Josep M. Garreta i Cusidó (1941) és un arquitecte i polític tarragoní que es defineix com un home de mar. Sense deixar les seves arrels tarragonines, ha sabut créixer en el món de les belles arts i crear una part del patrimoni existent en la ciutat. La seva història professional comença l’any 1967, quan es llicencia en arquitectura i s’especialitza en urbanisme; Garreta marxa a Leicester (Regne Unit) per formar-se com arquitecte durant uns mesos i, més tard, l’any 1973, es diploma com a tècnic urbanista a l’Institut d’Estudis de l’Administració Local de Madrid. Des de llavors la seva carrera professional no va parar de créixer.

Orígens arquitectònics

Garreta ens explica com va començar en el món de l’arquitectura: “El meu tiet era mestre i des de petit em va ensenyar a ser artístic; feia extraescolars i m’ensenyava a dibuixar”. En el moment de triar una feina “buscava un treball que fos artístic perquè és el que em va inculcar ell. Volia estudiar belles arts, però tenia poques sortides, o arquitecte, però en aquell moment la gent trigava molt a poder ingressar a l’Institut. L’examen d’ingrés era molt dur, però el vaig superar i vaig entrar, tot va sortir rodat”. Entre les seves influències està el seu mestre i arquitecte Pere Reig, amb el qual va treballar els primers anys professionals.

De seguida que va acabar la carrera va tornar a Tarragona i allà es va fer realitat la seva primera gran creació, el camp de futbol del Gimnàstic. Va ser l’obra que el va donar a conèixer aquí a la ciutat. Va ser director d’obres i arquitecte en cap de la Diputació de Tarragona. En ell recauen obres com la restauració del cimbori del Monestir de Poblet, la residència i centre de dia la Mercè (1978), la seu de l’Autoritat Portuària (1978-1980), el Museu d’Art Modern de Tarragona (1987-1990) i la seu de la Diputació de Tarragona (1987).

Connexió amb el mar

Garreta és un home de mar, de caràcter alegre, valent i combatiu, que no es resigna i que sap que, amb esforç, pot canviar la seva sort. Gràcies a alguns familiars, com els seus avis, ha tingut una relació molt propera amb el Serrallo. “L’altre dia em vaig presentar per primer cop al concurs de Mestre Romescaire i m’ho vaig passar la mar de bé.” Pel que fa a la creació del Port, l’encàrrec li va arribar com a resultat d’unes conferències sobre urbanisme. Treballava junt amb els enginyers de camins. Garreta comenta com va començar amb el projecte: “Quan t’arriba un projecte com aquest amb tot el tema arquitectònic i creatiu, ets sents obligat a fer uns plantejaments limitats per les existències i el pressupost; també per la seva funcionalitat i, a més, en aquest cas que et demanaven un edifici representatiu, era un repte, aquesta llibertat em donava molta seguretat. La diversitat del Port, el seu paisatge, l’estil arquitectònic de les formes creades per l’home, la rosa dels vents…, volíem crear un edifici que centralitzés tots aquests aspectes.” Un edifici dinàmic que es descriu fins a certs punts agressius: “Tothom ha classificat l’obra del Port com un exemple de “brutalisme” arquitectònic; els crítics van aprendre a França que el formigó es deia béton brut i d’aquí ve el nom de brutalisme; són arquitectures sense revestir amb formigó, són estructures nítides sense manipulació. Les obres de Brasília tenen aquests estils. A vegades els estils no són sempre purs, potser vaig estar influenciat d’Anglaterra perquè a Leicester, la facultat d’Enginyeria era un exemple de brutalisme.”

Ens comenta un fet que li va fer gran il·lusió. Fa relativament poc, passejant pel Port, es va trobar amb un noi que el va reconèixer: “Em va preguntar si jo havia creat l’edifici del Port i això em va emocionar perquè la gent realment l’ha agafat com un emblema, que era el meu objectiu.”

Branca política

Però no tot s’acaba aquí. Garreta també ha estat diputat d’Esquerra Republicana i membre de l’executiu. L’any 1982 va substituir a Josep Roig Magrinyà com a diputat del Parlament de Catalunya. Entre les seves responsabilitats estava la Comissió de Política Territorial. “Ho recordo positivament, va ser una oportunitat, em va trucar el conseller d’Agricultura provisional, Josep Roig; va venir al despatx, era un home que només havia vist a la televisió i m’oferia estar a les eleccions. M’ho vaig pensar molt i vaig acceptar el lloc i, precisament, això lliga amb l’eix de la meva vida, que sempre ha estat l’arquitectura.” Garreta és un home apassionat de l’art i la cultura que ha creat obres que avui ja formen part de la història tarragonina.

Text; Andrea Palma
Fotografia: Cedida

Etiquetes: , , ,