Pere Gomés i Pablo Campos són guies de la cursa tarragonina i tenen un paper fonamental amb els corredors participants
Les anomenades llebres, pacers o guies de ritme són una peça imprescindible de les curses de mitja i llarga distància. També de la Mitja Marató + 10k Ciutat de Tarragona, que tindrà lloc aquest diumenge 5 de novembre.
El corredor que fa de llebre assenyala un ritme constant per concloure la cursa complint la marca establerta. El més habitual és que siguin corredors experimentats que saben com s’ha de córrer una cursa i es coneixen bé el circuit. És el cas de Pere Gomés i Pablo Campos.
Assolir els objectius
El guia “garanteix que si corres al seu ritme faràs el temps previst”, explica Pere Gomés. Per la seva banda, Pablo Campos detalla que “he estat corredor i mai li he donat tanta importància fins que vaig voler arribar a fer una marca”. Em van ajudar molt a arribar a l’objectiu, en sortir amb una llebre intentes anar amb grup i t’ajuda, a escala física i mental”, explica el corredor.
Gomés afirma que el guia “és un referent i una referència que fa que no corris sol”, però deixa clar que per aconseguir una marca determinada també cal tenir en compte l’entrenament de cada corredor, ja que “sé que corro amb algú que em marcarà el ritme i em controlarà”. Tot i això, l’atleta tarragoní comenta que habitualment comencen amb grups de trenta persones i quan falten cinc quilòmetres per finalitzar, molts s’han despenjat per diverses circumstàncies i queda un petit percentatge.
La figura de la llebre va més enllà d’un perfil totalment físic, és també mental, i ambdós corredors asseguren que es genera una gran empatia amb els atletes. Campos recorda que “a mi em va ajudar molt més enllà del temps, t’ajuda psicològicament”. Una afirmació que reitera Pere Gomés: “et poses en la seva pell, els animes i empatitzes. Et sents content per ells perquè observes que han aconseguit la seva fita”.
La constància del guia i el corredor, claus
La constància és un altre dels factors clau entre les llebres i els corredors que formen part del grup. Així, Pablo Campos explica que “soc un guia que intento anar a un ritme constant des del primer quilòmetre, fins i tot un o dos segons per sota del que està establert”. En aquest sentit, es defineix com una persona “obsessiva en aquesta tema”. “Miro el ritme cada 250 metres perquè no se m’escapi res”, diu.
Per a Pere Gomés, la llebre aporta “seguretat i calma” als corredors. “Intento ajudar, al final el guia és un referent i la gent que porto està intentant fer la seva millor marca”, esplaia per la seva banda Campos.
Pere Gomés repassa la cursa de Tarragona: “ens trobarem amb 4 fases. Una sortida de 5 quilòmetres plans fins a pujar cap a la Rambla i el Balcó del Mediterrani. Posteriorment, hi haurà la baixada de la Via Augusta per recuperar i agafar ritmes alts i després planejarem pel tram de l’N-340 i les platges per pujar cap al Fortí, un punt que serà dur. Tot seguit baixarem cap a l’espigó, que és una part molt mental. Podem dir que si arribes bé fins aquí, ja ho tens gairebé fet”.
El perquè de fer-se ‘pacers’
Quin és el pas per al qual el Pablo i el Pere van decidir fer-se guies? El Pablo fa vint anys que viu a Tarragona i en fa un grapat que participa en curses de mitja i llarga distància. Ell ara té clar que vol ajudar als altres a aconseguir les millors marques. Per la seva banda, el Pere va començar a córrer fa trenta anys, assolint diversos podis en curses populars. L’experiència el va portar a oferir-se com a llebre. A Tarragona li ho van demanar des d’un inici i a Barcelona, per exemple, fa tres anys que fa de guia a la mitja marató. “L’experiència et porta a deixar de banda la competició i més a controlar el cronòmetre i ajudar a la gent”, conclou Gomés.
Text: Josep Gallofré
Imatges: Pere Gomés i Pablo Campos
Deixa un comentari