El Pla Estratègic Tarragona Cultura i la seva contribució als ODS de l’Agenda 2030

El Pla Estratègic Tarragona Cultura situa com un dels seus objectius la sensibilització del sector cultural cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, així com la contribució a la definició dels drets culturals de les persones en el context actual i la incidència en la necessitat d’aquests drets. Per aquest motiu, el proper dijous 6 de juny, el vestíbul del Teatre Tarragon acollirà una ponència al voltant d’aquesta temàtica amb tres participants de luxe: Nicolás Barbieri, professor del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya; Begoña Guzmán, responsable de cultura de l’Associació d’Euskadi per la UNESCO UN Etxea; i Àngel Mestres, director de Trànsit Projectes.

Nicolás Barbieri creu que “cal reflexionar sobre com des del sector cultural som també responsables de la sostenibilitat global. Per tant, caldrà avançar en la formació dels agents culturals i en la disponibilitat de recursos, sempre des de la lògica de la transversalitat i la responsabilitat que ha d’assumir el sector”. Àngel Mestres afegeix que “la forma d’apropar-nos a aquesta situació és fent una descripció comprensible dels vincles entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica”. Begoña Guzmán comenta que els i les professionals de les arts i la cultura “han de tenir l’oportunitat de conèixer-se entre ells per reflexionar, qüestionar i indagar el que implica l’Agenda 2030. Això només ho podran fer des del seu coneixement, per això cal crear espais d’aprenentatge, sensibilització i capacitar el sector per tal que avancin en la seva pròpia sostenibilitat”.

Drets culturals i participació

L’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que “tota persona té dret a participar lliurement de la vida cultural de la comunitat”, recorda Barbieri. “És interessant que la Declaració parli de participació i no d’accés, i també que parli de participar lliurement”, diu. En la mateixa línia, Mestres destaca que “és una resposta complexa segons el concepte de cultura que utilitzem. La definició del dret a la diversitat cultural de la UNESCO el 2001 ens va donar la base de la concepció actual”. Guzmán afegeix que “garantir que totes les persones participen en la cultura des de la seva visió del món assegura també la diversitat cultural”.

Per Àngel Mestres, la didàctica és fonamental per explicar els drets culturals als ciutadans i ciutadanes. “Les desigualtats en les nostres societats s’expliquen més per la manca de capital cultural, i tenir-lo ens dona més possibilitats de desenvolupament en la societat on vivim”, diu el director de Trànsit Projectes. Begoña Guzmán creu que perquè la ciutadania conegui que té dret a la cultura, s’han de crear “espais diversos, oberts i segurs, i promoure la diversitat d’expressions artístiques existents en l’entorn, sense distinció, perquè tothom se senti part de la vida cultural de la ciutat”. Barbieri afegeix que “totes les persones tenen vida cultural i capacitats culturals, però moltes vegades aquesta vida cultural està condicionada per factors que dificulten l’exercici dels drets. Primer cal reconèixer aquesta situació i després desenvolupar mecanismes concrets de garantia i espais on les persones puguin reivindicar els seus drets”.

Dimensió cultural, econòmica i social

Segons Barbieri, el problema principal “té una dimensió cultural, però fonamentalment una econòmica i social”. Mestres destaca la importància de pensar des de la desigualtat social a l’hora d’abordar els temes de la participació cultural. Guzmán aposta per la cultura i l’educació com a dimensions “necessàries i complementàries que permeten a les persones adquirir les competències necessàries per transformar, efectuar canvis positius i adaptar-se als desafiaments culturals”.

La jornada del 6 de juny a Tarragona és, segons Begoña Guzmán, “molt important per a crear espais d’intercanvi de reflexions i experiències sobre el model de ciutat que volem dissenyar, en el qual les arts, el patrimoni i les persones tinguin un paper fonamental. Ho valoro com un espai per l’aprenentatge en tots els sentits, també per a mi mateixa”. Per a Mestres, l’acte és interessant per dues raons: “Per la mateixa actualitat i pertinença del tema, i a la vegada, per ser un eix del pla estratègic de cultura de Tarragona”. Nicolás Barbieri ho defineix com una iniciativa “rellevant i necessària”, i creu que el repte fonamental és “com passem de la reflexió i el debat a l’acció i el compromís”.

L’acte és d’accés lliure. En una primera part hi haurà un col·loqui entre els ponents, i en la segona s’oferirà la participació i debat amb els assistents, amb l’objectiu de recollir propostes per incorporar-les en la planificació i gestió de les polítiques culturals locals.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Cedides