Francesc Xavier Farran: “Les decisions que prenem en els escacs, com en la vida, tenen conseqüències”

Francesc Xavier Farran és un escaquista atípic. Tot i trobar-se entre els millors jugadors de la demarcació de Tarragona, gairebé no competeix ni entrena. Admet que ho fa per diversió. La seva real dedicació és la docència i la pedagogia en el món dels escacs, impartint classes en escoles de la ciutat i al seu club, el Club Escacs Tarragona, que actualment té sis equips de jugadors i és un referent a Catalunya i l’Estat espanyol.

Farran té 35 anys i ja fa temps que va prevaldre el benestar familiar per davant de la competitivitat dels escacs. Aquest canvi, però, no l’ha privat d’aconseguir títols com el campionat provincial en dues ocasions o l’Obert Internacional de Torredembarra l’any 2019. “Soc un jugador diferent”, es defineix ell mateix. Ja fa un bon temps que es va proposar utilitzar els escacs “com una eina pedagògica” i com un esport “per gaudir, més que per guanyar”.

Més d’un es preguntarà com entrena un escaquista. El Xavier detalla que “cadascú potencia les seves habilitats i perfecciona els seus defectes”. Al cap i a la fi, es tracta d’un esport en el qual “si es vol seguir progressant fins a l’elit, un ha de preparar-se molt”.

La constància i l’autocrítica, claus en els escacs

El jugador tarragoní dedica el seu dia a dia als escacs. Podem dir que viu d’aquest esport mitjançant la formació a joves i veterans “que pretenen millorar”. S’ha trobat “amb nens de P3 anys fins a persones de 90 anys”. “M’adapto al nivell de cadascú”, diu. Pel que fa als més petits, explica que normalment l’interès els sorgeix de l’àmbit familiar i comenta les dificultats de formar-los: “Als escacs hi ha normes i als nens i nenes això no els va massa”.

D’aquesta forma, cal ensenyar diferent segons l’edat. A tall d’exemple explica que als infants els és més senzill “calcular” i els adults “tenen una perspectiva més estratègica”. En uns i altres, però, remarca “la progressió que aconsegueixes de mica en mica”. Per aconseguir-ho intenta no ser el mestre “tradicional” i cercar tècniques “innovadores”.

Com en qualsevol esport, la constància és important en els escacs, tot i que “depèn d’on vulguis arribar”. A més, Francesc Xavier Ferran detalla que “fa 50 anys era més important el talent que la pràctica i actualment és al revés”. “Si no treballes de forma constant, de ben segur que et superaran”, expressa l’escaquista. A més de la constància, per Farran als escacs cal tenir present una altra premissa principal: l’autocrítica. Després de molts anys d’experiència, admet que cal “saber on has errat i els seus motius”, ja que la sort en aquest esport “no és tan influent” com en d’altres. Així mateix, Farran considera que una de les gràcies dels escacs és que “tots comencem la partida en la mateixa posició, amb les mateixes opcions de guanyar”.

L’escaquista del CE Tarragona vol trencar amb l’estereotip de parlar “d’un esport només per a persones intel·ligents”. “Els escacs són per a tothom, i en ser un esport mental et fa exercitar el cervell i millorar les teves capacitats”, explica. Considera que “tothom els té ben vistos”, però que a l’hora de la veritat “es dona priorat a altres esports i es converteix en un minoritari, tot i ser un dels més practicats a escala mundial”.

Pel que fa al CE Tarragona, és un dels clubs amb més llicències arreu del territori català. Actualment el club es troba a Segona Divisió. Admet que “no som un referent per jugar de tu a tu al màxim nivell”, però que tot i això han aconseguit diverses fites al llarg de la història del club. A més, valora la pedrera d’escaquistes tarragonins: “Tenim jugadors que pugen forts”.

La tecnologia i Gambito de Dama

Com ha afectat la tecnologia als escacs? “Per bé i malament, alhora”, respon Francesc Xavier Farran. Ho valora positivament perquè “tothom els té accessibles gràcies a Internet”. De fet, en l’època del confinament es van triplicar per tres les plataformes per jugar en línia. La part negativa és que la gent “ja no va tant al club com abans”. “Vint anys enrere si volies aprendre havies d’anar a la seu social”, expressa.

A més, Farran realça l’auge de la sèrie Gambito de Dama, que es va popularitzar també durant el confiament. Fins al punt que “hem notat un repunt en les persones que assisteixen al club i es mira els escacs amb uns altres ulls”. L’escaquista anima a tothom a provar-ho i detalla que més enllà d’una pràctica esportiva “és una eina molt bona que proporciona altres capacitats, com la presa de determinacions”. “En els escacs les decisions que prenem, com en la vida”, tenen conseqüències, bones o dolentes”, diu l’esportista.

Iniciativa amb els Mercats de Tarragona per incentivar els escacs

Fa diverses setmanes es va anunciar que els Mercats de Tarragona i el Club Escacs Tarragona impulsen fins al 27 de novembre un cicle de partides obertes d’escacs a la ciutadania en diferents espais de la ciutat. Precisament es van iniciar aquest dissabte, després que el primer dia s’hagués de suspendre a causa de la pluja. Les partides estan obertes a la `població i tindran lloc de la mà de Francesc Xavier Farran Martos.

Farran valora aquesta iniciativa com a “molt positiva” i espera que serveixi “per dinamitzar els escacs i fer-los més accessibles als tarragonins”. Així mateix, també emfatitza en el fet de donar a conèixer el CE Tarragona. L’escaquista recorda que és un esport “que pot jugar tothom” i que, a la vegada, “ajuda a prevenir malalties com l’Alzheimer, per exemple, ja que agilitzes el cervell”.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Francesc Xavier Farran