Aquests dies i durant els propers mesos se celebraran un seguit d’actes per commemorar el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República. L’abril de 1932, amb motiu del primer aniversari de la proclamació, el Diari de Tarragona va publicar un suplement en format revista per obsequiar als seus subscriptors.

A través d’aquesta publicació podem conèixer com es va viure la proclamació, què va suposar aquell primer any i quins van ser els fets més rellevants portats a terme per l’ajuntament republicà. Es tracta d’un recull d’articles profusament il·lustrats on es tracten temes diversos que ens permeten conèixer millor la ciutat dels anys trenta.

El primer capítol està dedicat a fer la “Crònica de la Proclamació de la República a Tarragona”. Una descripció exhaustiva de la proclamació escrita per Lluís de Salvador que, tal i com ell mateix explica, és una “detallada i imparcial recensió històrica, del que fou la gloriosa diada del 14 d’abril de 1931 i els tres primers dies del nou règim”. Moltes de les dades que hi apareixen van ser facilitades o ampliades pel també periodista Josep Bru Ferrer, membre actiu del Comité Revolucionari de Tarragona. Reprodueix textualment documents publicats pel Comitè, parlaments de les principals autoritats, els bans de l’alcalde Pere Lloret i del governador civil interí Macià Mallol, la circular del Butlletí Oficial de la província i nombroses fotografies de les manifestacions que van tenir lloc a la ciutat.

Al capítol “Figures Republicanes” fan una mirada retrospectiva a la proclamació de la Primera República el 1873, les banderes republicanes i personatges clau de la república a la ciutat, alguns dels quals van contestar una enquesta amb dues preguntes, què els hi havia agradat més d’aquell primer any i què voldrien veure realitzat abans del segon aniversari.

Van voler entrevistar a Josepa Ventura Ballesté, filla d’un catalanista republicà, Antoni Ventura Altés, perquè expliqués les seves impressions com a dona i si el primer any de república havia respost al que s’esperava. Va ser una de les poques dones que va seguir les manifestacions dels dies d’abril de 1931. La majoria de participants, tal i com podem veure a les fotografies, eren homes. Ella comenta: “Aquell dia sentia una alegria immensa, indescriptible. Una alegria tan gran que necessitava esplaiar-me. Record que vàrem tancar la botiga i amb el meu pare vàrem recórrer els carrers cap a l’Ajuntament, al Govern Civil i jo no em cansava d’aplaudir els parlaments que les flamants autoritats dirigien al poble (…) El dia d’aquella grandiosa manifestació va ésser, també, per a mi, d’immensa joia; puc assegurar que no hi va haver cap pas que jo no seguís ni cap acte ni parlament que no escoltés aplaudint-los tots amb entusiasme. Això és tot el que li puc dir d’aquelles hores emocionants.”

El capítol tercer està dedicat a “L’obra de la República a Tarragona”, on el patrimoni és el protagonista. Destaca en primer lloc el monument als herois de 1811, diuen, “un dels episodis més vergonyants de l’època en què els destins de la ciutat eren entregats als homes de la monarquia”; i segueixen: “El calvari que suposava la lluita amb l’esperit retrògrat, incomprensiu, tartufístic d’aquells que consideraven immoral per la seva excessiva carnalitat, totjust una obra en la qual a l’exaltació de la més alta qualitat espiritual, calia afegir el gran dramatisme i fins i tot la força patètica de l’escena creada amb meravellosa destresa plàstica i estètica com a símbol del més gran heroisme.” El monument que havia estat durant anys guardat va ser col·locat finalment a la Rambla el 24 de setembre de 1931. Va vèncer la raó i el sentit comú i es va poder homenatjar la figura del seu escultor, Julio Antonio a títol pòstum.

Es feliciten per la solució al problema de l’aigua que venia arrossegant la ciutat, i dediquen un apartat especial a la casa de Beneficència amb nombroses imatges de l’interior i l’exterior de l’edifici, per la tasca feta per Pere Lloret, alcalde republicà quan era president de la Diputació en època monàrquica.

El capítol quart, titulat “Tarragona monumental”, dedica especial atenció a la catedral, la necròpolis, l’escultura romana i el museu arqueològic, el passeig arqueològic o el monestir de Poblet. I el cinquè se centra en “El creixement de Tarragona”, la ciutat moderna amb les noves edificacions i l’eixample, el creixement del port o la fàbrica de Tabacs. Les platges de Tarragona o l’esport tarragoní completen el capítol.

En el cinquè i darrer capítol fan un breu historial del Diari de Tarragona amb la reproducció d’un dels primers exemplars de 1808. Un fet molt important en la història de la publicació va ser la catalanització de la capçalera del diari degà de la ciutat a partir del 14 d’abril de 1932. Tot i que el català ja s’utilitzava en molts dels articles la capçalera continuava sent Diario de Tarragona des de l’aparició del diari el novembre de 1808. El director en aquells moments era el periodista Lluís de Salvador i Andrés (1893-1975).

Molt interessants son també els anuncis que apareixen dels comerços de la ciutat com la Casa Malé, les Xocolates Orthi, l’òptica Budesca, l’Hotel Europa, la ferreteria Socias, la fàbrica de la vidua i fills de José Bonet o la pastisseria Viver, entre d’altres.

El suplement es va començar a imprimir el 19 de març i es va acabar el 9 d’abril de 1932 a Suc. de Torres i Virgili. A la darrera plana i a mode de notícia d’última hora apareix un requadre titulat “La República i l’Arqueologia Tarragonina”. S’acabava de fer pública una notícia que volien donar a conèixer per la importància que suposava per la ciutat; llegim: “El Govern de la República, per conducte del digníssim Director General de Belles Arts, l’il·lustre senyor Ricard d’Orueta, acaba de concedir prop de mig milió de pessetes, per al Passeig Arqueològic, el Fòrum Mercantil, el Fòrum e la plaça del Pallol i altre monuments àdhuc la Catedral (…).”

Finalitza dient: “Tarragona se sent estimada per la República. Això és el que més val i el que tots més agraïm, amb la màxima emoció.”

Text: M. Elena Virgili, Biblioteca Hemeroteca Municipal
Imatges: BHMT