Jaume Descarrega Font (Tarragona, 1964) és psicòleg clínic i psicoanalista. Actualment, treballa al Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR), té consulta privada a Tarragona i també és professor associat del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Descarrega és vocal de la Junta de Govern i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i coordinador del Psicurt, el Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental, que s’ha celebrat a la ciutat de Tarragona entre el 10 i el 13 d’octubre.

Quin és l’objectiu del Psicurt?

El festival té com a objectiu apropar a la ciutadania els diferents àmbits de la salut mental a través del cinema. És un projecte cultural, social i de salut que promou la creació artística i la sensibilitat del públic al voltant de la salut mental, alhora que projecta la ciutat de Tarragona com a referent cultural.

El COPC ha fet una aposta ferma per seguir treballant per la salut mental establint ponts entre la psicologia i les arts escèniques, concretament de la mà del cinema en format curtmetratge, que ens permet gaudir d’històries de vida que ens mouen i commouen arribant-nos al fons de l’ànima.

Quan es parla de salut mental, de què estem parlant exactament?

Sóm éssers biopsicosocials i és imprescindible poder tenir en compte aquesta concepció holística de les persones en les tres vessants a l’hora de parlar de Salut i concretament d’aquesta part tan important que és la salut mental. Això suposa tenir en compte no només l’absència d’afeccions o malalties, sinó la importància d’assolir un estat de benestar físic, mental i social.

Volem insistir en mirar de desfer la idea equivocada d’equiparar salut mental amb malaltia mental, que és l’associació que habitualment s’acostuma a fer. Creiem que és imprescindible parlar de prevenció, promoció i intervenció en salut mental i anar més enllà d’aquest reduccionisme psicopatològic. És evident que els trastornns son una part de la salut mental, però no tot. És per això que cal transmetre la necessitat de poder parlar d’emocions, sentiments, pensaments, de les relacions que establim amb els altres, a nivell escolar, laboral, personal, familiar, i poder fer-ho a partir de la paraula, del llenguatge com a element fonamental que ens caracteritza com a éssers socials que som.

Bona part del públic del Psicurt, i també alguns participants, són estudiants de secundària. Què volen aconseguir implicant-los d’aquesta manera?

Creiem que cal fer un treball de base i, precisament, busquem la participació dels més joves implicant-los a ells i els seus docents en aquest projecte. A partir de les projeccions que fem als centres d’educació primària i secundària cada curs escolar des que vam iniciar el Psicurt, un cop acabats els 4 dies de festival, busquem que els alumnes puguin parlar, reflexionar i debatre al voltant del que entenen ells per salut mental, animant-los a poder-li posar paraules a les coses, a les emocions, pensaments i sentiments dels que abans parlavem. Ells seran els que, a partir d’aquesta activitat, plantejaran possibles propostes a desenvolupar, com ara tallers, xerrades, cinefòrums… que els permetin seguir treballant al voltant d’aquells temes que han sorgit en el debat i que són els que més els preocupen.

Foto: Josep Maria Alcanyiz

Quins són els principals problemes de salut mental que afecten a la població?

Vivim en una societat de consum en la que immediatesa i la pressa a l’hora d’aconseguir les coses ens dominen i fan que tinguem poca tolerància a la frustració. La simptomatologia ansiosa i depressiva i les seves manifestacions, pors, preocupacions, culpabilitat, estat d’ànim baix o irritable ,desesperança, sentiments d’inutilitat,… fan que precisament aquest any 2019 l’OMS hagi volgut centrar el Dia Mundial de la Salud Mental per concienciar sobre els alts índex de suicidi, molt especialment, entre la població infanto-juvenil

Ens pot donar uns quants consells per poder tenir una bona salut mental?

Com deiem, cal treballar per seguir potenciant la prevenció i la promoció de la nostra salut psíquica. Cal donar una importància cabdal a la capacitat d’escolta d’un mateix i dels altres, facilitant l’expressió de pensaments i sentiments. Això permetrà detectar aquelles situacions i/o problemàtiques que requereixen d’una intervenció que eviti possibles efectes adversos.

És habitual que la gent confongui entre psiquiatria i psicologia. En què es diferencien exactament?

Ambdós son professionals sanitaris i si nosaltres com a psicòlegs centrem les nostres intervencions en l’ambit de la paraula, els psiquiatres afegeixen el tractament amb psicofàrmacs. La medicació pot ser indispensable en moments determinats, però mai substituirà el treball psicoterapètic sinó que en tots cas permetrà que aquest sigui possible. Freud, el pare de la psicoanàli deia al respecte que la ciència moderna encara no ha produit un medicament tranquilitzador tan eficaç com ho son unes poques paraules bondadoses.

Text: Jaume Descarrega
Fotografies: Cedides