Alba Llorach: “Un dels meus somnis és oferir recitals en què les peces musicals es combinin amb poemes i fragments literaris, de manera que s’enriqueixin mútuament”

Aquest passat setembre, ha començat a estudiar el màster de piano a Salzburg, bressol de la música clàssica

Alba Llorach Roca (Tarragona, 1998) va iniciar els seus estudis musicals als 3 anys amb la violinista Iwona Burzyñska. La seva formació com a pianista va continuar al Conservatori de Música de Tarragona, de la mà de la professora Maria Rosa Prats.

Paral·lelament a concursos i concerts, la lectura i la dansa han sigut sempre ingredients essencials per al seu dia a dia; l’Alba participa en la cultura popular tarragonina des de ben petita, en el marc de l’Esbart Santa Tecla.

El 2015 es va traslladar a Barcelona per estudiar simultàniament els Estudis Superiors de Piano al Conservatori del Liceu i el Grau de Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona.

Un cop finalitzada aquesta etapa, el passat mes de setembre va iniciar una nova aventura: estudiar el màster de piano a Salzburg, bressol de la música clàssica.

Foto: Tarraco Festes

Què significa per a un músic poder estudiar en una ciutat com Salzburg?

Hi ha diversos noms de ciutats que ressonen constantment a les orelles d’un músic de “clàssica”, com ara Mannheim, Bonn, o bé Salzburg. Quantes vegades ens han explicat a classes d’història de la música que Salzburg és la ciutat natal de Wolfgang Amadeus Mozart, el gran músic i compositor austríac… També hi va néixer el director Herbert von Karajan, i el dramaturg Thomas Bernhard hi va escriure part de les seves obres de teatre.

Després de tant sentir-ne a parlar, poder estudiar en aquesta ciutat tan plena de cultura i inquietuds representa per a mi una oportunitat per créixer musicalment, i establir a poc a poc una relació madura amb el meu instrument principal, el piano.

Tinc entès que el procediment per accedir a aquestes escoles no és senzill…

El nivell del professorat i les condicions culturals de la ciutat fan que, efectivament, hi hagi molta gent que vol accedir a Mozarteum, la universitat de música on estudio. Recordo que, en fer les proves el passat juny, em va sobtar veure el meu nom en una llista de més de 100 persones, la majoria d’elles de països asiàtics.

El procediment per entrar és senzill: hi ha dues rondes, en què cadascú toca uns 10-15 minuts de música davant d’un tribunal. És clar que, en tan poc temps, és difícil aconseguir concentrar-se i crear quelcom especial, que et distingeixi de la resta de pianistes… En acabar d’escoltar totes les audicions, el tribunal penja una llista (escrita a mà!) amb els noms de les persones admeses.

Quant de temps estarà estudiant a Salzburg i, un cop acabi, quins són els passos a seguir per a un músic?

En principi, tinc pensat estudiar-hi un període de temps llarg, entre 2 i 4 anys, ja que en pocs llocs es pot aprendre tant sobre música com a Salzburg. De totes maneres, el camí com a músic és molt indefinit, i pot prendre moltes formes: des de la docència fins a acompanyar cantants i altres instruments, a la carrera “estàndard” com a concertista.

Això sí, viure només dels concerts és gairebé impensable, les sortides són molt limitades. A mi m’agradaria explorar les relacions entre música i literatura i proposar nous formats de concert.

Quines diferències hi ha entre les escoles de música del país i les de països com Àustria o Alemanya, per exemple?

En primer lloc, el preu de l’educació. A Àustria i Alemanya, el govern subvenciona gairebé el 100 % de l’import de la matrícula; jo, com a membre de la Unió Europea, només he de pagar 20 euros per semestre. En segon lloc, les escoles de música a l’estranger són universitats autònomes o bé formen part d’alguna universitat més gran; en canvi, a Catalunya, els estudis superiors de música no són universitaris. Això tanca moltes portes, ja que els músics no podem acreditar que tenim un títol universitari.

A banda d’això, el perfil d’estudiant en els països de parla alemanya és ben diferent, ja que gran part provenen d’Àsia; a l’ESMUC o al Liceu, en canvi, la majoria d’estudiants són locals.

Sempre ha tingut clar que volia dedicar-se a la música?

No, i de fet, sovint tinc dubtes sobre si vull convertir la música en la meva professió. Podria assegurar que la música sempre m’acompanyarà, però no tinc clar que pugui aconseguir viure només de la música. Els circuits de la música clàssica són molt reduïts. Hi ha pocs pianistes que puguin subsistir només dels concerts; a més, a això li hem de sumar que Espanya és un país no massa actiu des del punt de vista cultural.

Dedicar-se a la música clàssica implica, en la majoria de casos, haver de marxar a l’estranger per trobar feina i concerts.

Quin és el seu somni musical?

Ho he comentat breument abans: per a mi, la literatura i la música són dos pilars fonamentals, i trobo molt interessant explorar les relacions que es poden traçar entre ambdues arts. Un dels meus somnis és oferir recitals en què les peces musicals es combinin amb poemes i fragments literaris, de manera que s’enriqueixin mútuament. I, posats a somiar, m’agradaria aconseguir encendre una petita espurna en la societat, que permeti apropar la música clàssica i contemporània al present, ja que estic convençuda que l’art ens pot dir molt sobre com pensem, com sentim i com funcionem els éssers humans.

Text: Alba Llorach
Fotografies: Cedides

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>