“Faig fotografies per instint!”
Emilio Barruz és força tímid i home de poques paraules. Potser aquesta discreció el permet passar desapercebut i fer grans fotografies de la ciutat, com demostra gairebé diàriament al seu perfil d’Instagram. Aquest juliol és el Fotògraf Convidat de Tarragona Cultura, i ja està desenvolupant una interessant sèrie d’imatges en què uneix Ankor, un dels grups de música de la ciutat de més èxit, amb els racons més emblemàtics de Tarragona.
Si haguessis d’escollir entre la fotografia, la música i el futbol, amb què et quedaries?
Últimament amb la fotografia. L’he decobert fa poc però m’apassiona. Sempre havia fet fotos a nivell d’usuari, com les típiques imatges de les vacances, però gràcies a Instagram ara hi dedico moltes hores.
Com es fa per reflectir en una imatge, sense so, el que passa en un bon concert?
Doncs no ho sé. Simplement intento fer fotos que m’agradin i que transmetin el que els artistes fan damunt de l’escenari.
També t’agrada fotografiar castells, tradició que darrerament ha viscut un autèntic boom. Què busques en una diada?
De fet he descobert els castells gràcies a la fotografia! Abans els veia, de passada, des de lluny i ara m’agrada viure les actuacions el més a prop possible de les colles. Simplement busco alguna cosa diferent, que es desmarqui de la típica foto del castell sencer. Encara em queda, però, molt per aprendre.
Ets d’aquells enamorats de Tarragona que no es cansa mai de fotografia els carrers i racons de la ciutat. Quin creus que és, a nivell gràfic, el principal atractiu de Tarragona com a escenari?
La Part Alta, principalment.
Quin és el límit del retoc en la fotografia?
Encara estic buscant el meu estil i vaig provant. Hi ha gent a qui no li agrada gens retocar i d’altres que ho fan constantment. Cada vegada les modifico menys, però al cap i a la fi busco que les fotos m’agradin. Em moc per instint!
Combines la càmera reflex amb el mòbil, o aquest últim et limita bastant?
Al començament només feia fotos amb el mòbil, fins que se’m va espatllar i em van regalar la càmera. Ara només faig fotos amb la rèflex i, fins i tot, ja en tinc una millor perquè la primera se m’havia quedat petita.
Ets autodidacta? A qui llegeixes o segueixes per formar-te?
Hi ha nits que no faig res més que veure fotos! Aquí a Tarragona, per exemple, el Carles Llop i el Dani Seró em van introduir al món dels castells. Són uns cracks.
Aquest mes ens oferiràs una sèrie de fotografies relacionada amb la música i, en concret, amb el grup tarragoní Ankor, que segueixes habitualment. Què ens en pots explicar?
La idea és molt senzilla: vincular els instruments i el grup amb alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Seran com petites pistes per acabar amb una foto del grup. Els Ankor m’agraden molt i, a més, hi tinc vincles familiars. Gràcies a ells he pogut fer coses que mai m’hagués imaginat, com viure el món de la música de tan a prop o visitar els backstage després dels concerts.
Jordi Suriñach
2 Comentaris