Cocina_Clarisa_Starling

Clarisa Starling: “M’encanta plasmar sobre el paper el que m’explica la imaginació”

A la Il·lustradora Convidada li agrada dibuixar mons surrealistes, escenes i paisatges onírics


Quin és el teu color preferit?

Em moc sempre entre tres colors: turquesa, groc, mostassa i vermell cirera, però sempre em quedo amb el turquesa.

Hi ha algun il·lustrador o il·lustradora que sigui un referent per a tu?

La veritat és que no sabria dir-te’n un de sol, tinc moltes influències… Algun d’imprescindible, com Isidre Ferrer o Beatrice Alemagna. Però ara mateix tiro molt d’Instagram; hi ha grans artistes que poden no ser tan coneguts, em fascinen els treballs de Willian Santiago, Sandra Rilova i David van der Ven, entre d’altres.

Quin és el primer dibuix que et va fer sentir orgullosa? Descriu-lo.

Va ser a l’escola, tenia onze anys; calia dibuixar un paisatge realista de muntanya amb la seva caseta, arbres, etc., cobrir-ho tot bé amb cera negra i després amb una agulla anar a poc a poc rascant per deixar entreveure el dibuix de sota per així recrear-lo a traços. Va ser un treball molt minuciós i detallista, el resultat em va semblar increïble i vaig pensar: “en vull fer més”. Ara sé que a aquesta tècnica se l’anomena esgrafiat (ha ha).

Recomana’ns un llibre il·lustrat.

Una última carta, d’Iris Samartzi (il·lustracions) i Antonis Papatheodoulou (text).

Amb quina tècnica t’identifiques més?

Acostumo a utilitzar tècniques tradicionals combinant-les; m’agrada l’aquarel·la i l’acrílic, però el collage és la meva tècnica per excel·lència. Amb el collage pots realitzar infinitat de coses amb tota mena de papers i elements (fusta, cartró, suro, etc.), pots intervenir-los, jugar amb els volums i les textures. Has d’entrar en contacte amb l’element sí o sí per fer el que necessitis, estudiar la seva naturalesa i la millor manera d’aprofitar-ho; per a mi és un procés intuïtiu amb el qual gaudeixo molt.

Què és el que t’agrada més dibuixar?

Mons surrealistes, escenes i paisatges onírics. M’encanta plasmar sobre el paper el que m’explica la imaginació.

Per què i quan vas decidir ser il·lustradora?

Quan vaig acabar Belles Arts va ser com sortir d’una bombolla, no sabia com abordar el món i focalitzar tot el que havia après. Per sort havia cursat una assignatura d’il·lustració l’últim any, on vaig descobrir totes les possibilitats i variants que oferia. Em va semblar un camí interessant, així que vaig decidir que quan pogués ampliaria els meus estudis per especialitzar-me en això, cosa que, per fi, va passar l’any passat. A poc a poc, la il·lustració m’ha mostrat nous camins, és la millor manera que tinc d’expressar-me i de compartir amb la gent la meva particular visió de les coses.

Com veus la il·lustració a Tarragona?

Crec que Tarragona és una ciutat a la qual li agrada l’art i que té potencial creatiu. Hi ha excel·lents il·lustradors/es, tant coneguts com desconeguts. És una professió que encara té poca visibilitat, poc reconeixement (no és un “pinta y colorea”), i ha de millorar les seves condicions laborals, perquè començar de zero és molt complicat. La il·lustració continua sent tan necessària com fa 50, 200 o 500 anys, més encara quan vivim en una etapa d’important consum visual.

Per tot això fa poc es va crear l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona, amb la intenció de donar-nos veu com a col·lectiu, ajuntar forces per posar en valor el nostre treball, mostrar que hi ha un procés creatiu, etc. Així, podem donar-nos suport entre nosaltres, perquè, en el fons, ser il·lustradora és un treball bastant solitari.

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, a InstagramFacebook i Twitter.]

Text i il·lustracions: Clarisa Starling
Vídeo: Laia Marín – Tarragona Cultura

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>