Quin és el teu color preferit? 

El color verd amb tota la seva gran gamma cromàtica.

Hi ha algun il·lustrador o il·lustradora que sigui un referent per a tu? Qui? 

La llista podria ser infinita, m’agraden estils molt diferents: Isidro Ferrer, Yayoi Kusama, Javier Jaén, Paula Bonet, Albert Asensio, Malika Favre, Oliver Jeffers, Pepe Serra, Alba Domingo, Magoz, Rébecca Dautremer, Manuel Moranta, Xavier Deneux, Benoît Guillaume, Armand, Dani Torrent, Anduluplandu, Claudio Ripol, Yeonju Yang, Nicoletta Ceccoli, Luis Mendo i un llarg etc…

Quin és el primer dibuix que et va fer sentir orgullosa? Descriu-lo. 

La portada del llibre Bajo un mismo cielo, que vaig il·lustrar l’any 2015. Una novel·la imperdible basada en una història real de l’Ondina Zea, una dona a qui admiro per la seva valentia, pel seu respecte cap a altres cultures i pel seu coratge.

Era una il·lustració de la ciutat de Teheran amb les muntanyes nevades al fons, va ser un treball fet a mà i molt minuciós; la referència era una fotografia antiga que em va facilitar l’escriptora.

Recomana’ns un llibre il·lustrat. 

Us recomano dos llibres, un que parla de compartir moments i un d’imprescindible per entendre nous formats.

Un imperdible Àlbum per a dies de pluja, del Dani Torrent, amb unes il·lustracions dolces, sensibles, acurades, que parlen de felicitat, de compartir moments i de gaudir de la família.

Aquest estiu dues amigues apassionades de la cultura em van portar a la Fira de la Il·lustració de Londres; allí vam tenir la sort de conèixer en persona a Claudio Ripol, que, juntament amb Ia Yeonju Yang, són els creadors de Owl & Dog Playbooks, una editorial que explora formats diferents i fa llibres amb unes il·lustracions plenes de color i amb què pots interactuar. Em vaig comprar Helping Hen, imprescindible per entendre nous formats.

Amb quina tècnica t’identifiques més? 

Sempre parteixo d’un concepte sobre el qual és necessari comunicar emocions i adapto la tècnica depenent de l’encàrrec i dels resultats que vull aconseguir: llapis, dibuix digital, collage, aquarel·la, acrílic, foto, combinant tècniques manuals i digitals.

Què és el que més t’agrada dibuixar? 

M’agraden la geometria, les dones, la natura, l’arquitectura i les històries que s’amaguen darrere de cada projecte que faig. Però el que més m’agrada és experimentar amb tècniques que no domino; m’agraden els nous reptes i els nous formats.

Per què i quan vas decidir ser il·lustradora? 

No vaig decidir ser il·lustradora, la il·lustració per mi és un dels mitjans que faig servir per poder comunicar un concepte. Em considero una persona creativa i gaudeixo fent servir tota mena de tècniques artístiques, il·lustració, disseny, foto, collage o qualsevol expressió gràfica que em pugui ser útil per comunicar. Sempre que puc segueixo formant-me en diferents tècniques artístiques per ampliar coneixements i poder-les implementar a la meva feina.

Com veus la il·lustració a Tarragona? 

Tarragona és una ciutat preciosa, plena d’història, de racons que la fan única i molt especial, però que al meu entendre li cal millorar la imatge de la ciutat.

Potser una manera de millorar la ciutat seria tenint un director/a creatiu que faci una planificació de la ciutat on tots els actes públics, tant culturals com no, tinguin coherència i una direcció artística, per donar una imatge global. Aconseguiríem, així, que la creativitat, el disseny, la il·lustració o qualsevol tècnica artística estiguin a totes les facetes de l’activitat pública.

Tarragona té moltíssims talents creatius que estic segura que estarien encantats de poder col·laborar i generar sinergies per aconseguir millorar la ciutat. D’aquesta manera, no només s’aconseguiria comunicar amb més eficàcia i donar una millor imatge de ciutat, sinó que també es potenciaria el treball de professionals tant emergents com consagrats.

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, a InstagramFacebook i Twitter.]

Text i il·lustracions: Eva Jolis
Vídeo: Laia Marín – Tarragona Cultura