Rai Puig Roig (Tarragona, 1985) és llicenciat en Educació Física i Esport i especialista en guiatge amb caiac de mar.

Ha treballat en empreses especialitzades del sector nàutic a la Costa Brava, al Garraf, a Mallorca i també a la Patagònia o a Groenlàndia.

El 2014 va decidir agafar el caiac i marxar ell sol a resseguir la costa que va des de Vancouver (Canadà) fins a Alaska. Una aventura que repetiria un parell d’anys després, però aquest cop a Papua.

D’ambdues experiències en van sortir dos documentals que es va gravar ell mateix: Paddling to Alaska i Solo in Papua.

Com comença la seva passió pel caiac?

Durant la llicenciatura vaig accedir el món del caiac d’aigües braves (riu), però poc després vaig entrar al món del caiac de mar. Vaig descobrir el caiac com un mitjà per conèixer el territori i sobretot per viatjar. Per mi és com la bicicleta del mar.

Què té el caiac de mar que el va enganxar?

No contamina, no deixa rastre, et permet arribar a llocs que d’altra manera no podries arribar… També pot ser un esport molt contemplatiu o un esport molt adrenalític en el medi més canviant, el mar.

A més, la capacitat d’emmagatzematge dins dels compartiments estancs del caiac em permet dur el just i necessari per viure i poder realitzar així expedicions a les costes més salvatges del planeta. Viure en autonomia i amb simplicitat. 

El 2014 va fer un viatge en solitari entre Vancouver i Alaska en caiac. En quin moment va decidir què volia fer-ho i per què?

Aquest ha estat el viatge més llarg que he fet fins ara amb el caiac. Van ser 95 dies de travessa. Moltes aventures i experiències viscudes en solitari. Vaig decidir fer-ho després de llegir el llibre i veure la pel·lícula Into de The Wild (Hacia Rutas Salvajes).

Quines reaccions va tenir del seu entorn quan ho va plantejar?

Com que era la primera gran expedició no ho veien clar, patien. Tampoc molta gent era conscient del que anava a fer. Ara bé, durant tot el projecte molta gent em va donar suport, un suport que va ser importantíssim. 

No en va tenir prou i al cap d’un temps va repetir amb una aventura similar, aquest cop, però, a Papua…

Després de viure i treballat com a guia de caiac a Patagònia (Argentina) i a Groenlàndia (la meca del caiac de mar) vaig voler fer una altra gran travessia, aquest cop al tròpic, a l’arxipèlag de Raja Ampat, a Papua (Indonèsia). Vaig estar 30 dies en autonomia circumnavegant una gran illa, una experiència que mai ningú havia fet abans. Tot seguit, vaig fer un llarg trekking per contactar la tribu dels Dani, uns pobles que encara tenen un estil de vida molt primitiu. 

M’imagino que serà difícil escollir, perquè no deuen tenir res a veure l’un amb l’altre, però amb quin es queda, amb Alaska o amb Papua?

Alaska va ser més llarg, intens i introspectiu. Va ser la novetat i el gran descobriment. Papua, va ser més perillós, però amb més experiència. Va ser la consolidació com a expedicionari en caiac de mar. 

Fa poc va ajudar al gironí Isaac Padrós a convertir-se en la primera persona cega a fer la volta a Menorca en caiac. A part de complir els seus somnis, també ajuda a altres a fer-ho?

Recentment, hem completat la volta a Menorca en 9 etapes (dormint a les platges i fent vida nòmada) acompanyant un amic meu que, arran d’un accident, és cec. L’Isaac ha estat la primera persona invident a aconseguir-ho. Ha estat molt intens i emotiu. Un aprenentatge diari per part de tots dos. Ara estem preparant un nou documental que serà molt bonic i que esperem que vegi la llum aquest 2020.

Què li diria a algú que tingui al cap des de fa temps deixar la quotidianitat i llençar-se a l’aventura per animar-lo a fer el salt?  Sempre recomano viatjar o fer coses en solitari. Les lliçons que un aprèn són per tota la vida. Crec que hi ha moments per tot i, de tant en tant, sortir de la zona de confort i posar-se a prova, val la pena. És quan, segurament, més viu et sentiràs. Una de les meves frases preferides és “no col·leccionis coses, col·lecciona moments”.

Text i fotos: Rai Puig

Etiquetes: ,