Una càmera et permet fer fotos, però no et fa fotògraf

Fa tres anys que va aparcar la seva plaça de funcionari per dedicar-se de manera exclusiva a la fotografia. En un 90 % es considera fotògraf de casaments i en un 10 %, fotògraf de parts, però encara té temps per dedicar-se a projectes solidaris i a treballs personals. Tal com ell diu, va néixer “per accident” a Valladolid el juny de 1974, però, de fet, és de Bilbao.

Estem parlant de Kepa Fuentes (@kepafuentes a Instagram), un amant de la imatge resident a Torredembarra que és El Fotògraf Convidat per Tarragona Cultura durant el mes de febrer. El Kepa és un home de mirada alhora càlida i profunda que no es conforma a quedar-se a la superfície de les coses. Per això, s’ha entestat a buscar i captar l’emoció autèntica en les seves fotografies, extraordinàries. I ho aconsegueix.

Avui l’hem entrevistat per conèixe’l una mica millor…

A què dediques el teu temps lliure, quines són les teves principals aficions?

Doncs el temps que tinc lliure m’agrada desconnectar amb la família i perdre’m per la muntanya o viatjar, sempre en família. L’única estona “egoista” és quan bufa el vent i de tant en tant em puc escapar una estona a practicar Kitesurf.

Quins llocs de Tarragona recomanaries per anar a fer-hi bones fotos? 

Sens dubte el lloc que més m’agrada és el Delta de l’Ebre. Un lloc màgic i ple de possibilitats, amb una llum fantàstica. Cada vegada és una aventura, perquè mai saps què et trobaràs, sempre et sorprèn.

Com i quan va néixer la teva passió per la fotografia?

El primer contacte amb la fotografia va ser quan, de petit, li vaig desmuntar la càmera i els objectius a la meva mare. Ella tenia una Reflex i sempre feia fotos; són uns records fantàstics. Jo vaig començar a interessar-m’hi als inicis de l’era digital, amb una petita Kodak que encara conservo.

Recordes el dia que vas fer la primera foto “bona”?

La primera foto “bona” va ser un retrat de la filla xinesa d’una amiga; la vaig presentar a un concurs de retrats de National Geographic i va resultar finalista. Per a mi, aquell moment va ser un abans i un després.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? Què hi busques transmetre?

Considero que la meva és una fotografia emocional. Sempre hi ha d’haver un element humà o viu per intentar transmetre un emoció. Penso que això és el que farà que, a mesura que passi el temps, aquella foto, aquell moment vagi guanyant valor emocional. Busco transmetre un sentiment, una emoció; per això, intento no intervenir en els moments. Crec que només si el moment és real aconseguirà transmetre aquesta emoció, et transportarà en un futur al que vas sentir en aquell moment.

Fas distincions entre la fotografia que realitzes per encàrrec i la que fas lliurement? 

Disfruto molt de la meva feina, ja que alhora és la meva passió, i en el meu temps lliure disparo fotos a la família, als meus fills, que creixen molt ràpid. Penso que la finalitat és la mateixa; la diferència és que a la feina capturo records per als altres i, en el meu temps lliure, els records que capturo són per a mi i els meus. La meva és una feina egoista, i totes les fotos que faig les faig perquè són les que a mi m’agraden… És el nexe d’unió amb els meus clients, que busquen per a ells el mateix tipus de fotografia que m’agrada a mi. Es tracta de ser sincer amb ells, i fer les fotos com si fossin per a mi, és la millor manera.

Des del teu punt de vista, què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Per ordre descendent d’importància: emoció, composició i llum.

Quins referents fotogràfics tens? Quins són aquells fotògrafs que t’agradaria “imitar”?

No m’agrada la paraula imitar, la gent confon imitar amb inspirar-se. Penso que cadascú ha de buscar el seu estil, la seva manera d’entendre la fotografia, anar-la evolucionant i millorant sempre, però sent fidel a un mateix. Si és així, sempre serà respectable. En aquest món, hi ha molta gent que només es dedicar a copiar, a imitar, i jo penso que això és un error. El meu principal referent, que potser em va fer obrir els ulls com a fotògraf de casaments, és el fotògraf mexicà Fer Juaristi. M’agrada mirar molta fotografia i per a això Internet és perfecte; sempre trobes coses interessants i que et fan pensar.

Quan vas entrar a Instagram? 

No recordo com vaig conèixer Instagram, tinc la sensació que ha estat sempre amb mi. He hagut de mirar i la meva primera foto d’Instagram és de fa 199 setmanes…

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social? La utilitzes des d’un punt de vista professional?

En treballar sense un estudi obert al públic amb un horari comercial, tota la meva activitat passa per Internet; per tant, Instagram es una eina més, un aparador més de la meva feina. Trobo que és una eina que et dóna la llibertat d’enfocar-la com vulguis, et dóna la llibertat de ser tu mateix… Hi ha gent que només hi puja fotos del mòbil, galeries minimalistes, gent que barreja text amb fotos, galeries totes en blanc i negre… Per a mi tot s’hi val a Instagram, i això m’agrada.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre.

Els meus cinc favorits, uf!, complicat… @ferjuaristi, @gabemcclintock, @ryanmuirhead, @magnumphotos i @walterastrada.

Què opines de la gran afició que genera avui la fotografia entre tanta gent? Ho veus positiu o negatiu?

La fotografia digital ha acostat la fotografia a tothom que hi ha tingut i hi té interès i és una gran manera d’expressar-se. Acostar un art a tothom sempre és positiu. Hi ha aficionats molt bons, però també té el seu costat fosc, si no s’enfoca bé. Una càmera et permet fer fotos, però no et fa fotògraf, i això hi ha gent que no ho té del tot clar i intenta treure’n un benefici económic. En aquest punt és quan crec que està fent malt als professionals que vivim de la nostra feina. D’una altra banda, tanta competència, sigui del tipus que sigui, t’empeny constantment a millorar, has de ser més bo, o tenir un estil molt personal per destacar… I això et fa moure i evolucionar.

Ens podries avançar el tema que tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

Fotografia emocional. Penso que són les dues paraules que millor descriuen la meva manera d’entendre la fotografia. Intentaré triar les imatges que millor la defineixen i així mostrar com treballo els casaments i els parts amb llum natural, una càmera i una òptica fixa. Sóc dels que pensen que un equip lleuger et permet no distreure’t de l’acció que es va desenvolupant davant teu.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna?

Disfruteu sempre del que feu. Us garanteixo que aquesta energia és contagiosa. Bona llum!

Recordeu que, al llarg del mes, podreu veure la sèrie fotogràfica de Kepa Fuentes tant a Instagram, com a FB com a Twitter.

Imatges: Kepa Fuentes (@kepafuentes)
Entrevista: Rosa Comes