Mag Gerard: “Hi ha gent que revela alguns dels trucs dels mags a la xarxa, però no tot està explicat a Internet!”

Recentment, ha parlat d'ell la prestigiosa revista 'Genii Magazine' dels Estats Units, considerada una de les més importants en l’especialització d’il·lusionisme

El Mag Gerard (Tarragona, 1976) va decidir que es volia dedicar a la màgia de ben petit, quan assegut al sofà de casa veia els programes d’en Juan Tamariz a Televisió Espanyola.

Actualment, la seva màgia s’ha pogut veure en teatres, televisió, festivals de cinema, certàmens internacionals de màgia, museus, parcs d’atraccions, esdeveniments per a empreses… Forma part d’una nova generació de mags que barreja la màgia visual amb la comèdia.

Recentment, ha aparegut en la prestigiosa revista Genii Magazine dels Estats Units, considerada una de les més importants en l’especialització d’il·lusionisme, i ha publicat el llibre 100 trucs per sorprendre amb el mòbil (2019) amb Cossetània Edicions.

Com ho fa un nen de 8 anys per començar a aprendre màgia a la Tarragona dels anys 80?

El primer pas va ser el Mágia Borrás de 500 trucs que em van portar els Reis Mags. Després vaig descobrir que a la Biblioteca Pública hi tenien llibres de Juan Tamariz, on explicava com iniciar-se en aquest món, i també n’hi havia d’altres que van marcar els meus inicis.

Quan van veure la meva afició, els pares em van portar a la botiga de Barcelona El Rei de la Màgia i els seus propietaris em van ensenyar a introduir-me en aquest món.

Realment es pot aprendre a ser mag llegint llibres?

Vaig estudiar a Madrid a l’escola del Juan Tamariz, però, tal com ell diu, el llibre és la part més important per aprendre. De fet, el coneixement universal del món de la màgia em va arribar a través dels llibres.

Has de pensar que cada any, a escala mundial, s’escriuen una cinquantena de llibres de màgia, on molts mags que comparteixen la seva informació. Amb el temps jo també he compartit els meus coneixements i és un honor poder dir que he publicat dos llibres per a mags professionals amb l’Editorial Marré, que va marcar els meus inicis, i tres més amb Cossetània Edicions per iniciar-se en el món de la màgia.

Explicar els seus secrets als altres, no fa que perdin el factor sorpresa?

Són secrets senzills i sorprenents que la gent pugui fer. En cap moment s’expliquen les tècniques professionals. És una manera de captar nou públic que potser el dia de demà es dedicarà a la màgia. Aquests llibres estan pensants per crear afició.

Davant d’una societat que sempre demana explicacions i respostes a tot, és més difícil sorprendre?

És cert que a la xarxa hi ha molta informació de màgia i ens trobem que hi ha gent que revela alguns dels trucs dels mags. Ara bé, ho fa gent jove que no té molta experiència i expliquen jocs senzills, que estan obsolets i que els mags professionals gairebé no fem mai. No tot està explicat a Internet!

Em costa creure que a Internet li faltin respostes…

Els secrets professionals estan molt ben guardats. L’avantatge d’Internet és que ens permet als mags estar molt més comunicats. Quan tenia 20 anys tenia amics mags als Estats Units. Era habitual que ens féssim consultes, però entre enviar la carta i rebre la resposta passava un mes! Actualment, ens podem comunicar instantàniament i això també ha fet que en algunes de les botigues de màgia més importants dels Estats Units hi hagi els meus productes màgics.

Vostè ha començat a fer màgia tecnològica. Què és això exactament?

És fusionar la màgia amb el telèfon mòbil. És el que explico en el meu darrer llibre 100 trucs per sorprendre amb el mòbil (2019).

Em pot avançar algun d’aquests jocs màgics?

Per exemple, a la calculadora del telèfon mòbil introdueixes números a l’atzar, llavors li fas una pregunta a Google i aquest et responc el que has posat a la calculadora. O bé pots aprendre com fer un joc en què llences un mòbil a l’aire embolicat, el fas desaparèixer i aquest es teletransporta a dins una bossa a 5 o 6 metres de distància.

Quin és el truc de màgia que té més èxit?

Tinc molts jocs de creació pròpia que m’estimo molt. Quan algú et fa el comentari això té truc, sé que he aconseguit sorprendre. Ara bé, el que més sorprèn és el joc en què faig pensar tres coses a una persona que no conec de reus: un personatge famós, una ciutat del món i un plat de cuina. Ho endevino i llavors mostro una previsió que jo he escrit prèviament. És un truc de mentalisme, una especialitat dins del món de la màgia. És habitual que la gent et digui que allò que acabes de fer “és impossible”.

Text: Laia Díaz
Fotografies: Cedides

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>