segona fase del procés de selecció, en la qual es va avaluar el currículum i una carta de motivació personal.

Per al jove tarragoní, el fet d’estudiar en una universitat americana com la d’Arizona, “amb una infraestructura molt ben dotada en recursos”, li ha permès introduir-se en el sistema educatiu americà, “molt enfocat al desenvolupament personal”, explica. En aquest sentit, no es planteja encara tornar a Tarragona i ja té previst presentar sol·licituds a universitats americanes per seguir els estudis superiors de postgrau. Una de les propostes més interessants que li han ofert és el màster i doctorat de la Universitat de Colorado, que es troba entre les catorze millors dels EUA en el programa d’enginyeria química.

Tot plegat, però, no obsta perquè trobi a faltar Tarragona. “La família, els amics i l’ambient de la ciutat”, diu el Marc. Tampoc s’oblida del bon clima tarragoní i el poder “tenir a disposició el cotxe en tot moment i moure’m sense cap problema”. Diuen que quan vius als Estats Units costa tornar. T’acostumes ràpidament a la seva cultura i forma de fer. Això no treu, però, que el Marc s’oblidi de les seves arrels tarragonines.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Marc Manyé