Alicia Caboblanco: “El que sempre he volgut dibuixar de manera natural són retrats”

Tanquem l'any 2019 amb una il·lustradora que té predilecció pel llapis

Quin és el teu color preferit?

El vermell. Sense dubte.

Hi ha algun il·lustrador o il·lustradora que sigui un referent per a tu?

Tinc desenes d’il·lustradors de referència i cada setmana la llista creix en funció dels meus interessos i projectes. Seria complicadíssim escollir-ne un de sol; puc esmentar-ne tres d’ells, tot i que en deixaré molts altres al tinter:

Rebeca Luciani: La seva capacitat de transmetre emocions a través del color, les composicions i els personatges és simplement aclaparador. Impossible no quedar fascinat.

Oliver Jeffers: La seva narrativa i plàstica són aparentment simples però tanquen una complexitat que les fa universals i necessàries. No crec que ningú es pugui mantenir indiferent davant d’un llibre seu.

Isidro Ferrer: És un dels grans; em fascina la seva habilitat per transmetre conceptes complexos amb imatges simples sense menysprear les emocions.

Quin és el primer dibuix que et va fer sentir orgullosa? Descriu-lo.

Seria incapaç de recordar-ho. A més, poques vegades em sento orgullosa d’alguna cosa just acabada, sempre he necessitat temps per reconciliar-me amb el que faig. Però recordo amb molt d’afecte que de petita vaig fer una història il·lustrada amb forma de llibre amb ajuda de la meva mare. Havia vist la pel·lícula de Roman Polanski El ball dels Vampirs i, tot i ser una pel·lícula amb intencions més còmiques que de terror, en mi, que tenia sis o set anys, havia derivat inevitablement en un temor nocturn horrible i recurrent. Després de portar una setmana sense dormir, a la meva mare se li va ocórrer que podíem fer juntes un conte en què el protagonista fos un vampir a qui li encantava el suc de tomàquet; per descomptat aquest detall oferia una imatge dels vampirs notablement més inofensiva.

Recordo prou bé com era, pintat amb retolador i llapis ben marcat, que havia deixat solc en el paper. Però la veritat és que no sé si va funcionar, encara em fan una mica de por.

Recomana’ns un llibre il·lustrat.

Tothom hauria de llegir L’Ànec i la Mort, de Wolf Erlbruch.

Amb quina tècnica t’identifiques més?

El grafit. Penso amb el llapis, o més aviat el portamines. Per a les imatges definitives m’agrada provar altres tècniques, anar variant, però tinc el vici de començar sempre amb el llapis.

Què és el que t’agrada més dibuixar?

El que sempre he volgut dibuixar de manera natural són retrats. A vegades vaig pel carrer, veig algú que em crida l’atenció i em vénen moltes ganes de dibuixar-lo. Els desconeguts es tornen personatges quan passen al paper i pots decidir quines característiques atribuir-los. I, si es tracta d’algú proper o admirat, et permet conèixer-lo millor, mirar-li amb atenció cada detall. És com compartir un moment amb la persona, amb la peculiaritat que aquesta no té per què assabentar-se’n.

Per què i quan vas decidir ser il·lustradora?

A la carrera, el primer dia una professora va preguntar per què havíem decidit estudiar belles arts. En aquell moment vaig contestar, per sortir del pas, que no em veia fent una altra cosa. Vaig pensar que era una resposta improvisada, amb poca profunditat i probablement ho sigui, però amb el temps m’he adonat que no en tinc una altra millor. M’agrada dibuixar, ho faig de manera natural sempre que puc i no em canso. La il·lustració et permet dedicar-li hores. No tinc molt clar si ho he escollit, però sóc aquí ara i estic bé amb això.

Com veus la il·lustració a Tarragona?

Crec que hi ha molts il·lustradors per aquí amb talent. No paro de descobrir gent que em sorprèn i em pregunto on s’havien amagat. Barcelona centralitza en gran mesura l’activitat artística i això fa que molta gent amb treball de qualitat no destaqui a causa de la saturació. Crec que a Tarragona li calen llocs de trobada, activitats que interessin als professionals de la il·lustració i que visibilitzin la professió per posar en valor el seu potencial latent.

Crec que espais com la recentment creada AIT (Associació d’Il·lustradors de Tarragona) són molt positius per a la creació d’una xarxa d’il·lustradors sòlida, no només per a la ciutat, també a la resta del territori.

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, a InstagramFacebook i Twitter.]

Text i il·lustracions: Alicia Caboblanco
Vídeo: Laia Marín – Tarragona Cultura

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>