Patricia Terrado: “El Port de Tarraco era un lloc dinàmic i ple de vida, força similar al port actual”

És doctora en Arqueologia Clàssica per la Universitat Rovira i Virgili i acaba de publicar el llibre "El Puerto de Tarraco en época romana (siglos II aC - III dC)"

Patricia Terrado Ortuño (Tarragona, 1987) és doctora en Arqueologia Clàssica per la Universitat Rovira i Virgili, amb Premi extraordinari de doctorat.

Actualment, és Tècnica Auxiliar d’Arxiu de l’Ajuntament d’Altafulla i ha guanyat el VIII Premi d’Investigació Port de Tarragona i la beca d’investigació Lucius Licinius Sura (Consell Comarcal del Tarragonès) pel projecte Els ports antics de Tarraco. Embarcadors, ports i platges del litoral tarragoní en època romana (s. II aC – III dC).

Amb la col·laboració del Port de Tarragona, acaba de publicar el llibre El Puerto de Tarraco en época romana (siglos II aC – III dC), que és el resultat de la seva tesi doctoral, enllestida el 2017. Terrado ha aprofundit de forma monogràfica en l’estudi del port de Tàrraco a través de l’arqueologia, les fonts clàssiques i la historiografia.

Com era el port de Tarraco?

Ens hem d’imaginar una badia portuària amb unes bones condicions topogràfiques. Protegida dels principals vents per un promontori rocós i a prop d’aigua potable del riu Francolí. Aquestes bones condicions van fer que des d’època ibèrica s’utilitzés la platja com a port natural per la pesca  i el comerç. Amb l’arribada dels romans a Tarraco es va fer palesa la necessitat de dotar d’aquest port amb unes infraestructures portuàries importants, aptes per encabir vaixells de tota mida. Segons els estudis geofísics que va realitzar la Universitat de Southampton, el port ocuparia unes 15 a 17 hectàrees i tindria una profunditat d’11 metres.

Quines semblances tenia amb el port que coneixem actualment?

Sabem que es va construir un moll de pilars units amb formigó hidràulic que el feien molt resistent i permetien la descàrrega de tot tipus de mercaderies. Aquest port tenia també grues, magatzems, zones d’oci (com ara les termes públiques del carrer Sant Miquel o el teatre), tavernes i cauponae, que eren petits locals on s’oferia menjar i allotjament pels viatgers.  També hi havia una zona de control d’entrada de les mercaderies, que la duien a terme els tabularii, on anotaven els productes i vetllaven per a què tot es declarés. També hi havia els mensores o mesuradors, que controlaven el pes de les mercaderies, en especial del blat.

Ens hem d’imaginar una zona activa, amb descarregadors, vaixells de totes mides, àmfores a les bodegues, gent que comerciava… Un lloc dinàmic i ple de vida! De fet, no seria molt diferent d’un port actual.

Quines eren les funcionalitats d’aquest port? Què va suposar per Tarraco?

El port va suposar l’entrada a la Península Ibèrica de persones i mercaderies d’arreu del Mediterrani. Hem d’entendre el port com un lloc d’intercanvi, no només de mercaderies sinó també de persones d’origen molt divers.

Era també el port de la capital provincial, la Tarraconensis, i com a tal havia de complir les condicions idònies per ser una imatge de Roma. De fet, el port de Tàrraco estava ben situat perquè permetia connectar les rutes marítimes amb l’interior de la península. Alhora, estava ben situat respecte a Ostia, el port de Roma, i que en navegació d’altura a través de l’estret de Bonifaci podia connectar les ciutats amb 4 dies de navegació si les condicions eren favorables.

Quines mercaderies entraven i sortien des del port de Tarraco?

Plini el Vell ens deia a la seva obra Història Natural que el lli que es produïa a Tarraco era d’una qualitat excepcional, i s’exportava des del port de d’aquí. També era molt preuat el vi. La Tarraconensis, en especial Tarraco i posteriorment Barcino, esdevingueren punts clau en el comerç del vi.

Les exportacions de vi de la Tarraconensis són conegudes des del segle II aC gràcies als testimonis literaris i l’arqueologia, així com per les restes de derelictes trobats, no només a la costa catalana sinó també en altres regions de l’Imperi que duien carregament de vi procedent de la capital provincial.

Així doncs, s’hi comercialitzaven especialment productes alimentaris.

No únicament. Si per alguna cosa es caracteritzava la ciutat de Tarraco era per la seva arquitectura monumental, reflectida sobretot per l’ús de marbre en molts edificis públics. Un exemple és el granit que provenia de l’antiga Troia, conegut com a granit de la Tròade, uns dels més luxosos. L’arribada d’aquest material estava destinada a decorar àrees rellevants de la ciutat i posa de rellevància l’existència de rutes comercials amb Turquia, així com la capacitat del port tarragoní per rebre vaixells tan grans com per a poder descarregar aquest material.

Ha deixat de funcionar en alguna època, o el port de Tarragona sempre ha estat en actiu?

En algun moment indeterminat de la història, aquest moll de pilars hauria col·lapsat per les aportacions de sediments provinents dels al·luvions del riu Francolí i per les dinàmiques dels corrents, i hauria estat en desús per la perillositat que suposaria pels vaixells.

Tot i això, el port no restà inactiu, ja que hi ha evidències de ceràmica que demostren el comerç durant l’antiguitat tardana i en època medieval i moderna es conserven registres d’entrada i sortida de vaixells.

Es va tractar d’una adaptació a les condicions; de fet, en nombrosos plànols dels segles XVIII i XIX apareixen dibuixades les restes del port romà, inservible, però com a senyal per a què els vaixells l’evitessin. Aquest moll va ser eliminat durant les obres de construcció del port modern, a finals del segle XVIII, i amb ell les restes que quedaven d’època romana.

A Tarragona no en queda res, però queda algun port al Mediterrani on puguem veure quelcom similar al que era el de Tarraco?

Hi ha nombrosos ports mediterranis que tenen encara conservats elements arquitectònics. Pozzuoli, per exemple, l’antiga Puteoli, conserva parts del seu moll de pilars, que seria del mateix tipus que el de Tarraco. Tanmateix, és Portus, el port de Roma, a prop de l’actual Fiumicino, el millor referent per entendre com era un port romà, a gran escala, això sí, però amb moltes de les seves estructures perfectament conservades.

Text: Patricia Terrado
Fotografies: Cedides

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>