Manel Sanromà Lucía (Tarragona, 1956) és astrofísic i durant anys va estar vivint als Estats Units, on es va doctorar per treballar, posteriorment, com a docent en diverses universitats catalanes.

L’aparició d’Internet el va agafar en el moment en què era director de l’Escola d’Informàtica de Tarragona i, a partir d’aquí, la seva carrera va fer un canvi de rumb.

Va crear Tinet i va començar a treballar en qüestions relacionades amb la xarxa, com ara la posada en marxa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i, finalment, durant els darrers anys, va ocupar el càrrec de director de Tecnologies de la Informació a l’Ajuntament de Barcelona.

Actualment, viu com a expatriat a l’Aràbia Saudí, on treballa en el projecte NEOM, la creació d’un nou país enmig del desert.

Què és exactament NEOM?

És una idea del príncep hereu de l’Aràbia Saudí, emmarcada en l’estratègia de voler fer un canvi profund en el país. Volen crear un país des de zero, una autonomia que es regirà sota les lleis del país, però més obert. Volen competir amb altres pols de la regió com ara Dubai o Qatar.

Però, això requereix una inversió astronòmica…

La família reial saudí és molt rica gràcies al petroli. Ara, és evident que es requeriran moltes inversions privades, sobretot d’empreses que es vulguin establir a la zona. En aquests moments a l’empresa NEOM és una empresa pública que pertany al fons reial de l’Aràbia i té entre 300 i 400 treballadors.

Què hi ha ara mateix en aquesta regió on es vol construir el nou país?

És una zona molt desèrtica, però una regió molt important des del punt de vista geoestratègic. Està molt a prop d’Israel i a tocar de Jordània i Egipte. Actualment hi viuen entre 30.000-40.000 persones, en una superfície que és més gran de Catalunya.

Tenint en compte que estem parlant d’un dels països més tancats del món, creu realment que seran capaços d’obrir-se a occident?

És cert que encara hi està prohibit el turisme, per entrar al país necessites que algú et convidi, però la voluntat del príncep hereu és que aquest nou país tingui unes lleis que afavoreixin que hi puguin anar els occidentals i on les dones no hagin d’estar segregades. Aquesta s’ha expressat en públic, però de la teoria a la realitat… Dins del mateix país això està generant tensions, sobretot amb els religiosos fonamentalistes que tenen molta vinculació amb la família reial.

Dins d’aquesta voluntat d’obrir aquest nou país a les dones, n’hi ha que treballin a NEOM?

I tant. Poques són expatriades, però dones saudís n’hi ha bastants. Venen a la feina completament cobertes, però és habitual que durant les hores de feina es treguin el vel. Això sí, si ve algú de fora a qui no coneixen, se’l tornen a posar. És una tradició cultural molt arrelada, no hi ha cap llei que les obligui a anar cobertes completament, però elles hi van. De fet, sorprèn entrar a una botiga de roba femenina occidental i que a les dependentes només els hi vegis els ulls.

Quina és la seva feina dins de NEOM?

Sóc director executiu d’Smart Cities. Estic dins d’un departament de desenvolupament urbà, que s’encarrega del desenvolupament de nous indrets on pugui viure la gent, ja que, actualment, hi ha infraestructures molt bàsiques. Juntament amb enginyers, arquitectes i també tecnòlegs, sóc el responsable de la part de tecnologies de la informació i les comunicacions.

Text: Laia Díaz
Fotografies: Cedides