Javier Viñas: “Evitant les distraccions, la fotografia és més neta i impactant”

Darrere la discreció i la subtilitat personals de l’últim Fotògraf Convidat de 2016, Javier Viñas, trobem un amant de l’espectacularitat dels paisatges naturals i artificials. Un apassionat dels moments aventurers i de les vivències intenses que utilitza la imatge com un canal per alliberar la seva expressió més inquieta.

Nascut el 1982, resident a Vila-seca i delineant projectista de professió, al Javier li encanta cuinar, fer esport i desconnectar de la rutina entre pics i llacs d’alta muntanya. La seva tècnica acurada fa les delícies d’aquells que el segueixen a Instagram i ara ho podreu comprovar seguint la seva sèrie a les xarxes de Tarragona Cultura, que, durant el mes de desembre, passarà per moments i espais de la nostra ciutat que responen a aquesta intensitat vivencial i visual que sovint busca.

Abans de començar, però, us proposem que no us perdeu l’entrevista que li hem fet avui en aquesta publicació, perquè hi descobrireu com encara ell l’afició i l’art de la fotografia…

Per començar a entrar en matèria…, quins llocs de Tarragona recomanaries per anar a fer-hi bones fotos?

Una de les coses que fa que Tarragona sigui especial fotogràficament parlant, és la seva obertura al mar, que, unida a la bellesa dels colors del cel i del mar Mediterrani, dóna un ventall immens de racons màgics. Per a mi tenen un encant especial al Balcó del Mediterrani, el Serrallo i, és clar, el Far de la Banya. Són tres llocs que no em canso de fotografiar i que tant és el moment que decideixis per visitar-los, sempre t’ofereixen una instantània per al record.

Quins esdeveniments culturals de la ciutat i del territori et semblen més atractius per viure i per fotografiar?

Sense cap dubte l’esdeveniment més atractiu és una diada castellera, i, d’entre totes, per a mi Sant Magí és especial; tant les colles locals que participen com la situació fan que espectadors i els fotògrafs visquem la festa d’una manera molt propera i intensa.

Com i quan va néixer la teva passió per la fotografia?

No hi ha un moment exacte que marqués un abans i un després, més aviat han estat petites empentetes. Des del regal de la meva primera càmera analògica amb vuit anys i aquella primera càmera digital que em vaig autoregalar amb el meu primer sou, passant per totes les càmeres que fins avui han caigut a les meves mans, ha estat una evolució natural cap a un món que sempre m’ha cridat, però que, gràcies a Internet i les xarxes socials (especialment a Instagram), s’ha convertit en una de les meves passions.

Quina és la teva formació en aquest camp? I els teus referents? Tens algun “mestre” predilecte?

Cap, per a mi és un hobby i el poc que sé de fotografia ho he après a poc a poc, empès per la meva curiositat. Veure fotografies que utilitzen una tècnica que no conec és l’al·licient que necessito per amarar-me de la teoria, sortir fora a posar-la en pràctica i no parar fins que la foto que tinc al meu cap la veig plasmada a la pantalla de la càmera.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

Estil, uf, crec que encara no l’he desenvolupat. Això és una cosa que suposo que adquiriré amb el pas del temps. Ara mateix gaudeixo molt fotografiant el que m’agrada, cuidant fins al més mínim detall la composició, l’enquadrament i la llum per captar la foto que tinc al meu cap, sense preocupar-me de si encaixa en una temàtica o estètica concrete.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? Què hi busques transmetre?

No tinc una temàtica fixa, m’agrada fotografiar la natura en tota la seva esplendor, la ciutat i la seva gent, les festes populars i algun esdeveniment esportiu; això sí, en totes aquestes situacions, sempre busco la senzillesa, l’ordre i eliminar tot l’innecessari. Crec que, evitant les distraccions, la fotografia és més neta i impactant.

Abans de fer una foto, tens clar com l’has de fer? Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat?

Sí, i si no ho sé, no m’aturo fins que esbrino el com i el perquè. L’experiència m’ha ensenyat que, si tu no dius a la càmera quina foto ha de fer, la càmera farà la que a ella li doni la gana i després és qüestió de sort en quin grau s’apropa al que tenies en ment. Mai és un percentatge fix, depenent del tipus de foto que vulguis fer, té més control sobre la presa, encara que sempre hi ha imprevistos o actes espontanis que et poden canviar el resultat radicalment.

Des del teu punt de vista, què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

La fotografia és un art i com a tal té una alta càrrega de subjectivitat. Llevat de casos extrems de fotografies ordinàries i sense cap rerefons, depèn del receptor que sigui capaç de captar el que el fotògraf vol transmetre; partint d’aquesta base, crec que no hi ha fotos dolentes, només incompreses.

Recordes el dia que vas fer la primera foto “bona”?

Per a mi són tantes que resulta impossible. Però si entenem “bona” com a sinònim de reconeguda, aquesta sí que la recordo perfectament. Per a mi no és la millor, però sí que és una de les que més alegries m’ha donat i una d’aquestes fotos que tenia en ment quan vaig sortir de casa i en tornar la tenia exactament igual però a la targeta de memòria. Va ser fa ja tres anys, del Far de la Banya, amb el Concurs Internacional de Focs Artificials de fons.

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

No ho recordo, suposo que a través dels mitjans. La primera foto la vaig penjar el 12 de març de 2012, però no vaig començar a ser instagramer fins al juny del 2014, en la meva primera trobada amb els @IgersTGN.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Per a mi, el millor d’aquesta xarxa social és que et facilita el conèixer i aprendre de la gent que t’envolta o que té les mateixes inquietuds que tu. A més, és una manera ràpida i senzilla de poder ensenyar les teves fotografies a milions d’usuaris a tot el món.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

En Instagram hi ha centenars de grans fotògrafs, encara que per a mi tenen una especial importància els que tinc el plaer de conèixer i, a més, són del territori. D’entre tots, és difícil triar-ne només 5; jo em quedo amb @aangueraroig, @dolorsayxendri, @barruz, @perepulido i @juanjofuster. Tots ells tenen això a què tots els que vam començar ens agradaria arribar algun dia: un estil propi.

Les fotos que publiques a Instagram estan fetes amb càmera o amb mòbil? Quines diferències hi veus?

Com poso en la meva biografia, 50 % de cada. Les diferències són moltes i en favor de les dues opcions; jo no sóc capaç de quedar-me només amb una. M’encanta la discreció, la lleugeresa i la immediatesa del mòbil, encara que, quan puc prescindir d’alguna d’aquestes tres qualitats, no dubto a carregar amb la meva càmera,ja que només ella em dóna total llibertat creativa.

Què opines de la gran afició que genera avui la fotografia entre tanta gent? Ho veus positiu o negatiu?

Em sembla fantàstic, la fotografia ha evolucionat molt en els últims anys i el més important dels avenços és que ara qualsevol persona té accés a ella, la qual cosa possibilita que doni curs a la seva creativitat i explori noves facetes que abans no eren tan accessibles.

Ens podries avançar el tema que tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

Bé, crec que salta a la vista: he triat els llocs i els esdeveniments culturals que jo més gaudeixo fotografiant. Després de revisar la meva galeria, m’he adonat que centrar-me en un de sol és gairebé impossible, perquè hi ha centenars de llocs amb què realment gaudeixo fotografiant.

Moments i espais que potser ens serviran per fer un petit i personal balanç cultural de la ciutat… Estigueu atents a la galeria de @tgncultura i anireu descobrint les imatges del Javier setmana rere setmana!

Imatges: Javier Viñas (@jvc_tgn a IG)
Retrat de Javier Viñas: Modes Rodriguez
Entrevista: Rosa Comes