És el vespre d’un dissabte d’octubre i hi ha força gent asseguda a les escales de la Catedral. Trec el cap des del capdamunt del Pla de la Seu i escolto un acordió. Tot i així, enguany, la plaça de les Cols no s’ha impregnat de gaire música. Cap nota sortida d’una gralla per la Mercè i, per Sant Magí, tan sols la tríada de temes castellers per excel·lència, suficients per arrencar algunes llàgrimes. Les camises ratllades, liles, blau marí i verdes amb prou feines han sortit de l’armari. Aquest 2020 Tarragona no ha vist alçar castells de cap de les seves quatre colles; les ganes frustrades i la nostàlgia han estat la tònica habitual des que el coronavirus ho va truncar tot.

No se n’han fet, però se n’ha parlat —i molt— aquests darrers mesos. Quan en condicions normals la temporada estaria a punt de baixar la persiana, el FET reuneix representats de les formacions tarragonines per parlar d’aquest any en blanc. Gairebé totes han assolit els grans espadats els darrers cursos. Els rostres dels pilaners són coneguts arreu del país. Però aquesta vegada toca parlar amb elles, sovint massa a l’ombra dels seus companys. La Montse Prats, de la Colla Jove, és la primera en arribar a les Cols. Gairebé alhora apareix la Yaiza de la Cruz, dels Xiquets del Serrallo. Mentre demanem a la gent que ens faci un forat entre els graons per fer les fotos, arriben la Mar Pascual, de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, i la Pili Fernández, castellera dels Xiquets de Tarragona.