Anna Sabaté és la directora d’orquestra de la Creu Roja a Tarragona. Des de fa més de trenta anys treballa a l’organització, podem dir que gran part de la seva vida ha estat dedicada a salvar vides. Si parlem dels seus inicis, va començar a treballar a l’organització l’any 1991 gràcies a una oferta laboral: “Vaig arribar a la Creu Roja per casualitat dins de l’àmbit de formació, fent cursos de primers auxilis i socorrisme; quan vaig entrar era molt diferent de com és ara. La Creu Roja intenta arribar allà on no pot arribar ningú més, serveis que ningú cobreix. Investiguem quines necessitats no estan cobertes i demostrem que som un referent.” Sabaté va estudiar Antropologia Social, és a dir, l’estudi de les societats, l’evolució humana, el seu desenvolupament, organització i canvis. Observa la Creu Roja com una gran escola; al principi el seu interès residia en la cooperació internacional, però, tanmateix, “les necessitats són moltes i urgents, t’ofereixen una formació continuada que pot ser en un altra organització no ho tens”.

Fins a arribar a ser la coordinadora provincial va passar abans per diferents càrrecs de responsabilitat, primer responsable de formacions, un dels pilars de l’organització. La posició de coordinadora va arribar per una excedència, va haver d’adaptar-se ràpid per fer la substitució; va prendre la direcció d’orquestra de tots els diferents àmbits; salut, integració social, ajudes, entre d’altres. “En aquell moment encara que jo era molt jove es va veure oportú que jo ocupés la coordinació. És una feina d’equip. El mèrit és de totes les persones que treballen diàriament, tant contractades com voluntàries, la Creu Roja és potent gràcies a elles. La nostra imatge més coneguda des de la crisi del 2008 és la d’ajuda humanitària, cobrint les necessitats bàsiques i donant suport a les famílies que tenen aquestes necessitats.”

Els efectes de la pandèmia

La pandèmia ens ha afectat a tots d’una manera o una altra i ha evidenciat altres formes de vulnerabilitat; com és la solitud, la violència de gènere, la bretxa digital, entre d’altres. Comencem per la solitud: “Les persones grans no podien sortir a comprar, el Mercat Central ens ha ajudat molt, hem rebut moltes sol·licituds d’aquest servei perquè la gent gran per la seva situació no podien sortir del seu domicili.” Un altra part que s’ha fet molt evident és la bretxa digital: “Hi ha persones que no saben renovar la seva recepta mèdica, ni demanar hora, no tenen els coneixements per poder-ho fer i aquestes persones no en saben. És molt important saber fer aquests tràmits, és una altra forma de vulnerabilitat.”

El nombre de víctimes per violència de gènere ha augmentat un 8,2 % des del confinament, Sabaté destaca: “El que estem vivint aquests dies, i ja ho sabien, és una evidència que estem veient en els mitjans. Poden passar dies, mesos i fins i tot anys perquè la dona arribi a denunciar.” Són altres formes de vulnerabilitat que s’evidencien amb la crisi sanitària.

Si parlem de xifres, d’ençà que va esclatar la crisi sanitària, 94.000 persones han necessitat l’assistència de la Creu Roja a Tarragona, més de 30.000 persones més que l’any passat. Sabaté ens comenta l’aparició de nous perfils: “Les persones més fràgils són les persones que abans han caigut, però a més hi ha un nombre de persones que mai abans s’havien apropat a la Creu Roja i a causa de la pandèmia s’han acostat. Ara estem veient amb preocupació l’acabada de l’escola, nosaltres estem intentant pal·liar-ho amb ajuts, però està clar que l’ajuda no és suficient.”

Reptes solidaris

Amb el ritme de vacunació s’espera que les dades comencin a minvar. “S’ha de viure amb esperança, encara que els resultats poden trigar. Potser la pandèmia ha evidenciat aspectes com la solitud, la bretxa digital, la violència de gènere… Tant de bo la nostra preocupació fos només d’acompanyament, estem en una emergència. Esperem que s’evolucioni amb tota l’esperança.”

Sabaté destaca que el que li aporta la seva feina és “entendre que hi ha altres formes de solidaritat que no són purament econòmiques, que són voluntàries”. Treballar a l’organització aporta una visió molt global perquè la Creu Roja comprèn moltes coses; “que no som res i que tothom pot estar en una situació que pot necessitar ajuda. Arribem a casa nostra i ho hem d’agrair, estem molt lluny de pensar que al costat de casa hi ha persones que no tenen aquestes oportunitats, ens ha de fer reflexionar, la dignitat de totes aquestes persones que vénen a demanar ajuda, hem de ser més humils”.

Des de l’inici de la pandèmia s’han incorporat més de 300 voluntaris a l’organització; tots destaquen per ser un perfil jove. “Per ser voluntari de la Creu Roja, ens hem de treure del cap aquesta visió que un voluntari dedica tot el seu temps a la institució, hi ha diferents models de voluntariat flexible, fins i tot col·laboracions en línia”. Per fer-te voluntari pots inscriure’t al correu [email protected], al telèfon 977 24 47 69 o a través del web oficial www.creuroja.org.

Text: Andrea Palma
Fotos: Cedida

Etiquetes: , , ,