Ethel Allué Martí: “El treball de camp de l’arqueòleg no és sempre tant aventurer com a les pel·lícules”

Arqueobotànica especialitzada en antracologia (estudi de restes de carbó de llenya), participa a l'excavació d'Atapuerca a Burgos i a la de l'Abric Romaní (Capellades)

Ethel Allué Martí (Estats Units, 1970) és arqueobotànica especialitzada en antracologia (estudi de restes de carbó de llenya). Filla de tarragonins, va nèixer als Estats Units i fins als 14 anys, quan es va traslladar a Tarragona, va estar vivint en indrets com ara el Canadà, el País Basc i Eivissa. 

Llicenciada en Història i Geografia per la Universitat Rovira i Virgili l’any 1993, després de diverses estades de formació a França i Portugal es va doctorar a la URV i el 2005 es va incorporar a l’IPHES com a investigadora.

Professora associada distingida de la URV, actualment és cap de la Unitat d’Arqueobotànica i coordinadora d’un dels Grups de Recerca del centre.

La seva especialitat està centrada en l’estudi de restes de carbons de jaciments arqueològics que permeten estudiar la vegetació del passat i els recursos energètics (combustible) utilitzats en diferents períodes cronològics. Ha estudiat, entre altres, materials arqueològics dels Balcans (Sèrbia, Montenegro), Xina, Caucas (Armènia, Nagorno-Karabagh) i Israel.

Quan algú ens diu que és arqueòleg ens venen el cap imatges tòpiques de pel·lícules, però, com és realment la feina de l’arqueòlog?

Hi ha moltes especialitats i carreres professionals lligades a l’arqueologia des de la museografia, la difusió científica, l’arqueologia preventiva, la docència o la recerca. Jo, concretament, em dedico a la recerca i la docència per tant la meva feina incorpora treball de camp, treball al laboratori i docència a la universitat. Aquestes feines també impliquen sol·licitar finançament per projectes, dirigir treballs de recerca i de vegades una mica de “burocràcia”.

El treball de camp no és sempre tant aventurer com a les pel·lícules, però la meva especialitat i interès m’ha permès viatjar a diferents països i estudiar restes de jaciments arqueològics propers a Catalunya o més llunyans Xina, Balcans, del Caucas o Israel. 

Ethel Allué excavant a Azokh Cave (Nagorno-Karagagh, agost 2007)

Ens pot aclarir les diferències entre arqueologia, antropología i història?

L’arqueologia és en realitat un mètode a través del qual recuperem les restes arqueològiques a partir de les quals expliquem la història o la prehistòria. Depenent dels tipus de restes que aporta l’arqueologia es pot explicar l’evolució humana, la tecnologia, arquitectura, alimentació, la vegetació, etc.

L’antropologia cultural estudia els humans actuals, en canvi l’arqueologia es centra en l’estudi dels humans en el passat. Existeix també una disciplina que s’anomena etnoarqueologia, que barreja conceptes d’ambdues àrees del coneixement, que permeten explicar especialment aspectes de la Prehistòria. La història és el coneixement del nostre passat que es pot adquirir a través de l’arqueologia o a través de fonts escrites i/o orals.

En realitat tots aquests conceptes són transversals i poden integrar-se uns amb els altres per ampliar el nostre coneixement.

Quan de temps dedica a l’excavació i quan a la investigació?

Normalment les campanyes d’excavació les fem durant l’estiu. Actualment, participo a l’excavació d’Atapuerca a Burgos i a la de l’Abric Romaní (Capellades). Tot i que des de que va néixer la meva filla he reduït el temps d’excavació i faig més feina al centre de recerca. En tot cas, la meva recerca no sempre depèn del meu treball directe al camp, sinó que em poden enviar mostres per estudiar-les.

En un jaciment com el d’Atapuerca, què és el que esperen trobar?

Atapuerca és un jaciment molt complex que amaga les restes dels homínids més antics d’Europa fins a registres més recents relacionats amb grups de ramaders i agricultors del Neolític i l’Edat del Bronze. Jo, precisament, treballo a la cova de El Mirador que és una de les cavitats on trobem ocupacions de la prehistòria recent i trobem les restes de les ocupacions de pastors que utilitzaven la cova com estable.

Aquests grups de pastors practicaven la crema dels excrements del ramat per tal d’higienitzar i reduir el volum dels excrements. Per tant, el que trobem són dipòsits d’excrements cremats i no cremats que conserven de forma excel·lent el registre arqueobotànic. Això ens permet tenir una idea molt precisa del paisatge vegetal i dels canvis successius d’aquests arran de les variacions climàtiques o l’activitat humana. Tenim doncs les primeres evidències dels efectes dels humans sobre el nostre entorn.

Descobriments com els que poden fer en aquests tipus de jaciments, ens ajuden a entendre millor qui som actualment?

Principalment ens ajuden a entendre el nostre passat i, probablement, si que això ens permet analitzar el nostre present i també el nostre futur. 

M’imagino que, en arqueologia, els fascina la idea de fer alguna gran troballa. Fins a l’actualitat, quin ha estat el seu major descobriment?

La recerca que faig ha permès entendre com eren els boscos a Catalunya durant les etapes més fredes del nostre passat en un període entre 50.000 i 10.000 anys d’antiguitat. Els estudis de les restes de carbó han pogut demostrar que la vegetació de la major part del nostre territori estava formada de boscos de pins de muntanya. Aquests pins, com el pi roig o la pinassa creixien a zones a on ara no podrien sobreviure des de la costa fins al Pirineu. Al final de l’època glacial aquests boscos comencen a reduir-se i comença l’expansió de rouredes i alzinars.

Més que un descobriment d’una resta concreta, aquestes evidències són fruit de la recerca que realitzo que impliquen un treball en equip de moltes persones i molts anys.

Text i fotos: Ethel Allué

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>