Joan Carles (Juanky) Gil Rovira (Tarragona, 1970) va entrar a formar part del Ball de Gitanes l’any 1989. Després de 30 anys ininterromputs, aquest 2019, 30 anys després d’aquella sortida, ha decidit que es mirarà des de fora com les noves generacions tiren endavant aquest ball del Seguici Popular.

Sots director de l’Esbart Dansaire de Tarragona i sots president del Club Excursionista Alliberadrenalina de Tarragona, en la seva vessant professional, en Joan Carles és cap d’equip al departament de Justícia de la Generalitat.

Aprofitem que el Ball de Gitanes celebra aquesta Santa Tecla 2019 el seu 35è aniversari per conèixer una mica més al Juanki, una de les seves cares més conegudes.

Com va entrar a formar part del Ball de Gitanes?

Entro a formar part de l’Esbart Dansaire de Tarragona de la mà del meu germà que ja feia un temps que hi anava. De seguida vaig començar a ballar al Cos de Dansa de l’entitat i al Ball de Gitanes. 

Si mira enrere, quan va començar, quina ha estat l’evolució del Ball fins avui?

L’evolució més gran que veig dels primers anys fins ara és la maduresa del Ball. Ha passat de ser un ball més de festa major, com el que hi pot haver en molts pobles, a un ball autèntic i únic, amb una manera de fer que identifica molt que és el Gitanes de Tarragona.

Totes les millores que s’han fet en el vestuari, les melodies pròpies i l’evolució, sobretot, en la representació dels parlaments han fet que el nivell qualitatiu hagi estat millorant constantment. Com anècdota evolutiva, l’escut que corona el pal, originàriament era fusta de marqueteria i fet totalment a mà. L’actual es va fer amb una impressora 3D.

Al llarg de la seva trajectòria al ball, amb quin moment o record es queda?

Com a moment que sempre és especial, em ve al cap la ballada conjunta al Pla de la Seu durant l’entrada del Braç de Santa Tecla, la culminació de tot, i també els parlaments a la Plaça del Rei. Ara, com a moment anecdòtic sempre recordarè l’any que em vaig quedar totalment afònic (mut) abans de començar els parlaments i els vaig fer doblats (un altre company els llegia mentre jo els representava). També com a més emotiu, recordo la il·lusió de veure als meus fills a la seva primera sortida amb el Ball de Gitanes infantil.

Com celebrarà el Ball de Gitanes el seu 35è aniversari?

Vam començar amb un vermut electrònic per les festes de Sant Magí i d’aquí poc es presentaran unes samarretes edició especial, braçalets i xapes amb la imatge d’aquest aniversari. Sobretot, però, se seguirà fent el que hem fet des de fa 35 anys: ballar, trenar les cintes, representar parlaments i transmetre alegria i gresca, que és el que millor identifica aquest ball.

Foto: Tarragona Blog

Què li diria a algú que no hagi vist mai el Seguici de Santa Tecla? On li recomanaria veure’l?

La Plaça de les Cols és el lloc per excel·lència per veure el Seguici, però aixó si, cal carregar-se de paciència i anar-hi amb temps. La Rambla, la Plaça del Rei i la Plaça de la Font són llocs més amples i on es pot veure millor. Jo recomano als espectadors que es vagin movent. Ara bé, sobretot, cal anar a veure la representació dels balls parlats, que és de les millors coses que té el Seguici, i també és una bona manera de posar-se al dia de tot el que passa.

Quin és el millor moment de la festa major?

Com he dit abans, l’entrada del Braç al Pla de la Seu. És impressionant, emocionant… culminant!

Text: Laia Díaz
Fotografies: Cedides