Gerard Aragonès: “El consum d’una mateixa varietat de fruita o verdura té uns efectes sobre la salut diferents en funció de la seva estacionalitat i procedència”

Gerard Aragonès Bargalló (Tarragona, 1979) és professor de Nutrició Molecular i investigador del Grup de Recerca en Nutrigenòmica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Investiga els efectes beneficiosos dels components dels aliments (sobretot fruites i verdures) i dels subproductes de la indústria agro-alimentària per a prevenir i tractar malalties com l’obesitat i el sobrepès. A nivell molecular estudia tots aquells processos relacionats amb el metabolisme dels lípids i carbohidrats i, més recentment, amb la senyalització de la leptina i el control del rellotge molecular.

També és membre de la junta directiva de l’Associació per a la Divulgació Científica al Camp de Tarragona.

Està convençut que la divulgació científica no només és un deure dels investigadors i investigadores que viuen dels fons públics, sinó una necessitat social que cal defensar i impulsar.

Què és exactament i en què s’especialitza la nutrigenòmica?

El terme nutrigenòmica fa referència a tots aquells mecanismes moleculars a través dels quals els nutrients i els components bioactius dels aliments modulen l’expressió dels gens i, per tant, regulen els mecanismes bioquímics i moleculars que gestionen el funcionament metabòlic dels individus.

Actualment, la recerca de components bioactius dels aliments respon a una demanda social molt estesa entre les persones que busquen un millor aprofitament dels recursos alimentaris. Tant és així, que les agències internacionals de seguretat alimentària, recomanen cada vegada més que les noves línies d’investigació en nutrició molecular vagin enfocades a demostrar com els nutrients i components bioactius de la dieta afecten els principals processos bioquímics i moleculars de l’organisme.

En quin àmbit/estudi estan treballant actualment?

En aquest moment, el nostre grup de recerca està duent a terme diversos projectes d’investigació amb l’objectiu de posar a punt noves metodologies i models que permetin descriure d’una manera més exitosa quins són els mecanismes cel·lulars i moleculars que expliquen els efectes dels diferents components bioactius de la dieta i, en especial, de les fruites i verdures riques en polifenols. Aquests, els polifenols, són un tipus de compostos responsables del color, olor i sabor de la majoria dels vegetals. En els darrers anys hi ha hagut un gran interès científic per a conèixer aquest grup de compostos, ja que cada vegada s’està evidenciant més el seu paper protector davant de malalties com l’obesitat, la diabetis i alguns tipus de càncer.

En aquest context, un dels projectes d’investigació més pioners que estem duent a terme en el nostre grup és l’estudi de l’efecte dels polifenols sobre la capacitat que té l’organisme de regular el rellotge molecular amb l’objectiu d’identificar aquells components, que una vegada consumits de manera habitual, siguin efectius en la prevenció i tractament de l’obesitat i el sobrepès.

Tots els mamífers tenim un mecanisme anomenat rellotge molecular, que ens permet adaptar el metabolisme de les nostres cèl·lules en funció de l’hora del dia i estació de l’any en la qual ens trobem. Recentment, el nostre grup de recerca ha demostrat que el consum de fruites i verdures, per tant de polifenols, modula la funcionalitat de l’organisme de manera diferent en funció de si es consumeixen en l’època de l’any que els hi pertoca o si es consumeixen fora de temporada.

Però, què determina el contingut específic en polifenols de cadascun dels vegetals que mengem?

Els polifenols són molt variats en la seva estructura química i la seva funció, i no tots produeixen els mateixos beneficis en la salut. Per tant, és evident, que el contingut específic de les fruites i verdures en aquests compostos en determinarà el seu paper protector enfront l’aparició i desenvolupament d’aquestes malalties. La concentració i tipus de polifenols d’una mateixa varietat de fruita o verdura dependrà de l’àrea geogràfica on s’ha produït (llum i temperatura), de les condicions de conreu utilitzades (ecològic o convencional), i de l’estat de maduresa en que s’ha recol·lectat. Dit d’una altra manera, el contingut de polifenols d’un vegetal proporcionarà una marca distintiva de l’entorn on hagi crescut.

Així, consumir productes de temporada i proximitat, pot afectar al nostre organisme d’una manera diferent que consumir-los fora de temporada i procedència llunyana?

Aquesta és una de les preguntes que el nostre grup de recerca intenta respondre amb els diferents projectes de recerca que actualment estem duent a terme. Tot i així, estem convençuts que el  consum de fruita de temporada i proximitat repercutirà directament en una millor adaptació al medi on vivim i, per tant, modularà el rellotge molecular dels nostres òrgans més importants en harmonia amb l’entorn on ens trobem.

En canvi, el consum de fruita de fora de temporada i de procedència llunyana ens donarà senyals de l’àrea d’on provenen aquestes, però no de la nostra, de manera que el seu consum generarà una discrepància entre els senyals bioquímics indicats per aquests compostos i les condicions reals del nostre entorn.

Amb aquests estudis, esperen millorar hàbits de consum?

Evidentment! El nostre objectiu com a grup de recerca especialista en nutrigenòmica és generar coneixement científic sobre nutrició i alimentació per tal d’alimentar-nos cada vegada millor i, així, ser capaços de prevenir, endarrerir o pal·liar certes malalties metabòliques que com l’obesitat, la diabetis, i la hipertensió no paren de créixer en la nostra societat.

Els nostres resultats evidencien per primer cop que el consum d’una mateixa varietat de fruita o verdura té uns efectes sobre la salut diferents en funció de la seva estacionalitat i procedència.

En concret, hem observat com el consum de certes fruites estacionals i amb una alt contingut en polifenols, com són la cirera, el raïm o la taronja, poden modular el rellotge molecular dels òrgans més important de l’organisme d’una manera més adequada si es consumeixen dins de la temporada que els hi pertoca. Queda clar, doncs, que les relacions entre salut i alimentació són molt complexes i hi intervenen altres factors que no únicament tenen a veure amb el què mengem sinó que també es troben relacionats amb la l’estacionalitat dels aliments, és a dir, amb el quan ho mengem.

Per últim, què els hi diria als investigadors i investigadores més joves que acaben de començar a treballar en l’àmbit de la recerca?

Jo sóc dels qui pensa que les societats modernes necessiten enamorar-se de la ciència. La ciència com a plaer pel saber, com a interès pel coneixement, com a mètode per progressar mitjançant el dubte. També com a creador de progrés científic, tecnològic i, per tant, econòmic. Crec que la recerca i la divulgació dels coneixements tenen cada vegada més importància en molts aspectes de la ciutadania com la sanitat, l’alimentació, i el medi ambient. La societat necessita tenir informació i criteri sobre aquests temes i les noves generacions d’investigadors i investigadores hi poden ajudar decididament.

El meu consell, és que intentin seduir a qui els envolta, que facin que el seu entorn s’impregni de la passió pel coneixement, per descobrir coses noves, per transmetre-les, per emprar-les per a millorar la nostra qualitat de vida. Que transmetin  passió pel que fan i contribueixin activament a transformar, encara que sigui només una mica, aquest món que de vegades sembla que ens costa tant de fer girar.

Text: Gerard Aragonès
Fotografies: Cedides