Gràcies al dibuixant Vicent Roig tenim constància gràfica de les destrosses de la nit del 18 al 19 d’agost de 1813, però també de com era la ciutat a inicis del segle XIX
La nit del 18 al 19 d’agost de 1813 es produeix la retirada de les tropes franceses que havien ocupat la ciutat des del setge i assalt que va patir Tarragona el 1811.
Segons explica Adam Gerard Quigley al seu llibre Tarragona 1813. El arduo camino hacia la liberación, el general Sir William Bentinck escrigué al duc de Wellington el 19 d’agost de 1813 : Tengo el honor de informar su señorío que los franceses volaron Tarragona anoche y ya se han retirado.
Aquell dia s’havia quedat només un destacament de soldats francesos a la ciutat esperant la nit per encendre les metxes de les vint-i-tres mines col·locades en diferents indrets de les muralles i edificis fortificats. Van fer volar diversos punts de la ciutat com el fortí Reial, els baluards de sant Joan, sant Pau, de Jesús i de Cervantes, desmantellant i inutilitzant el sistema defensiu de la ciutat. Un fet que suposaria un abans i un després en la història de la ciutat i en el seu urbanisme. La destrucció va afectar tant a edificis públics com privats.
El cas més rellevant de destrucció monumental va ser la d’una de les residències dels arquebisbes, el Castell del Patriarca, situat entre els carrers Merceria i del Pare Iglesias. L’edifici del Pretori també va quedar molt perjudicat, perdent una de les torres i part de la façana de mar.
La metxa que van col·locar a la part oriental de la capella de sant Magí va ser l’única que no va esclatar coincidint amb el 19 d’agost, diada de sant Magí.
La ciutat, on hi vivien només unes 300 persones, havia estat evacuada. L’ordre era que es dirigissin a Torredembarra però davant la dificultat d’arribar-hi i la impossibilitat de caminar de molts dels ciutadans d’edat avançada i malalts, es van refugiar al camí de la Budellera, des d’on van poder sentir les explosions.
L’autor anglès Gleig ho va escriure amb aquestes paraules: Durante la noche del 18, tuvo lugar una explosión que hizo temblar la misma tierra debajo de nuestros pies. El sonido era más fuerte que el trueno más potente; y el efecto sobre toda sustancia viva o muerta dentro de su influencia fue similar a la de un terremoto.
En la memòria del setge escrita pel canonge Pedro de Huyá es refereix a l’explosió del Castell del Patriarca dient: La que hizo tanto estrépito, que hasta el pavimento en que nos hallábamos hizo conmover, vimos el fuego y conocimos con evidencia que aquel robusto monumento había dejado de existir… L’onada expansiva de l’explosió va enderrocar més d’una vintena de cases dels voltants del castell.
Quan van entrant les tropes aliades la ciutat estava completament en ruïnes.A.Blanch a Historia de la Guerra de la Independencia en Cataluña descriu l’aspecte de la ciutat dient: Un montón de gloriosas ruinas era tan solo el aspecto que ofrecia Tarragona cuando la dejaron enteramente los franceses, á las cinco de la mañana del 19 de agosto de 1813, después de dos años y cincuenta y un dias de ocupación. Solo dejó de prenderse fuego en la capilla del santo del dia, S. Magín.
En saber que els francesos havien marxat, poc a poc la gent va començar a tornar a la ciutat. Alguns d’ells provinents de Mallorca i Menorca on havien fugit abans de l’entrada de les tropes franceses a la ciutat. Tarragona va començar a recuperar-se.
Gràcies al dibuixant Vicent Roig, conegut com Vicentó, tenim constància gràfica de les destrosses d’aquella nit fatídica però també de com era la ciutat a inicis del segle XIX. Es desconeix si la col·lecció de dibuixos es va fer per un encàrrec institucional, la qüestió és que ens aporta una documentació gràfica excepcional.
El Museu d’Història de Tarragona a través de la col·lecció Gil Nebot i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona a través de la donació de Bonaventura Hernández Sanahuja disposen de dibuixos de Vicentó que es complementen.
Text: M. Elena Virgili Bertran
Fotos: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
1 Comentari