Jesús Blanco (Badajoz, 1985) és un apassionat de la música flamenca. El març del 2016 va obrir, a Tarragona, el Tablao Flamenco La Herrería, situat a l’interior de la Tarraco Arena Plaça, que du aquest nom en honor als ‘cantes de fragua’, així com al seu pare, que és ferrer. De fet, ell també es va dedicar uns quants anys a l’ofici, i mentre feinejava amb el martell cantava al ritme de les cançons flamenques.
Però la seva vocació era, indiscutiblement, ballar. Des de ben petit, quan la seva família es va instal·lar a la ciutat, va estar vinculat a la Casa de Andalucía de Tarragona, on va aprendre a ballar sevillanes. Recorda, dels seus primers anys, les trobades de les escoles i les associacions relacionades amb el flamenc en un dels tinglados del Port de Tarragona. Va ser en una d’aquestes concentracions on, als 8 anys, es va decidir a dansar davant de tothom per primera vegada, amb el “Verde que te quiero verde” de Manzanita.
Del seu ball, més que no pas la tècnica, en prefereix destacar la “transmissió”, és a dir, l’energia, la capacitat de transmetre emocions, que creu que és el més important que li va ensenyar el seu mentor en el flamenc, Iván Góngora. Durant tres anys, molt intensos, Blanco va treballar com a ‘bailaor’ professional en diferents locals de Granada, i també ha ballat a Barcelona i a l’estranger.
Segons el seu punt de vista, en l’actualitat, el flamenc es troba, possiblement, en el seu millor moment, a la ciutat. “S’està creant una afició, sobretot entre els més joves, que donarà els seus fruits. L’hem de consolidar”, afirma. El festival Tarragona Sona Flamenc, del qual fins al 16 de febrer se celebra la segona edició, representa, en aquesta línia, un impuls important a aquesta expressió cultural.
Text: Enric Garcia Jardí
Fotografies: Cedides
Deixa un comentari